"La consciència", feia dir Shakespeare a Hamlet, "ens converteix en covards". És ben veritat. Com més rics som, com més possibilitats d'accés al coneixement tenim, com més capacitat educativa ens permetem, més insegurs ens sentim, més indefensos ens tornem. La perfecció que som capaços d'imaginar ens paralitza. Dotats de les millors condicions per sobreviure i per viure fent ús de la intel.ligència que hem anat acumulant, cada vegada tenim més pors, fins i tot davant de situacions que tradicionalment eren no sols ben conegudes sinó que la majoria de la població tenia a l'abast els recursos per resoldre-les.
Avui hi ha cada vegada menys coses en què de veritat siguem autosuficients. La nostra vida, en bona part, ha passat a ser una vida per delegació. D'alguna manera és com si fos una vida de segona mà. Ens hem fet covards i preferim que altres parlin i decideixin per nosaltres, no només en els grans temes sinó, fins i tot, en terrenys tant privats com la contemplació d'una obra d'art."

Extret de:
Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo, 2004