E axi matex se meraveyla de les dents sues, blanques com a vori e be posades per lur orde, que la una no sobrepujava l'altre, e l'orde de les quals les ginives com a roses per linea abrassants, verament paria que fossen liris mesclats ab roses. E axi era bell tot l'environament de la cara, quaix a resplendor de cristayl.