Després de descriure les dents i abans de passar als braços, Guido delle Colonne ha escrit això:

Encara se meraveyla del seu coll, redon com a colona, qui representava resplendor de neu, lo qual execat per un poc de grexesa, se mostrava blanch com a let. Axi mateix mirava e contemplava les sues espatles, estants eguals per humil planesa, entre les quals era la esquena aytal com se pertanyia, e de les quals un solch partia en mig qui cascun costat ajustava per redonea prima.

I després dels braços, mans, dits i ungles:

Encara mirava en Helena la egualtat dels pits, en la plenesa dels quals ses mamelles, axi com dues pomes resplendents, natura havia compostes. E finalment, mirant e contemplant tota sa persona, la qual era de covinent altea e de molt noble egualtat, pensa e enten que encara son de pus plasent forma e bellesa los menbres amagats; com verament se cuyt e manifestament vege en la disposicio e composicio de sa persona, que natura en alcuna cosa no y ha fallit.