O, desestruch yo, lo qual forts homens e robusts no han pogut vençre, ne encara aquell tan forts Hector qui tots los pus forts sobrepujava! Per esguart de una frevol donzella son vençut e derrocat! E si es ella la raho qui fa lo meu mal, ¿de qual metge pusch esperar medicina, com ella sola sia qui·m pot esser metge e medicina de salut, la qual, ne pregaries mies, ne preus de moltes riqueses, ne fortalea mia, ne la noblesa de mon linatge, no poran moure a pietat? ¿Quina oradura, donchs, ha pres lo meu coratge axi, que am e desig aquella qui m'ha en oy mortal? E no sens raho, com yo en lo seu Regne sia vengut per tal que li ocia son pare e sa mara, e ja li hage mort tan notable frare. E ¿ab quina cara, axi com fan los altres amants, la pore afalagar a moviment de ma volentat, car ella·m sobrepuge de tot en noblesa e en poder de riqueses (...)? Verament, tota carrera me par que·m sia tanchada per la qual puxa provehir a ma salut.