Carmesina discuteix amb Tirant sobre la conveniència o no d'atorgar-li el seu amor, cap a la meitat de la novel·la (capítol 209) i li diu:

D'ací avant no vull pensar en les coses de present, sinó en les passades d'aquells que hom se pot servir, car és natural condició, a la qual fugir és impossible, que nostre voler sinó en sobirà bé terme no pot atènyer. Si alguna cosa la donzella desija, encara que en extrem sia mala, ab vel o ombra de bé lo tal nostre voler demana. (citem segons l'edició de Martí de Riquer, Barcelona, 1979).

A les Lamentacions de Mirra de Joan Roís de Corella llegim:

És natural condició, a la qual fugir és impossible, que nostre voler, sinó en sobirà bé, terme no pot atènyer; e si alguna cosa desijam, encara que en extrem sia mala, ab vel o ombra de bé nostre voler la desitja.