Què dirà lo emperador e ma mare e tot lo poble, qui·m té en stima de una santa? Què diran de mi? No serà negú qui de Carmesina dega fiar. E aquest cas té prou suficiència de fer-me desposseyr de tot l'imperi. De robes, joyes e moneda, no te'n poré dar, que tota la senyoria prestament me serà tolta. E tu, qui seràs de ací absent. Si seré per negú offesa, a qui demanaré socors? A germà o a sposat? Ni si era prenyada, quin consell pendré? (...) E si fas res contra ma voluntat, tu seràs fet hun matex reprenedor e actor del nostre crim. E ja m'és semblant que totes les gents me miren en la cara e que reste empeguida. (citem segons l'edició de Hauf-Escartí, València, 1990)