Dylan Klebold, de 17 anys, i Eric Harris, de 18, van escollir el 110 aniversari del naixement d'Adolf Hitler per entrar a la seva escola armats fins a les dents i "eliminar" els alumnes que mensypreaven particularment: negres i hispans. Però també van tirar a matar contra atletes i contra alguns companys de classe que en alguna ocasió els havien recriminat la seva condició de neonazis.
L'última xifra de víctimes és de 15 persones mortes: nou nois, tres noies, un professor i els dos joves assassins, que es van suïcidar. La xifra de ferits és de vint, molts dels quals estaven molt greus. Les persones mortes van ser trobades a la biblioteca, a l'entrada de la biblioteca i fora el pati.
La tragèdia va començar quan els dos joves, després de sembrar de bombes casolanes l'institut i els seus voltants (la policia en va trobar trenta), van entrar a l'escola Columbine, com cada dia, a poc a poc i amb les seves gaverdines. Quan van ser dintre van anar directes a la biblioteca.
Primer van disparar contra objectius molt ben escollits (a un jove d'origen afroamericà li van rebentar la cara d'un tret, segons va explicar una noia supervivent de la tragèdia, que va narrar que metre el mataven se'n reien). Després van començar a disparar indiscrimadament fins que van decidir treure's la vida. El terror va durar cinc hores.
John Stone, el cap de la policia del comtat de Jefferson, a què pertany Littleton, va assegurar ahir que agents especials estarien encara moltes hores buscant possibles bombes col·locades a l'escola. Fins ahir se n'havien trobat 30, dues en un automòbil i al domicili particular dels dos assassins.
Eric Harris i Dylan Klebold formaven part d'un grup, compost per unes vint persones, que s'autodenomina la màfia de les Gavardines. Són joves, neonazis, menyspreen els negres i els hispans, llueixen esvàstiques. Segons alguns companys d'institut, no s'acostumaven a relacionar amb la resta dels alumnes de l'escola Columbine. Els dos nois vivien submergits en un "submón de cultura fantàstica gòtica", segons alguns alumnes supervivents que els coneixien. Aquesta subcultura, que va sorgir a finals dels anys 70 va adoptar aspectes d'un tipus d'espiritualisme que en diuen goth (fascinació per la mort i tot el que sigui tenebrós).
El cap de la policia del comtat de Jefferson va dir ahir que no creu que hi hagi més joves d'aquest grup involucrats en la tragèdia.
La tragèdia, la més gran que ha passat mai en un centre escolar dels EUA, va commoure ahir tot el país. El debat sobre la tinença lliure d'armes va tornar a posar-se sobre la taula tot i que el president Bill Clinton, que va emetre un missatge a la nació, no en va fer esment.