FELIP I ELS DOS LLITS

Felip restà admirat quan veié un llit tan pompós, i pensà que més valia que es gités en l'altre. I aquella nit, dansant, s'havia estripat una mica la mitja, i es preocupà, perquè els seus servents no vindrien tan de matí com ell es llevaria. I els patges havien estat molt ben advertits per la senyora, i ella estava en un lloc en què podia veure bé tot el que Felip faria.

Digué Felip a l'un dels patges:

-Vés, si et plau, i porta'm una agulla de cosir amb una mica de fil blanc.

El patge anà cap on era la infanta. I ella ja havia vist que Felip havia fet venir el patge, però no sabia què demanava. I la Infanta li'n féu donar una, d'agulla, amb una mica de fil. I el patge la hi portà, i el trobà que estava passejant de l'un cap de la cambra a l'altre; i l'altre patge, que era allí dins, en cap moment no li digué res.

Quan Felip tingué l'agulla, s'acostà a la torxa i es rebentà algunes butllofes que tenia a les mans. La infanta pensà immediatament que, a propòsit de les butllofes, havia demanat l'agulla; i Felip la clavà al llit on havia decidit de dormir. Tot seguit ell es despullà i restà en gipó d'orfebreria, es començà a descordar i s'assegué sobre el llit. Quan els patges l'hagueren descalçat, Felip els digué que se n'anessin a dormir i que li deixessin una torxa encesa. I ells ho feren i tancaren la porta. Felip s'aixecà d'allà on seia per prendre l'agulla i cosir-se la mitja. I començà a cercar l'agulla d'un cap del llit a l'altre, i alçà la vànova amb tot el neguit que tenia, i tant regirà la vànova que caigué a terra. Després tragué els llençols i desféu tot el llit, però no hi pogué trobar l'agulla. Pensà de tornar a fer el llit i de gitar-s'hi, però, com que veié que tot estava desfet digué:

-Com!, no val més que em giti en aquest altre que no pas tornar-lo a fer?

Molt singular agulla fou aquella per a Felip. Es gità al llit de parament i deixà tota la roba a terra. La infanta, que havia vist tot l'entremès, digué a les seves donzelles:

-Mireu, per vostra vida, quant és el saber dels estrangers, en especial el de Felip. Jo l'he volgut provar amb aquests dos llits, així com havia fet les altres vegades. Vaig pensar que Felip, si era rústec i avar, no tindria valor de gitar-se en un llit com aquest, sinó que es posaria en el més senzill. I ell ha obrat altrament, que ha desfet el més senzill i ha llançat la roba per terra, i s'ha gitat en el millor per demostrar que és fill de rei i que pertany a aquest seu lliantge tan noble, excel·lent i tan antic. Ara m'adono que aquell virtuós Tirant, com a lleial cavaller, m'ha dit sempre la veritat, que tot el que em deia a l'orella era per al meu bé i honor. I dic que el filòsof no sap tant com jo em pensava, ni vull rebre més consell d'ell ni d'altri, sinó que demà faré venir la bona persona de Tirant. Ja que ell ha estat el principi del meu delitós bé, que sigui la fi del meu repòs.

I amb aquesta deliberació se n'anà a dormir.

(...)

I és clar, el final de l'episodi és el casament de Felip i Ricomana.