FELIP I
LES LLESQUES DE PA
(...) Per al dia assignat del
solemne convit, la infanta havia ordenat que el rei i la reina i Felip i ella, tots
quatre, mengessin en una taula a dalt; i que el duc de Messina i Tirant, i tots els altres
comtes i barons i l'altra gent, mengessin més baix que la taula del rei.
Acostant-se la vigília de la
festa, el rei trameté dos cavallers a Felip i a Tirant, perquè els preguessin que
l'endemà fossin amb ell tant a la missa com al dinar. I ells acceptaren el convit amb
molta humilitat.
Al matí ells s'abillaren com
millor pogueren, i tots els seus homes semblantment. Anaren al palau i feren reverència
al rei i el rei els rebé afablement. I el rei agafà Felip de la mà i el duc de Messina
agafà Tirant, i així anaren fins a l'església. Quan el rei fou a la seva capella, ells
li demanaren llicència per anar a acompanyar la reina i la seva filla, i el rei
n'estigué molt content. I acompanyant-les, Felip agafà la infanta pel braç per estar-li
prop. I Tirant no se separava del costat de Felip, de por que aquest no fes o que no
digués alguna bajanada que desagradés a la infanta.
Un cop dita la missa i un cop el
rei hagué tornat al palau amb tots els altres, el dinar ja era a punt. El rei s'assegué
al mig de la taula i la reina al seu costat. I el rei, per fer honor a Felip, el féu
seure al cap de taula , i la infanta davant de Felip. Tirant volia restar de peu per ser
prop de Felip, però el rei li digué:
-Tirant, el meu germà, el duc de
Messina, us està esperant, que no es vol asseure sense vós.
-Senyor -digué Tirant-, vulgui
vostra mercè manar-li que s'assegui, car, en una festa com aquesta, és de justícia que
jo serveixi un fill de rei.
La infanta, sense gaire
paciència, li digué amb la cara una mica irritada:
-No us preocupeu, Tirant, d'estar
sempre a la falda de Felip, car a la casa del senyor rei mon pare hi ha prou cavallers que
el serviran i no cal que vós hi sigueu.
Quan Tirant veié que la infanta
parlava amb exasperació, i calia que se n'anés, s'acostà a Felip i li digué a
l'orella:
-Quan el rei prendrà aigua i
veureu que la nfanta s'aixeca i s'agenolla, i amb la mà li sosté el bací, feu vós el
que ella farà. I guardeu-vos de fer cap grosseria.
I ell respongué que així ho
faria. Tirant se n'anà. I quan tots foren asseguts, portaren l'aiguamans al rei, i la
infanta s'agenollà i sostingué suaument el bací. I Felip volgué fer semblantment,
però el rei no ho volgué consentir. I el mateix s'esdevingué amb la reina. I quan tocà
de rentar-se a la infanta, ella agafà la mà a Felip perquè es rentessin ensems, però
Felip, amb cortesisa i gentilesa, digué que no era just, i s'agenollà i li volia
sostenir el plat, però ella no es volgué rentar fins que tots dos es rentaren ensems.
Després portaren el pa i el posaren davant del rei i de cadascun dels altres comensals, i
ningú no el tocà, esperant que portessin la vianda. Felip, quan veié el pa davant,
prengué apressadament un ganivet, i prengué un pa i el llescà tot sencer, i en féu
dotze grans llesques i les preparà. Quan la infanta veié aquest entremès, no es
pogué contenir de riure. El rei i tots els altres que allí eren, i els cavallers joves
que servien, feien una burla mortal a Felip, i la infanta feia conxorxa amb ells. Per
força se n'assabentà Tirant, que no perdia mai de vista Felip. S'aixecà corrents de
taula, i digué:
-Per Déu! Felip haurà faltat en
el seu honor, que deu haver fet alguna gran bajanada.
I es posà al seu costat, davant
la taula del rei. I estigué mirant a cada banda de la taula i veié les llesques del pa
que Felip havia tallat, i veié que ni el rei ni ningú no havien tocat el pa, i
immediatament endevinà el motiu de les rialles. Tirant li prengué ràpidament les
llesques, es posà la mà a la bossa i en tragué dotze ducats d'or, i posà un ducat en
cada llesca i ho féu donar a dotze pobres.
Quan el rei i la infanta veieren
el que Tirant havia fet, tots pararen de riure. El rei demanà a Tirant quin significat
tenia el que havia fet.
-Senyor -digué Tirant-, quan
hauré acabat el que he de fer, ho diré a vostra altesa.
Tirant donà totes les llesques,
cadascuna amb el seu ducat, però la darrera se l'acostà a la boca, i hi digué una
avemaria i la donà. Digué la reina:
-Em plauria molt d'entendre aquest
entremès.
Respongué Tirant de la forma
següent:
-Senyor, tant l'excel·lència
vostra com tots els altres estan admirats del que Felip ha començat i jo he acabat,
havent-ne fet tothom burla. I ja que l'altesa vostra ho desitja saber, us diré, senyor,
que la causa d'això és que els cristianíssims senyors reis de França, pels molts
beneficis que han obtingut de la immensa bondat de nostre senyor Déu, l'instituïren: que
tots llurs fills que no haguessin rebut encara l'orde de cavalleria, en dinar, abans de
menjar, fan dotze llesques del primer pa que els posen davant, i en cadascuna posen
un ral d'argent, i ho donen per amor de Déu en veneració dels dotze apòstols. I quan
han rebut l'orde de cavalleria posen en cada llesca una peça d'or. I fins avui ho
practiquen tots els qui procedeixen de la casa de França. I per això, senyor, Felip ha
tallat el pa i n'ha fet dotze tallades, perquè cada apòstol tingui la seva.
-Que Déu em salvi la vida!
-digué el rei-. Aquesta caritat és la més bella que jo hagi sentit dir mai. I jo, que
sóc rei coronat, no faig tanta caritat en un mes. (...)