TIRANT I L'ERMITÀ

Al cap d'un temps, el rei d'Anglaterra, amb els seus dominis ara ja pacificats, anuncià el seu casament amb una filla del rei de França i disposà que a la seva cort se celebressin grans festes i exercicis d'armes. Un gentilhome bretó, de vint anys, decidí d'acudir-hi, juntament amb d'altres parents i companys seus, per tal de rebre-hi l'orde de cavalleria. De camí cap a Londres, el jove bretórerassagat de la comitiva i adormit sobre el cavall, s'extravià i anà a parar en un bell paratge, on fai santa vida Guillem de Varoic, que l'acollí afablement. El jove es donà a conèixer com Tirant lo Blanc, fill del senyor de la Marca de Tirània i de Blanca, una filla del duc de Bretanya. Tot conversant, Guillem de Varoic se sorprengué que aquell jove, que volia rebre el noble ofici de cavaller, no tingués ni la més remota idea del que era la cavalleria. Decidí, doncs, de donar-li'n doctrina, a base dels preceptes del Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull i de l'Arbre de batalles d'Honoré Bouvet. L'ermità només li demanà que, un cop acabades les festes, tornés a visitar-lo per explicar-li els bons fets d'armes que s'hi haguéssin esdevingut.