TRAGÈDIA A L'INSTITUT


Un estrany sentiment de culpa


Els experts analitzen el trastorn de la conducta


Carol Biosca / Redacció
BARCELONA / WASHINGTON

Els autors de la matança de l'institut de Denver van actuar amb aparent sang freda, però posteriorment van suïcidar-se. Aquest desenllaç, que denota un sentiment de culpa posterior, fa, segons els experts, que la conducta dels dos adolescents no es pugui atribuir únicament a un trastorn de tipus psicopàtic, és a dir, a una falta de control dels impulsos que desencadena una acció violenta sense més justificació que la d'obeir a una idea o satisfer un desig.
Tot i que a primer cop d'ull ho pogués semblar, els especialistes en psiquiatria infantil i juvenil consultats ahir per aquest diari van coincidir a afirmar que els psicòpates actuen per impulsos incontrolats que mentre els satisfan els omplen de satisfacció i que després els deixen en un estat de profunda relaxació. Però no se senten culpables. D'altra banda, aquests trastorns tenen una important base biològica, tot i que també són desencadenats per factors socials.
En el cas dels dos adolescents d'ideologia neonazi autors de la massacre més gran que hagi viscut mai una escola dels EUA, l'alteració de la conducta sembla més aviat de tipus neuròtic. Es tracta d'un trastorn sever de la personalitat però amb un origen clarament social. "No és l'agressió per l'agressió, sinó l'agressió justificada per un sentiment de frustració", segons explica el doctor Josep Tomàs Vilaltella, cap de l'àrea de psiquiatria infantil i juvenil de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
En aquest sentit, Tomàs afegeix que aquestes conductes estan motivades per una gran ansietat i desorientació, per un sentiment de fracàs en la pertinença al grup -en aquest cas com a adolescents.
Els experts adverteixen, però, que aquestes actituds no són només pròpies de l'adolescència -tot i que aquest és un període important de canvis i conflictes-, i ni tan sols atribuïbles únicament a la societat americana. "Són trastorns que també es donen en una societat com la nostra -diu Jordi Sasot, del comitè d'experts en salut mental infantojuvenil-. La diferència és que difícilment aquí tindran conseqüències d'aquesta magnitud, perquè l'accés a les armes no està a l'abast de tothom".

Debat als EUA
Precisament, la massacre de dimarts ha tornat a reobrir als EUA l'etern debat sobre el fàcil accés dels joves a les armes de foc, però també el de l'ajut psicòlogic que molts adolescents necessiten.
El control de les armes, va manifestar ahir la secretària de Justícia, Janet Reno, no permetrà, per si sol, acabar amb la violència. Per a això es necessita el treball conjunt d'escoles, esglésies, pares i comunitat en general, a més de la policia i el govern.
En el mateix sentit, el criminòleg Bill Reisman va opinar que els joves que disparen una pistola "mai han après a resoldre un problema i han trobat en les armes una solució instantània als seus conflictes".
En l'àmbit de l'Estat espanyol, la federació d'ensenyament del sindicat FETE-UGT va manifestar ahir en un comunicat que la violència escolar no és un fenomen exclusiu de l'escola sinó una manifestació de la violència existent a la societat, i va fer una crida a treballar des de tots els àmbits per prevenir i eradicar les conductes violentes. Segons el sindicat, caldria dotar els centres educatius de mecanismes per detectar certs comportaments agressius, ja que en l'actualitat no en disposen.


© 22/04/99 AVUI. Tots els drets reservats. Es prohibeix la seva duplicació sense autorització.