Els autors de la matança de l'institut de Denver van actuar amb aparent sang freda,
però posteriorment van suïcidar-se. Aquest desenllaç, que denota un sentiment de culpa
posterior, fa, segons els experts, que la conducta dels dos adolescents no es pugui
atribuir únicament a un trastorn de tipus psicopàtic, és a dir, a una falta de control
dels impulsos que desencadena una acció violenta sense més justificació que la d'obeir
a una idea o satisfer un desig.
Tot i que a primer cop d'ull ho pogués semblar, els especialistes en psiquiatria infantil
i juvenil consultats ahir per aquest diari van coincidir a afirmar que els psicòpates
actuen per impulsos incontrolats que mentre els satisfan els omplen de satisfacció i que
després els deixen en un estat de profunda relaxació. Però no se senten culpables.
D'altra banda, aquests trastorns tenen una important base biològica, tot i que també
són desencadenats per factors socials.
En el cas dels dos adolescents d'ideologia neonazi autors de la massacre més gran que
hagi viscut mai una escola dels EUA, l'alteració de la conducta sembla més aviat de
tipus neuròtic. Es tracta d'un trastorn sever de la personalitat però amb un origen
clarament social. "No és l'agressió per l'agressió, sinó l'agressió justificada
per un sentiment de frustració", segons explica el doctor Josep Tomàs Vilaltella,
cap de l'àrea de psiquiatria infantil i juvenil de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
En aquest sentit, Tomàs afegeix que aquestes conductes estan motivades per una gran
ansietat i desorientació, per un sentiment de fracàs en la pertinença al grup -en
aquest cas com a adolescents.
Els experts adverteixen, però, que aquestes actituds no són només pròpies de
l'adolescència -tot i que aquest és un període important de canvis i conflictes-, i ni
tan sols atribuïbles únicament a la societat americana. "Són trastorns que també
es donen en una societat com la nostra -diu Jordi Sasot, del comitè d'experts en salut
mental infantojuvenil-. La diferència és que difícilment aquí tindran conseqüències
d'aquesta magnitud, perquè l'accés a les armes no està a l'abast de tothom".
Debat als EUA
Precisament, la massacre de dimarts ha tornat a reobrir als EUA l'etern debat sobre el
fàcil accés dels joves a les armes de foc, però també el de l'ajut psicòlogic que
molts adolescents necessiten.
El control de les armes, va manifestar ahir la secretària de Justícia, Janet Reno, no
permetrà, per si sol, acabar amb la violència. Per a això es necessita el treball
conjunt d'escoles, esglésies, pares i comunitat en general, a més de la policia i el
govern.
En el mateix sentit, el criminòleg Bill Reisman va opinar que els joves que disparen una
pistola "mai han après a resoldre un problema i han trobat en les armes una solució
instantània als seus conflictes".
En l'àmbit de l'Estat espanyol, la federació d'ensenyament del sindicat FETE-UGT va
manifestar ahir en un comunicat que la violència escolar no és un fenomen exclusiu de
l'escola sinó una manifestació de la violència existent a la societat, i va fer una
crida a treballar des de tots els àmbits per prevenir i eradicar les conductes violentes.
Segons el sindicat, caldria dotar els centres educatius de mecanismes per detectar certs
comportaments agressius, ja que en l'actualitat no en disposen.
© 22/04/99 AVUI. Tots els drets reservats. Es prohibeix la seva duplicació sense
autorització.