Al Trihunfo de les dones (1462), Joan Roís de Corella escriu:
(...) als hòmens, per la follia de ses lleis, és impossible que tard o nunca gloriosa fama alcancen, sinó d'actes que al servir de Déu e tota virtut contrasten, com de sangonoses batalles, les quals, si contra justícia vencen, més animosos s'estimen. O insensats! ¿per què un poc espai del temps de vostra vida no pensau en la crueltat e follia de vostres pomposos actes (...)? Considerau los inics costums dels castells o sepoltures d'Espanya: que algú a si mateix e als seus no puga fer estalvi, per restaurar quatre parets de vil terra compostes! ¿D'on prenen fonament les cerimònies superbes de vostres batalles a ultrança nomenades, en les quals, com a insensats, baratau vida per mort, paraís per infern? Ab estils plens de popular pompa, a l'orde dels Sancts Apòstols acomparau la desordenada regla de la Garrotera, oferint vots no solament a raó tota contraris, mas d'esser tenguts impossibles.
Quines frases subratllaríeu com les més significatives del text?
Fixeu-vos que Corella hi critica les batalles a ultrança, els vots i els ordes cavallerescos (pareu atenció als adjectius!!), concretament el de la Garrotera, que apareix elogiosament al Tirant lo Blanc. Penseu que a partir d'aquí es pot establir alguna mena de relació (o de contraposició) entre Martorell i Corella?
Retorn a "Continuem amb el
Tirant"
Retorn a "Llegim el text des de la
pau"
Retorn a "Propostes de lectura"
Retorn a l'inici