El moralista Francesc Eiximenis explica en Lo Crestià com s'han de regir les comunitats, entre moltes d'altres coses. Parla de la guerra, que justifica només quan es produeix perquè no hi ha cap altra sortida als conflictes. Escriu paraules com aquestes:

• (...) pau conserva les senyorias e les fortificacions, guerra les dissipa de tots punts, per gran que lo regne sia; per aquella via moren los hòmens e s'emfalsexen los guerrejans a guanyar diners, satisfaent a cascuna part, o·s despenen los tresors mal ajustats en un moment; e ço que los senyors no volen dar a què són tenguts, lavors ho donen per força a açò a què són tenguts de no dar; d'ací nexen tots aquells peccats qui·s poden cogitar ne dir en tots aquells desastres que sàpies pensar.

• (...) hom guerrer e bregós comunament mor lletjament per qualque mort lletja e vituperable (...)

• (...) pau era filla de justícia.

• (...) los prínceps e tots los batallans, per lunyar-se de peccat deuen en lurs guerres atendre que les fassen forçats e per pura necessitat e ab desplaer lur e esquivant-les aitant com puxen, e que les funden en justícia, e que no hagen cobejança ne entenció de fer venjança, ne de conquerir terra de fama, ne de auciure, mas solament per aconseguir justícia e pau e per exalçar e ajudar la cosa pública a ells comanada per Déu.

D'aquests quatre petits fragments, quin us agrada més? Per què?

Eiximenis fa servir un concepte que avui dia podria semblar-nos molt modern. Sabeu quin és?

Retorn a "Continuem amb el Tirant"
Retorn a "Llegim el text des de la pau"
Retorn a "Propostes de lectura"
Retorn a l'inici