Un informe de la Guàrdia Civil (presentat el desembre de 1998 en unes jornades sobre assistència a víctimes d'agressions sexuals i maltractaments en l'àmbit familiar) explica com evoluciona una parella en què la dona resulta víctima de maltractaments.

La història de les parelles que acaben amb violència comença quan l'home, de sobte, canvia. Canvia de cop fins que un dia, i per un suposat afront de la dona a la seva autoritat, li pega.

Tots dos obliden l'incident com una cosa única, resolta i irrepetible fins que un altre dia, torna a passar i l'home torna a pegar la dona. Sovint aquest segon episodi d'una agressió, que pot tardar mesos a repetir-se, és més violent.

El maltractador no només exerceix la violència contra la dona sinó que cada vegada l'aïlla més de la seva família i amics. L'home va creant situacions en les quals ja no importa com ella actuï, fins que arriba un moment que qualsevol cosa que faci la dona, ell la considera no encertada i, per tant, la castiga físicament i psíquicament. És habitual que ell, després de cada pallissa, li digui que en realitat no és el seu desig pegar-li i que la culpa és d'ella que l'obliga.

La reacció emocional de la dona es caracteritza majoritàriament per la depressió, una enorme confusió, vergonya i impotència fins que acaba perdent la seguretat en ella mateixa. Té por.

La dona viu, per imposició del seu marit o company, un aïllament cada vegada més gran i les seves peticions d'ajuda, que comencen per les amigues i alguns familiars més pròxims, sempre acostumen a tenir una resposta negativa. Les persones a qui la dona demana ajuda sovint encara la perjudiquen més. Sovint menysvaloren el que ella els diu i és molt habitual que minimitzin el problema. "No n'hi ha per tant" és una de les frases que han d'escoltar més com a resposta.

(Font: diari Avui, 3 de gener de 1999)