Article publicat a la revista "Festa Major 1993"
LES ELECCIONS A GELIDA EN
TEMPS DE LA REPÚBLICA
LA FI DE LA MONARQUIA
El 12 d'abril es celebraren eleccions municipals,
els darrers comicis de la Monarquia. Les dues taules electorals estaven
situades, respectivament, a l'escola nacional de nens del carrer de Colom
i a l'escola particular de nens del carrer de la Barceloneta. Les fonts
orals confirmen que durant els anys de la República, "a la llista
de dalt guanyava la dreta, mentre a la llista de baix on vivia més
la part treballadora guanyava l'Esquerra".
Dos dies després es proclamava la Segona
República Espanyola i l'efímera República Catalana.
Tenim algunes notícies del que degué ésser aquell
dia històric a Gelida:
"Tots els pobles
el dia 14 d'abril sentiren reviure el desig d'expansió per un aconteixement
que precipitava al carrer.
Gelida no quedà darrera
els altres; volgué -malgrat fes dos dies havia demostrat que de
republicans no n'hi havia- llançar-s'hi amb banderes, amb vol de
campanes i cants de La Marsellesa...
Tots recordeu que no quedà
ningú per les cases, tot el poble era al carrer. La majoria però,
hi era per que el contagi del veí influït per la novetat, que
li portava; i com a una manifestació qualsevol -com tant acostumats
hi estem- Gelida quedava bé amb la República com a una cosa
d'efecte, sense però -per una bona part- comptar amb aquella convicció
que el faria responsable d'aquell gest inesperat...
Jo recordo ... algunes escenes
que succeïren aquell vespre memorable, entre algun destacat element
reaccionari que fredament contemplava també el seu pas, negant aquell
tribut respectuós i patri a les senyeres, tan significativa l'una
i tan enyorada a la llum pública l'altra (...)" (1)
A les eleccions del dia 12 els tres candidats més
votats eren homes de l'Esquerra Republicana de Catalunya: Joan Bertran
Llopart, Martí Planas Gras i Àngel Ollé Capdevila
(2). En canvi, entre els altres cinc candidats elegits, hi havia regidors
de l'anterior ajuntament monàrquic: Hermenegild Almirall Romeu i
Josep Rosell. Ignoro per quina correlació de forces, Àngel
Ollé fou elegit batlle, malgrat que l'Esquerra estava en minoria.
Aquest sastre de 41 anys substituïa a Marià Mas Civil, mestre
d'obres de 70 anys. "Roca Sagna" fa referència als incidents propis
dels primers mesos del nou període polític:
"Hom recordarà
aquelles lamentables sessions de l'Ajuntament, que eren assaltades pels
homes de l' Esquerra de Gelida, d'una manera que no hi ha precedents. Els
nostres regidors catalanistes eren apostrofats estúpidament... A
no ésser llur excessiu seny s'hauria donat en aquest poble algun
dia de dol" (3)
LES PRIMERES ELECCIONS REPUBLICANES
El mateix any 1931 es celebraren eleccions a Corts
i el referèndum per l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.
El 28 de juny de 1931 es celebraren eleccions a
diputats a Corts. Dels 658 gelidencs amb dret de vot, l'exerciren 523.
El triomf de l'Esquerra fou aclaparador. Els dos candidats més votats,
Carles Pi Sunyer i Josep Sunyol Garriga, obtingueren 450 vots, cadascun.
En canvi, els candidats més votats de la Lliga, Josep Mª Trias
de Bes i Miquel Vidal Guardiola, únicament aconseguiren 71 vots.
El referèndum per l'aprovació de
l'Estatut fou celebrat el dia 2 d'agost. Els gelidencs amb dret de vot
eren 658, mentre el nombre de vots fou de 520, tots ells a favor de l'aprovació.
En efecte, explícitament, les actes enregistren que no hi va haver
cap vot en contra, ni cap papereta en blanc o nul·la, cosa del tot
sorprenent.
El 20 de novembre de 1932 es celebraren eleccions
per tal d'elegir els diputats al flamant Parlament de Catalunya. Dels habituals
658 electors, exerciren el vot 526. Els candidats més votats foren
homes de l'Esquerra. El més votat de l’Esquerra fou Lluís
Companys i Jover (335 vots) i el més votat de la Lliga, Josep Mª
Trias de Bes (160 vots).
Les noves eleccions a Corts del 19 de novembre
de 1933 presentaren una novetat transcendental: era el primer cop que les
dones de Gelida exercien el dret de sufragi. L'augment del cens electoral
feu necessari organitzar les eleccions en dos districtes, amb dues seccions
cadascun. Dels 1447 gelidencs i gelidenques amb dret de vot, l'exerciren
1194 (més del 82%). Novament Gelida es decantà per les esquerres:
el candidats més votat fou Josep Tomàs i Riera amb 710 vots,
mentre que el dirigent de la Lliga, Josep Mª Trias de Bes, obtenia
418 sufragis.
LES ELECCIONS MUNICIPALS DE 1934
El diumenge 14 de gener de 1934 es celebraren eleccions
municipals. Es presentaren dues candidatures o llistes: l'Esquerra obtingué
746 sufragis i la Lliga, 364. Heus aquí els candidats i suplents
de l'Esquerra Republicana:
Joan Bertran Llopart, pagès per compte propi,
n.1897
Àngel Ollé Capdevila, sastre per compte
propi, n.1890
Martí Planas Gras, rabassaire 1936, n. 1899
Francesc Llopart Ollé
Josep Alegre Claramunt, pintor per compte propi, n.1906
Pere Gibert Rius, paperer de La Gelidense, n. 1905
Camil Almirall Batlle, paperer, n. 1909
Ramon Tubella Sabaté, paperer de La Gelidense,
n.1884
Miquel Font Carafí, pagès, n. 1906
I aquesta era la llista de la Lliga Catalana:
Gaietà Babot Picas, rendista nascut a Barcelona,
n.1899
Josep Roig Olivella, fuster per compte propi, n. 1882
Francesc Rosell Rosell
Josep Ribas Marí
Narcís Montalt Ferrer
Martí Ollé Julivert, carreter compte
propi, n.1886
Amadeu Sabat Guitart, manobre per Delfí Mas,
n.1889
Leonci Guilera Palau, paleta per Marià Mas,
n.1899
Joaquim Surià Vallès
El primer de febrer es constituïa el nou Ajuntament:
"Presidí
la sessió el batlle sortint Àngel Ollé obrint-la a
dos quarts de nou. Seguidament queda nomenat president, per majoria d'edat,
Josep Roig; efectuant-se tot seguit l'escrutini d'actes, resultant que
Gaietà Babot era incompatible en el càrrec per no fer els
tres anys d'estar inscrit al Cens Electoral, que marca la llei; quedant
en que ocuparia el càrrec el candidat que el segueix en la llista.
Seguidament es passa a elegir
l'Alcalde primer; essent nomenat en Joan Bertran per 6 vots i 2 en blanc,
el qual passa a ocupar la presidència. També es voten el
segon i tercer alcalde, que correspon a Àngel Ollé i Martí
Planas.
S'acorda per unanimitat celebrar
les sessions els dimarts a les 8 de la nit de primera convocatòria
i els dijous de segona. S'aixeca la sessió a dos quarts d'onze"
( 4 )
Aquest consistori, integrat per sis homes de l'Esquerra
i tres de la Lliga, tindria una curta vida. La repressió posterior
als fets del Sis d'Octubre suposà l'empresonament de l'alcalde,
la dissolució de l'ajuntament democràtic i el nomenament
d'un nou ajuntament "gestor" per part del Governador General de Catalunya.
Any |
Eleccions |
Nombre d'electors |
Nombre de vots |
Participació (%) |
Nombre de vots del candidad més
votat |
Nombre de vots del candidad més
votat |
|
|
|
|
|
Dreta |
Esquerra |
1931 |
Municipals |
561 |
444 |
79,1 |
94 |
120 |
1931 |
a Corts |
658 |
523 |
79,4 |
71 |
450 |
1932 |
Parlament |
658 |
526 |
79,9 |
160 |
335 |
1933 |
a Corts |
1.447 |
1.191 |
82,3 |
418 |
710 |
1934 |
Municipals |
|
|
|
364 |
746 |
1936 |
a Corts |
1.473 |
1.237 |
83,9 |
587 |
648 |
FEBRER DEL TRENTA-SIS
El número que "Flama" llançà
el 16 de febrer de 1936, el mateix dia de les eleccions, tenia un llenguatge
nou al d'anys anteriors i denotava que el trencament estava proper. L'anticlericalisme
era punyent, hi havia articles signats fins i tot des de la presó
Model per algun gelidenc empresonat arran del Sis d'Octubre, es publicava
un resum parcial dels balanços efectuats en la subscripció
pro-presos i es demanava reiteradament el vot pel Front d'Esquerres i en
contra del Front d'Ordre.
En les eleccions celebrades a Gelida, la victòria
fou per la candidatura del Front d'Esquerres, però la diferència
no fou tan notable com en eleccions anteriors. Els onze candidats d'aquesta
coalició obtingueren en total 7.112 vots (52,4%), mentre que els
onze del Front Català d'Ordre n'obtingueren 6.447 (47,5%). D'un
cens de 1473 electors, en participaren quasi el 84%.
Durant tot aquest període republicà,
Gelida mantingué doncs un total bipartidisme. Per un costat l'Esquerra
de Gelida, amb el periòdic "Flama", la Societat Coral Artesans i
el Sindicat Agrícola "La Germanor". Per l'altre la Lliga, amb el
periòdic "Roca Sagna" i el Casal Gelidenc.
Les del febrer del trenta-sis foren les últimes
eleccions de la república democràtica. Les següents
foren les eleccions de juny de 1977, primeres de la transició. Un
llarg parèntesi de quaranta-un anys.
Andreu Guiu i Puyol
NOTES:
(1). "Flama" núm. 2, 25 desembre 1931.
(2). Les dades electorals han estat extretes de
les "actes electorals" i d'altres documents referents a les eleccions,
conservats a l'Arxiu Històric de Gelida.
(3). "Roca Sagna" núm. 1, 3 gener 1932.
(4). "Flama" núm. 41, 11 febrer 1932. |