Article publicat a la revista "Festa Major, 1990"
GELIDA DESPRÉS DE
LA GUERRA
L'ENTRADA DELS NACIONALS
El gener de l939 es veien passar per Gelida molts
fugitius de la guerra, amb ases, cabres... La vigília i el mateix
dia de l'entrada , els franquistes batien amb morters des de Can Miquel
de les Planes, per veure si hi havia resistència. També la
vigília, les avionetes van batre el terreny. Però els republicans,
en desorganitzada retirada, no oposaren resistència; es limitaven
a volar els ponts, en la reculada.
Amb les presses deixaren aïllats un
comissari i el seu soldat que quedaren atrapats amb el seu sidecar entre
el pont de Cantillepa i el pont de Sant Miquel, ambdós volats amb
explosius. Els nacionals els van abatre.
Així doncs, el 23 de gener de 1939 ("Día
de la Liberación"), Gelida era conquerida per tropes del "Cuerpo
de Ejército de Navarra". Barcelona era ocupada tres dies després.
L'alcalde Antoni Ferrer i Miró, el secretari municipal Josep Sabatés
i Vilar i tants altres gelidencs compromesos amb el règim republicà
havien fugit. Moltes famílies s`amagaren al celler, fent parapets
amb somiers i matalassos. Quan passà el perill, l'alegria fou notable
entre els que restaren. A les tropes mores no les deixaren entrar al nucli
urbà, concentrat-les on avui hi ha l'escola Montcau.
Les cases dels exiliats quedaren buides i exposades
a registres i pillatges. En canvi, a les ocupades, les col·locaven
el rètol: "Esta casa está ocupada por
su dueño. Viva Franco. Arriba España"
LA COMISSIÓ GESTORA
A darrers de gener, el tinent coronel Emilio Molina
Carreño adoptà el càrrec de "comandante militar de
la plaza de Gelida". Com a tal signà, per exemple, el següent
ban: "Que en el plazo de 24 horas sean devueltos
en el Casal Gelidenc todos los utensilios, enseres, mobiliario, ropa y
otros objetos que indebidamente se encuentran en poder de personas ajenas
a sus respectivos propietarios, teniendo entendido que todo aquel que contravenga
lo dispuesto, ser considerado como desafecto al régimen y en consecuencia
se le aplicará la sanción correspondiente"
Al mateix temps es constituïa una "Comissió
Gestora" per tal de dirigir la vida municipal. L'alcalde serà en
Josep Roig i Olivella. Aquest fuster gelidenc, conegut com "El Pepet de
Can Camaró", tenia aleshores 56 anys, havia estat membre local destacat
de la Lliga Catalana durant els anys anteriors a la guerra, sovint amb
el càrrec de regidor municipal; també havia estat anome nat
"alcalde-gestor" (nomenament governatiu) després de la insurrecció
del Sis d'Octubre. L'any 1940 serà substituït per Antoni Ferran
i Lladó.
El "portaveu" del nou consistori serà el
nou pregoner Francesc Massagué i Figueras, que feia al mateix temps
d'agutzil; s'estrenà en el càrrec dos o tres dies després
de l'entrada dels nacionals. Ell seria amb tota probabilitat el que, en
data indeterminada, llegiria "pregons" i "bans" dels que es conserva transcripció
en català ( hi podia haver persones addictes al nou règim
que encara no haguessin assimilat les noves directrius lingüístiques
dels vencedors):
"Pregó. S'avisa a
tots els establiments, que al posar a la venda els articles que posseeixin,
així com els serveis que prestin, han d'efectuar-se als preus que
regien abans del 19 de juliol. Els que no ho compleixin seran denunciats
a les autoritats militars"
"Pregó. S'avisa a
tots els ciutadans que demà de les 9 a les 12 del matí podran
entregar a l'Ajuntament la quantitat fins a 100 pessetes de bitllets de
sèrie, per facilitar-los el canvi
en moneda nacional. També
es fa avinent que des de demà hi haurà pa als forns al preu
de 80 cèntims amb la tarja de racionament"
El primer dia d'abril, acabava
la guerra i en algun despatx de Burgos es rebria una carta signada a Gelida
on es comunicava que "la Comisión Gestora
acordó hacer constar en acta el inmenso júbilo que siente
por la total liberación de la España nacional, felicitando
de una manera intensa a V.E. por su gran pericia en el talento demostrado
a fin de exterminar las ideas rojo-soviéticas en nuestra querida
Nación, dando por todo ello muchas gracias a Dios"
Una de les tasques d'aquell Ajuntament
provisional fou l'elaboració d'informes, sovint requerits per l'autoritat
militar, on s'intentava definir la ideologia i els antecedents polítics
d'algun ciutadà. Dos exemples:
"Con anterioridad al 18 de
julio de 1936, no pertenecía a ningún partido político
ni estaba sindicado. Fué mobilizado forzoso por el Ejército
Rojo, al ser llamada su quinta, y para poder traba jar, estaba sindicado
a la C.N.T. Pertenecía a la Federación de Juventudes Cristianas
de esta localidad, siendo de derechas y socio del Centro Moral de San Luís
Gonzaga. Se le considera afecto al Glorioso Movimiento Nacional"
"Ha observado siempre buena
conducta, pertenecía a Izquierda Republicana, fué mobilizado
forzoso a las filas rojas"
Les fórmules per certificar la ideoneïtat
política eren diverses: "es persona de buena conducta tanto en lo
moral como en lo político" , "adicto al régimen de toda la
vida", "persona bien cono cida de derechas e inconfundiblemente afecto
a nuestro Régimen", etc.
En un cas particular és una entitat gelidenca
la que sol.licita informes. El febrer de 1939, la direcció de La
Gelidense informava a l'alcalde que "han sido declarados cesantes
todos aquellos empleados con posterioridad al 18 de Julio, y admitidos
al trabajo todos los demás, aunque a resultas de la depuración
correspondiente". Finalment es demanava un informe sobre la situació
legal de 23 treballadors a efectes de poder treballar a la fàbrica
de paper.
LA FALANGE
Destruïts els partits republicans, Falange
es convertí en el partit únic, creant a Gelida una "Jefatura
local", dirigida per un "jefe local" i amb un "delegado de información
e investigación" i un "secretario local", com a principals
dirigents.
El primer que féu la Falange fou buscar
un local. En efecte, a principis de febrer del "III Año Triunfal"
(1939), l'alcalde comunicava al "jefe local" que "interinamente y a resultas
de lo que disponga la autoridad Superior", podien ocupar el local de la
Sociedat Coral Artesans ("la antigua sociedad marxista del pueblo", en
terminologia falangista).
Lligades a Falange anaren apareguent a Gelida
una sèrie d'"organizaciones locales": els "Excombatientes",
el "Frente de Juventudes", l'"Auxilio Social" o la "Unidad
de Falanges Juveniles de Franco". I en el camp "sindical": la "Central
Nacional Sindicalista" i l'"Hermandad de Labradores".
Durant els primers temps de la postguerra, Falange
s'encarregava de vetllar pel compliment del descans dominical, de trametre
informes sobre esquerrans i revolucionaris, d'efectuar registres domiciliaris,
presentar denúncies davant l'Alcaldia per motius diversos, organitzar
viatges folklòrics i, fins i tot, intentar disciplinar els seus
membres. Vet aquí alguns exemples d'aquestes tasques, extrets de
cartes que el "jefe local" dirigia a l'alcalde:
"Habiendo llegado a nuestro
conocimiento que en el interior de la Iglesia del Castillo hay escritas
frases injuriosas para nuestro Caudillo y para España, tenga a bien
dar las oportunas órdenes para que lo más pronto posible
desparezcan las susodichas frases y si lo cree oportuno cerrar la Iglesia
para que no vuelva a repetirse este acto de incultura y Antipatriótico"
(juny l940)
"La vecina ... residente
en calle Generalísimo Franco ... se negó en la última
postulación del día 9 del corriente, a dejarse imponer la
insignia de la Institución (es refereix a "Auxilio Social"). Considerando
esta Jefatura que lo ocurrido es un acto de manifiesto desafecto
a las instituciones del Movimiento y siendo ya la 3a. vez que rehusa
a contribuir con su donativo a la obra del Auxilio Social, me dirijo a
Vd. para que en el más breve plazo le sea impuesta una multa cuyo
importe mínimo sea de 50 ptas. ya que su situación social
le permite con exceso hacer este donativo a la citada y meritoria
Institución" ( juny 1940)
"Tengo el honor de remitirle
relación de los individuos afiliados a esta Falange local que no
han satisfecho la multa correspondiente por no haber asistido a la concentración
del
18 de Julio sin causa
justificada" (octubre 1940)
Pel que fa a la prescripció del descans
dominical, l'alcalde ( a instància de la Falange local) comunicava
als barbers del poble la nova normativa horària. Antoni Valls
Ollé, Josep Font Sabaté, Miquel Rius Fernàndez
i Ramon Tristany Juncosa reberen els corresponents escrits de l'Alcaldia:
"a partir del próximo
domingo día 9, deber cerrar la Peluquería y Barbería
de su propiedad a las diez de la mañana" (abril 1939)
LA REPRESSIÓ
La repressió contra els vençuts prengué
múltiples formes: acomiadament laboral, camps de concentració
de presoners de guerra i camps de treball, vexacions dirigides als familiars
dels exiliats i, en casos concrets, la pena de mort per alguns acusats
de "responsabilitades durante el período rojo". L'any 1939 foren
afusellats Manel Romeu Fornós (paperer de La Gelidense), Dídac
García Cano ( "sereno" o vigilant de nit municipal) i Florià
Marco Trafach (obrer paperer); l'any 1940, Josep Luís Grisó
"El Gravat" (resident a Gelida).
L'any 1939 nombrosos gelidencs es trobaven dispersos
per la geografia espanyola en "camps de concentració de presoners
i presentats de guerra" i en "batallons de treballadors", aquests darrers
integrats per elements considerats perillosos pel nou règim. Tenim
registrats 5 gelidencs als "batallons" de Tetuan, Segorbe, Alagón,
Oviedo i Montgat. I 42 empresonats als següents "camps de concentració":
Sueca, Burgo de Osma, Betanzos, Santoña, Rota, Cuenca, Palencia,
Sant Sebastià, Miranda d'Ebre, Santander, Medina de Rioseco,
Plasencia, Valdesequillo, Toro, Aranda de Duero, Lleó, Cervera i
Deusto.
La sort dels presoners depenia, entre altres factors,
si havien servit a l'exèrcit republicà "con caracter forzoso
o voluntario", si s'havien lliurat voluntàriament i
dels informes o avals que l'Ajuntament, la Falange local o algun particular
trametessin.
Les migrades dades de l'any 1940 reflecteixen que
molts d'ells havien estat ja alliberats, sovint d'una manera "provisional"
Andreu Guiu i Puyol |