1r
d'ESO. Tema 6. Les roques
|
Introducció.
Quan anem a la muntanya el que veiem no són minerals sinó
roques. Això és perquè els minerals més abundants
de l'escorça no son els metàl·lics sinó els
silicats i els carbonats, i aquests generalment no es troben aïllats
sinó formant roques. Per això és tan important conèixer
els diferents tipus de roques. A més, cal conèixer els principal
tipus de roques perquè les roques ens són molt necessàries
per la construcció de cases, carreters, ponts i per obtenir energia,
com passa amb el carbó i el petroli. En aquest capítol es
comenten els diferent tipus de roques, com s'han format i per a què
les utilitzem.
|
Llegeix
les explicacions sobre el concepte de roca i els diferents tipus de roques
i realitza
el "Test de resposta múltiple 6". Després llegeix
el text sobre el cicle de los roques i les seves utilitats i realitza els
exercicis "Identificar roques i tipus de roques 6" i "Mots
encreuats 6".
|
1.
Concepte de roca. Una roca és una substància
natural inerta, és a dir, no viva, que està constituïda
per dos o més tipus de minerals o de mineraloides. Per exemple,
la roca anomenada granit, està composta
per tres tipus de minerals anomenats quars,
feldspat i mica.
En moltes roques, les partícules de cada mineral són tan
petites que no es distingeixen les unes de les altres a simple vista,
per la qual cosa sembla que estiguin constituïdes per un sol tipus
de mineral. Això no obstant, quan se'n fa una anàlisi o
una observació amb el microscopi es pot comprovar que hi ha diversos
tipus de minerals. És el cas, per exemple, de la calcària,
una roca que està constituïda pel mineral calcita
i per una petita proporció dels minerals que formen les argiles.
Algunes roques estan formades per mineraloides, és el cas
per exemple dels carbons i del petroli,
que són dues roques formades per matèria orgànica,
i del vidre volcànic anomenat obsidiana,
ja que els seus components no tenen estructura cristal·lina (no
són doncs minerals).
2.
La classificació de les roques. Les roques es classifiquen
d'acord amb el procés de formació que han seguit. Es distingeixen
tres grans grups de roques: sedimentàries, magmàtiques
i metamòrfiques.
3.
Les roques sedimentàries. Són
les roques formades per la unió de partícules soltes, anomenades
sediments, que s'acumulen als fons de les valls, dels mars i dels
oceans. Tenint en compte l'origen d'aquestes partícules, se'n distingeixen
quatre tipus de roques sedimentàries anomenats: detrítiques,
químiques, bioquímiques i orgàniques.
Detrítiques. Són les roques formades per la
compactació de partícules procedents de l'erosió
de les muntanyes, deguda a l'aire, la pluja, els rius, les glaceres,
etc. Aquests agents desgasten el relleu, transporten les partícules
arrencades i, a l'últim, les dipositen en forma de capes horitzontals
o estrats, en llocs més o menys allunyats dels seus
punts d'origen. Un cop dipositades allí, i mitjançant
un procés que dura milions d'anys, anomenat diagènesi,
les partícules s'uneixen entre si i originen les roques sedimentàries
detrítiques.
La diagènesi
es produeix per compactació (deguda al pes que els sediments
superiors exerceixen sobre els inferiors) i per cimentació
(precipitació d'una substància que uneix les partícules).
Si les partícules tenen la mateixa grandària que la sorra,
les roques s'anomenen gresos, si són
més gruixudes, conglomerats, i si
són com una pols impalpable, argiles.
|
|
|
Químiques.
Són les roques formades per la unió de partícules
aparegudes dins l'aigua com a resultat d'una reacció química.
Així es formen la calcària de precipitació
química i el guix. L'evaporació
d'una part de l'aigua en facilita la precipitació de les substàncies
que formen aquestes roques. Altres roques, com la sal
gemma o la silvina, necessiten l'evaporació
gairebé total de l'aigua; és per això que aquestes
roques s'anomenen evaporítiques. Com s'ha explicat en
el tema anterior, el guix, la sal
gema i la silvina són tres
minerals, però normalment es presenten associats a altres minerals
constituint unes roques que reben el mateix nom.
|
 |
|
Calcària
de precipitació química
|
Roca
de sal gema
|
|
Bioquímiques.
Són les roques formades per la compactació i cimentació
de restes inorgànics (esquelets) d'éssers vius,
com són per exemple les petxines de mol·luscs, els fragments
de corall i les closques d'organismes microscòpics. Tots aquests
organismes han fabricat els seus esquelets a partir de les sals dissoltes
i mitjançant reaccions químiques produïdes dins l'organisme.
Exemples d'aquestes roques són la calcària
coral·lina (procedeix dels coralls),
la calcària nummulítica (procedeix
d'uns fòssils anomenats nummulits) i la lumaquel·la(procedeix
de petxines).
|
|
Orgàniques.
Són les roques formades a partir de l'acumulació de
restes orgàniques d'éssers vius. Exemples d'aquestes
restes orgàniques són els troncs i les fulles d'espècies
vegetals que van viure fa milions d'anys i que quedaren colgades sota
terra, la qual cosa en va impedir la seva descomposició i amb
el temps han donat lloc als anomenats carbons minerals.
Segons el major
o menor percentatge de carboni, s'anomenen antracita,
hulla, lignit
i torba, respectivament. El petroli
i el gas natural s'han format a partir
de grans masses d'organismes microscòpics marins (plàncton)
que també quedaren enterrats fa milions d'anys.
4.
Les roques magmàtiques. Les roques magmàtiques
són les que s'han originat a partir d'un magma que, en refredar-se,
s'ha solidificat. Tenint en compte les condicions en què es
produeix aquesta solidificació, es distingeixen tres tipus de roques
magmàtiques:
Les roques plutòniques. Son les que es formen quan
el refredament té lloc a una gran profunditat. El procés
és lent i tots els minerals cristal·litzats tenen una
grandària semblant. Per exemple, el granit
blanc, el granit rosa i la sienita
(es diferencia del granit rosa en no tenir quars).
|
 |
 |
 |
Granit
blanc
|
Granit
rosa
|
Sienita
|
|
Les roques filonianes o porfíriques. Són
les que es formen quan el magma es refreda a l'interior d'esquerdes.
El refredament és més ràpid que en el cas anterior
i solen presentar un minerals que han cristal·litzat en cristalls
grans envoltats de minerals que han cristal·litzat donant cristalls
petits. Podem assenyalar-ne el pòrfir granític
i el pòrfir sienític. |
 |
Pòrfir
granític
|
|
Les roques volcàniques. Són les que es formen
quan el magma que ha sortit pels volcans es refreda a l'exterior.
El refredament és molt ràpid i normalment els seus components
no tenen prou temps per cristal·litzar i formar minerals, per la
qual cosa o resten com una massa amorfa (com passa en els vidres volcànics
com l'obsidiana en les laves), o bé només en cristal·litzen
uns quants formant minerals i els altres components queden com una massa
sense forma determinada (com passa en la roca anomenada basalt).
Cal comentar que els
vidres que nosaltres fabriquem, per exemple, per posar en les finestres,
no són cristalls ja que no són de matèria cristal·lina
sinó de matèria amorfa.
|
 |
 |
 |
Basalt
|
Lava
basàltica
|
Obsidiana
|
|
5. Les roques metamòrfiques. Són les roques formades
a partir d'altres roques ja existents, quan aquestes són sotmeses
a un gran augment de pressió o de temperatura, o d'ambdues alhora,
a conseqüència del qual els seus minerals, sense arribar a
fondre's, es transformen en altres minerals, capaços de suportar
les noves condicions. Per tant, la nova roca presenta una aparença
i unes propietats diferents de les de la roca inicial. Segons quina sigui
la roca inicial, apareixen diferents tipus de roques metamòrfiques.
Les més conegudes són les següents:
ROCA
INICIAL
|
ROCA
METAMÒRFICA
|
Argila
--------------------------> Pissarra
Gres
---------------------------> Quarsita
Calcària
------------------------> Marbre
Granit
---------------------------> Gneis
|
|
|
 |
 |
Pissarra
(esquist argilós) amb fòssils
|
Gneis
|
|
Test
de resposta múltiple 6
|
6. El cicle de les roques. S'anomena el "cicle de les roques"
el conjunt de processos naturals que provoquen que les roques d'un tipus
es transformin en roques d'un altre tipus. En el següent esquema es
pot observar els noms de tots aquests tipus de processos. |
 |
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros 2" de 2n d'ESO. Editorial
Casals. 2002
|
7. Les utilitats de les roques. Les
roques es fan servir, sobretot, en la construcció d'edificis, de
carreteres i de ponts (argiles, sorres, graves, guix, etc.) i algunes
d'elles com a font d'energia (carbons, petroli i gas).
Argiles. Les argiles estan constituïdes per partícules
molt petites. Si s'hi afegeix aigua, s'amaren i es converteixen en fang;
llavors impedeixen que l'aigua penetri el terreny, per la qual cosa
s'hi formen bassals. Humides, s'hi poden modelar fàcilment i
fer gerros, maons i teules. Per evitar que es desfacin
en el cas que es tomin a mullar, s'han de coure en forns especials a
altes temperatures. D'aquesta manera s'aconsegueix que les seves minúscules
partícules quedin soldades.
Sorres i graves. Aquests dos materials només difereixen
en la grandària de les seves partícules. S'utilitzen en
la construcció de carreteres, per fer superfícies
planes abans d'afegir-hi l'asfalt, per barrejar-les amb ciment o amb
cal i fabricar així el morter que utilitzen els paletes
per unir els maons. Les sorres de quars, mitjançant la seva fusió
i el seu posterior refredament, serveixen per fabricar el vidre.
De sorres i graves, se'n troben a les platges i als rius. També
poden ser obtingudes per mitjà de la trituració d'altres
roques.
Materials aglomerants. Són els materials utilitzats
en la construcció que, en afegir-hi aigua, posteriorment es consoliden
(s'endureixen). Són el guix i el ciment.
El guix. S'utilitza per a
l'acabat de sostres i parets. Com que és un material
fi, permet un bon acabat; i com que també és tou, s'hi
poden encastar canonades, cables i endolls. S'obté del guix
natural, després d'escalfar-lo prèviament en
un forn fins que perd una part de l'aigua. En acabat s'hi afegeix
aigua, i al cap d'una mitja hora se solidifica (s'endureix).
El ciment.
És l'aglomerant
bàsic de la construcció. És una pols grisa
a la qual s'afegeix sorra i aigua per fer el morter dels paletes.
Si també s'afegeix grava s'obté el formigó.
Aquest material, quan s'endureix, esdevé molt consistent. Si
a més s'hi inclouen barres d'acer i una xarxa de filferros,
se'n diu formigó armat. El ciment s'obté a partir
de la calcinació d'una mescla d'argila i calcària, a
la qual després s'afegeix guix.
Pedres per a la construcció. Són les roques
que s'utilitzen per fer les superfícies de treball de les cuines,
els terres dels vestíbuls i el revestiment de les façanes
d'alguns edificis sumptuosos. Les roques més emprades amb aquesta
finalitat són el marbre, el granit
(granit blanc i granit
rosa), la calcària,
el gres i la
pissarra. Aquesta última, atesa
la facilitat que té de trencar-se en làmines, es fa servir
molt per recobrir les teulades inclinades de les cases situades en llocs
on el clima és plujós.
La sal. La sal comuna o clorur sòdic s'empra en l'alimentació
com a condiment i com a conservant. S'obté a partir de la sal
gemma natural, que es troba amb un cert grau d'impureses entre els estrats
sedimentaris.
Els carbons, el petroli i el gas natural. Totes aquestes
substàncies es fan servir per obtenir energia mitjançant
la seva combustió amb l'oxigen de l'aire. Aquesta energia és
la que fa moure els cotxes, els camions i els vaixells; la que manté
la calefacció, i la que, a les centrals termoelèctriques,
es transforma en l'electricitat que arriba a les indústries i
a les ciutats. Es distingeixen quatre tipus de carbons: la torba,
el lignit, l'hulla
i l'antracita.
A Espanya no hi
ha gaires jaciments de torba, material
que també s'utilitza com a adob orgànic; això no
obstant, hi ha nombrosos jaciments de lignit
(Terol), i d'hulla i antracita
(Astúries i Lleó). Es tracta de carbons de molt bona qualitat
però difícils d'extreure. Això fa que solament
siguin rendibles quan el preu del petroli és molt alt. A Espanya
gairebé no hi ha producció de petroli;
només es pot esmentar el jaciment d'Amposta (Tarragona). A més
d'energia del petroli, també se n'obtenen els plàstics.
Actualment s'està estenent arreu de tota Espanya un gasoducte
que distribueix a les cases gas natural procedent
d'Algèria.
|
|
Identificar
roques i tipus de roques de roques 6 |
Mots
encreuats 6 |
Índex
general de temes de 1r d'ESO
|