Introducció. Els animals són sens dubte els éssers vius més complexes i, per tan, els més interessants d'estudiar. Gràcies a tenir cèl·lules nervioses i cèl·lules musculars poden actuar amb molta rapidesa i això els fa sorprenents. El 90% de les espècies animals són invertebrats, és a dir animals sense un esquelet intern articulat que protegeix el cordó nerviós, semblant a la nostra columna vertebral. El grup dels invertebrats en realitat és un grup totalment artificial, és a dir un grup que hem inventat nosaltres perquè ens ajuda a separar uns animals d'uns altres però que agrupa organismes que no tenen res a veure entre sí. Per exemple, una esponja, un cargol i una formiga és evident que tenen molt poques coses en comú. A partir d'això s'ha deduït que els diferents grups d'invertebrats actuals van tenir orígens molt diferents, és a dir que ens hem de remuntar a formes molt senzilles per trobar els avantpassats comuns. Això explica que siguin tant diferents.

En els invertebrats es poden diferenciar dos grans grups que són els artròpodes, que son els invertebrats que presenten un esquelet extern articulat, com per exemple tenen els insectes i els crustacis, i els invertebrats no artròpodes, que són la resta. Si bé els artròpodes estan presents tan en els medis aquàtics com en els terrestres, la majoria dels invertebrats no artròpodes només viuen en el medi aquàtic o en medis terrestres humits. Si pensem que la vida va aparegué en el medi aquàtic, entendrem que els invertebrats no artròpodes són formes que, degut a les seves característiques, no han pogut colonitzar del tot el medi terrestre. Quan s'estudien amb detall es pot deduir els motius.

Llegeix les explicacions sobre les característiques generals de les esponges, dels cnidaris i dels anèl·lids i realitza el "Test de resposta múltiple 16.1" i el "Completar frases sobre esponges 16". Després llegeix el text sobre els platihelmints, els mol·luscs i els equinoderms i realitza el "Test de resposta múltiple 16.2", el Relacionar dibuixos i noms 16" i el "Mots encreuats 16".

1. Els animals o Metazous. Són els organismes pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres organismes. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot traslladar-se) gràcies al teixit muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals. Es poden distingir dos grups:

• Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers o esponges, Cnidaris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscs, Equinoderms i Artròpodes.

• Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn a: Peixos, Amfibis, Rèptils, Ocells i Mamífers.

2. Porífers o esponges. Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra l'aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a primera vista (òsculs). En la cavitat atrial hi ha unes cèl·lules flagel·lades (coanòcits) capaces de capturar les partícules alimentàries que conté l'aigua (organismes filtradors). Algunes esponges contenen petites espines internes (espícules) i unes altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una substància esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina) . Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els esquelets de espongina que queden al desintegrar-se la resta de l'organisme.

3. Cnidaris. Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt primes, amb tentaclesenvoltant la obertura (boca) i amb abundants cèl·lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell. Amb aquestes cèl·lules paralitzen a les seves preses que després introdueixen en la seva cavitat interna digestiva (cavitat gastrovascular) on són digerits. Presenten dues formes distintes: la forma de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure nedadora). En algunes espècies la forma de pòlip genera la forma de medusa i viceversa. En unes altres només hi ha una de les dues formes.

5. Platihelmints. Són invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot presentar segments com la tenia o no presentar segments, com les planaries. La tenia o solitària és un paràsit d'uns 2 o 3 metres que pot viure en l'intestí prim dels animals, inclosos els humans. La infestació es produeix a l'ingerir carn crua (pernil, "cecina", etc.) d'animals que contenen larves enquistades de tenia. Les planaries viuen a l'aigua dolça i al mar, són carnívores i aproximadament tenen un centímetre de llargada.

6. Mol·luscs. Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap, massa visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per un mantell que produeix una conquilla de carbonat càlcic. A més, el mantell forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba l'aparell respiratori (ún pulmó en es terrestres i branquies en els aquàtics). Es mol·lusc es classifiquen en:

7. Equinoderms. Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de suport a llargues espines.

Presenten un conjunt de conductes anomenat sistema ambulacral, plens d'un líquid semblant a l'aigua de mar i una sèrie de tubets acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar al presentar 5 braços).

Es reprodueixen sexualment amb sexes separats,i els individus o són mascles o son femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (bentònic).

Els Equinoderms es classifiquen en cinc grups diferents que són: