1r
d'ESO. Tema 17. REGNE ANIMALS (METAZOUS) II. Els Artròpodes
|
Introducció.
Entre
tots els grups d'organismes pluricel·lulars els
artròpodes és el grup biològic que ha tingut més
èxit biològic en el nostre planeta, tan en quan a nombre
d'espècies com en nombre d'individus, com en ecosistemes conquerits
(observa el gràfic adjunt).
Tenen
més d'un milió d'espècies, la qual cosa significa
que el 80% de totes les espècies animals conegudes són
artròpodes i habiten tan al mar (crustacis), com a l'aigua
dolça (crustacis i larves d'insectes) com al medi terrestre
(insectes, aràcnids i miriàpodes). D'altra banda
el seu èxit no és recent sinóque és un grup
molt antic, hi han fòssils d'artròpodes de mes de 600
milions d'anys. Pensa que els primers mamífers van aparèixer
fa 200 milions d'anys. La raó del seu èxit bàsicament
es el seu esquelet de quitina, una substància impermeable,
dura i molt lleugera, que els permet viure fora de l'aigua sense perill
de dessecació. En aquests punt són més eficaços
que els vertebrats terrestres, només cal comparar la facilitat
del vol d'un insecte amb el d'un ocell o de un rat-penat. Ells són
els autèntics animals voladors. Però no tot són
avantatges, l'esquelet extern comporta que no puguin assolir una gran
mida, perquè el transport de l'aire des de l'exterior fins a les
cèl·lules més profundes pels tubs traqueals
requeriria un esforç excessiu. A continuació es presenten
els diferents grups d'artròpodes i les característiques
generals d'aquests autèntics reis del món animal.

|
Llegeix
les explicacions sobre les característiques generals dels artròpodes,
els aràcnids i els miriàpodes i realitza
el "Test de resposta múltiple 17" i el "Relacionar
dibuixos i noms 17.1". Després llegeix el text sobre els crustacis
i els insectes i realitza els "Tests de resposta múltiple
17.2, 17.3 i 17.4" i el "Mots encreuats 17".
|
1. Els artròpodes. Són
els invertebrats que tenen un esquelet extern de quitina amb apèndixs
articulats mòbils. Tenen el cos segmentat, per a créixer
experimenten mudes i en ocasions canvis de forma (metamorfosi).
Presenten circulació oberta, és a dir el seu medi
intern (hemolimfa) és impulsat pel cor cap a un vasos dels
quals surt a unes grans llacunes internes i d'estes passa de nou al cor
a través dels seus orificis laterals. Els artròpodes es
classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis
i Insectes.
Classe
|
Òrgans
bucals
|
Nre.
parts del cos
|
Nre.
potes
|
Nre.
antenes
|
Respiració
|
Aràcnids |
Quelícers
|
2
|
8
|
0
|
Traqueal
i Pulmonar
|
Miriàpodes |
Mandíbules
|
2
|
10
a 200
|
2
|
Traqueal
|
Crustacis |
Mandíbules
|
2
|
Variable
|
4
|
Branquial
|
Insectes |
Mandíbules
|
3
|
6
|
2
|
Traqueal
|
2.
Els aràcnids.
Són artròpodes que en lloc de mandíbules en la boca
presenten dos apèndixs verinosos acabats en punta anomenats quelícers,
que tenen el cos dividit en dues parts (prosoma i opistosoma),
manquen d'antenes i tenen 8 potes en el prosoma. Respiren
mitjançant uns conductes ramificats (tràquees) que
duen l'aire des de l'exterior a cadascuna de les cèl·lules
(respiració traqueal). Alguns, a més, presenten unes
tràquees que conflueixen en cavitats que actuen com pulmons ja
que en elles l'oxigen passa a un líquid intern que ho distribueix
(respiració pulmonar).
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
Es distingeixen quatre grups d'aràcnids que són:
|
|
3. Miriàpodes. Són artròpodes
terrestres que presenten un cap amb 2 antenes i mandíbules
i un tronc constituït per nombrosos segments (de 10 a 200).
Tenen respiració traqueal.
Es classifiquen en
dos grups anomenats Diplòpodes i Quilòpodes.
Classificació
dels Miriàpodes
|
|
Diplòpodes.
Tenen tronc cilíndric i dos parells de potes en cadascun dels
segments. Són els anomenats milpeus que presenten la
propietat d'enrotllar-se sobre si mateixos (no s'han de confondre
amb les paneroles o porquets de Sant Antoni, també dites pasteretes,
que son crustacis). |
 |
Quilòpodes.
Tenen el tronc aplanat i un sol parell de potes en cada segment. Són
els anomenats centpeus Per exemple l'escolopendra. |
|
Test
de resposta múltiple sobre aràcnis i miriàpodes 17
|
4. Crustacis. Són artròpodes mandibulats,
amb dos parells d'antenes, respiració branquial i el
cos generalment dividit en dues parts anomenades cèfalo-tòrax
i abdomen (uns pocs presenten tres parts anomenades cap, tòrax
i abdomen com els insectes). En molts la quitina està impregnada
de sals (carbonat càlcic) per ser més resistent. En aquests
la part de l'esquelet corresponen al cefalotòrax s'anomena closca.
Els apèndixs dels crustacis tenen dues branques (birramis)
encara que generalment una està molt reduïda o transformada
en una brànquia interna. A prop de la boca hi ha dos apèndixs
anomenats maxil.lípedes que serveixen per aproximar l'aliment.
Els dos últims apèndixs de l'abdomen s'anomenen uròpodes.
Generalment presenten metamorfosi.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
Els grups de Crustacis més destacables són els Decàpodes,
el Copèpodes, els Cirrípedes i els Isòpodes.
|
|
5.
Insectes. Són els artròpodes que tenen el cos
dividit en tres parts denominades cap, tòrax i abdomen,
que presenten un parell d'antenes, mandíbules, tres
parells de potes i respiració traqueal. Es coneix més
d'un milió d'espècies, per la qual cosa és el grup
dominant a la Terra. Viuen a la terra, a l'aigua dolça però
no en el mar.
A) Morfologia externa.
En el cap tenen dos ulls composts i dos o tres petits ulls simples.
Les dues antenes tenen funció olfactiva. La boca pot
ser de tipus mastegador com la de la llagosta,
xuclador com la "espiritrompa" de les papallones
o picador-xuclador com la dels mosquits.
En el tòrax es diferencien tres segments amb un parell de
potes en cadascun d'ells, tenen doncs 6 potes. La majoria dels
insectes tenen un parell d'ales en el segon i tercer segment, tenen
doncs 4 ales. En els denominats dípters, com les
mosques, el segon parell d'ales està
reduït a un parell de petites maces (balancins) amb funció
estabilitzadora del vol. El abdomen té 11 segments que presenten
un parell d'orificis laterals anomenats estigmes, que són
els orificis d'entrada de l'aire en uns conductes, anomenats tràquees,
que ho distribueixen per totes les cèl·lules. En el segment
8 de les femelles i en el 9 dels mascles estan els orificis genitals
i els apèndixs copuladors. En les femelles d'algunes
espècies existeixen òrgans especials per a la posada d'ous
(com el oviscapte de les llagostes)
o per a la defensa (com l'agulló de les abelles).
|
|
|
|
Dibuixos
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
B) Anatomia interna.
Tenen respiració traqueal, un cor dorsal en forma
de tub, sistema nerviós amb cervell i cadena nerviosa
ventral i aparell digestiu tubular.
C) Reproducció.
La fecundació és interna és a dir mitjançant
còpula. De l'ou surt una larva que experimenta
metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult. Es distingeix
la metamorfosi senzilla, quan només es produeixen petits
canvis de proporció, com la de la llagosta,
i la metamorfosi complexa quan d'ou es passa a eruga
(mòbil), després a pupa (immòbil i amb una
coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crisàlida,
i finalment a adult, com succeeix a les papallones.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
D) Classificació. Els principals grups d'insectes són
els següents:
|
|
|
Test
de resposta múltiple de crustacis (WEB de M. Alós) 17.2 |
Test
de resposta múltiple d'insectes (WEB de M. Alós) 17.3 
|
Mots
encreuats sobre artròpodes 17  |
|
Índex
general de temes de 1r d'ESO |