1r
d'ESO. Tema 19. REGNE METAZOUS IV. VERTEBRATS II (Rčptils i Ocells)
|
Introducció. Els rèptils
van aparegué fa uns 300 milions d'anys a partir dels amfibis.
Gràcies a tenir una respiració pulmonar molt eficaç
va ser possible l'evolució cap a una epidermis completament
impermeable que els va permetre colonitzar les zones seques. La fecundació
interna i els ous amb una closca impermeable que els protegeix
completament de la dessecació, els va permetre colonitzar fins
i tot els deserts. Van arribar a dominar tot el planeta (mar, terra
i aire) i a presentar mides gegantesques que a l'ambient terrestre
cap altre grup mai ha assolit. La majoria de les espècies van
desaparèixer de cop fa uns 60 milions d'anys. Aquest fet es
relaciona amb la caiguda d'un gran meteorit que va provocar una gran activitat
volcànica. Aquesta va generar una gran capa de cendra que no deixava
arribar el calor solar, la qual cosa va provocar un gran descens de
la temperatura que va acabar amb la majoria dels rèptils, que
són animals que no poden controlar la seva temperatura interna.
Altres autors han proposat que aquells rèptils sí podien
controlar la seva temperatura i que la raó de la seva extinció
va ser la falta d'aliment donat que sense prou llum (a conseqüència
de la capa de cendra) la majoria de les plantes es van morir.
Els
ocells van aparèixer fa uns 144 milions d'anys, és
a dir, molt després de l'aparició dels primers mamífers,
a partir d'uns rèptils ja desapareguts que eren capaços
de volar i de caminar amb dues potes. Aquest modern grup de vertebrats
ha tingut un gran èxit biològic gràcies sobretot
a què al poder volar poden escapar amb molta facilitat dels
seus depredadors i criar en llocs de molt difícil accés
pels animals no voladors. Prova d'això és que són
els únics vertebrats salvatges que s'atreveixen a deixar-se veure
en el medi natural i que fins i tot viuen i es reprodueixen a les nostres
ciutats sense amagar-se (cosa que no fan ni les rates, ni els ratolins,
ni els rat-penats). A més, la capacitat de mantenir una temperatura
interna constant els ha permès colonitzar les zones més
fredes del planeta, com per exemple l'Antàrtida, cosa que no poden
fer els rèptils actuals.
|
Llegeix les explicacions sobre les característiques generals i
la classificació dels rèptils i
realitza el Test de resposta múltiple 19. Després llegeix
el text sobre els ocells i realitza el Relacionar dibuixos i noms
19 i el Mots encreuats 19.
|
1.
Els Rèptils. Són els vertebrats que presenten
el cos recobert d'escates epidèrmiques còrnies (la
mateixa substància que forma les nostres ungles i el nostre pel),
tenen respiració pulmonar i es reprodueixen per fecundació
interna i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca)
que els permet suportar ambients molt secs. Poden presentar quatre potes
com les sargantanes o mancar d'elles com
les serps. Les escates dels rèptils,
a diferència de les dels peixos, són epidèrmiques,
seques i impermeables, el que els permet suportar ambients molt secs.
1.1
Morfologia externa.
Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.
Cap.
Presenta dos orificis nasals, una boca proveïda de dents,
que de vegades posseeixen glàndules verinoses (serps),
o de bec corni (tortugues) i dos
ulls proveïts de parpelles.
Tronc.
Presenta 4 extremitats acabades en cinc dits separats (llangardaixos),
en dits units per membranes (tortuga d'aigua
europea), o en aletes (tortuga llaüt).
També hi ha rèptils que manquen d'extremitats (serps).
Les extremitats s'articulen lateralment per la qual cosa caminen arrossegant
el ventre sobre la superfície (reptació). Només
durant un curt període de temps poden caminar sense reptar. Molts
antics rèptils, si podien caminar sobre quatre potes (per exemple
els diplodocus i els estegosaures)
o sobre dues potes (per exemple els tiranosaures).
.
Cua.
Va des de la cloaca fins el final.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
1.2. Anatomia interna. L'esquelet presenta costelles unides
a la columna vertebral i al estèrnum formant una caixa toràcica,
menys en les serps que manquen de estèrnum. La circulació
és similar a la dels amfibis (circulació doble però
incompleta) en tots els rèptils menys en els cocodrils que
presenten dos ventricles com les aus i els mamífers (circulació
doble i completa).
1.3.
Reproducció.
Els mascles posseeixen un òrgan copulador o penis.
La fecundació és interna. Com la temperatura interna
és variable (poiquiloterms) no incuben els ous, simplement
els enterren. El desenvolupament és directe, és a
dir sense fases larvàries.
1.4.
Classificació.
Es distingeixen quatre tipus:
|
Classificació
dels Rèptils
|
|
|
|
|
Saures.
Tenen 4 potes, cua llarga i regenerable, experimenten mudes i s'alimenten
d'insectes. Exemples: llangardaixos,
sargantanes, camaleons,
dragons i iguanes. |
Ofidis.
Manquen de potes i d'estèrnum, presenten parpelles soldades,
boca dilatable i algunes presenten dents amb glàndula verinosa.
Exemples: escurçó (serp
verinosa i ovovivípara), colobra,
cobra i boa. |
Quelonis.
Sota les escates epidèrmiques presenten plaques òssies
soldades que formen una closca. Boca proveïda de bec
corni. Exemples: tortuga d'aigua
(aigua dolça), tortuga medite-rrània
(terrestre) i tortuga carei (marina). |
Crocodilians.
Presenten plaques òssies no soldades sota les escates, dents
en alvèols dentaris i dos ventricles. Exemples: cocodrils,
caimans i gavials. |
|
Test
de resposta múltiple 19
|
2. Els ocells. Són vertebrats
amb un parell d'ales i un parell de potes, boca amb bec
corni, cos recobert de plomes, respiració pulmonar,
reproducció mitjançant ous (ovípars) i temperatura
constant (homeoterms). Les plomes són estructures epidèrmiques
que consten d'un canó bassal, un raquis allargat
i nombroses barbes. Les funcions de les plomes són protegir
a l'au de les variacions tèrmiques, impedir que la seva pell es
mulli, i possibilitar el vol. Es distingeixen cinc tipus de plomes: les
timoneres o rectrius en la cua, les rèmiges
en les ales, les cobertores en el dors i el plomissol en
la part ventral.
2.1
Morfologia externa.
Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.
Cap.
Presenta boca amb bec corni, oïdes recobertes de plomes
i ulls amb dues parpelles i una membrana nictitant semitransparent
horitzontal. El bec presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació:
carnívor (àguila),
insectívor (oreneta), granívor
(pardal i colom),
omnívor (oca), filtrador
(flamenc) i frugívor
(tucan).
Tronc.
Presenta 4 extremitats, les dues superiors són ales generalment
adaptades al vol i les dues inferiors són potes proveïdes
de quatre dits recoberts d'escates com els rèptils i adaptats
a la marxa (gallina), a l'aprensió
(falcó) o a la natació
(ànec).
Cua.
És molt curta i suporta les plomes timoneres que marquen
l'adreça de vol.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
2.2
Anatomia interna.
Els ossos són buits per a disminuir el pes. L'estèrnum
o quilla està molt desenvolupat ja que suporta els grans músculs
que mouen les ales. El tub digestiu presenta esòfag, pap
(permet emmagatzemar aliments pels petits, els anomenats pollets),
estómac muscular o pedrer (en ell es tritura l'aliment
amb el concurs d'algunes petites pedretes ingerides),estómac glandular,
intestí i recte que desemboca en la cloaca
(cavitat en la qual també desemboca l'aparell excretor i el reproductor).
L'aparell respiratori presenta expansions denominades sacs aeris (faciliten
la respiració i constitueixen reserves d'aire). La circulació
és doble (un circuit corporal i altre pulmonar gràcies
a tenir dues aurícules) i completa (sense barreja de sang
oxigenada i no oxigenada en el cor gràcies a posseir dos ventricles). |
2.3 Reproducció. En moltes espècies hi ha accions
de galanteig prèvies a la còpula. Per això els
mascles acostumen a presentar colors molt vistosos. Les femelles,
en canvi, presenten uns colors poc contrastats per passar desapercebudes
durant la incubació dels ous. La còpula es realitza
per aproximació de les cloaques. Només en unes poques
espècies el mascle presenta òrgan copulador (penis). La fecundació
és interna. Els òvuls fecundats (el rovell) s'envolten
d'una substància nutritiva (la clara) i d'embolcalls protectors
(tels i closca). Tot el conjunt forma l'ou. Perquè
es produeixi tot el desenvolupament embrionari es necessari la incubació
dels ous (escalfament) que generalment només ho fa la femella.
Després de l'eclosió de l'ou, en les espècies nidífugues
(gallines, ànecs,
perdius, etc.) els polls abandonen el niu,
mentre que en les espècies nidòfiles (cigonyes,
orenetes, àguiles,
pardals, etc.) els polls romanen un cert temps
al niu i són alimentats pels pares.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
2.4 Classificació.
Els principals grups d'ocells són:
|
Classificació
dels Ocells
|
|
|
|
|
|
Corredors
(estruç)
|
Camallargs
(grua)
|
Palmípedes
(ànec i pingüí)
|
Gal·linacis
(gall)
|
|
|
|
|
|
Coloms
(colom)
|
Rapinyaires
(àguila)
|
Prensors
(lloro)
|
Grimpadors
(puputs)
|
Moixons
(cuereta)
|
|
Relacionar
dibuixos amb noms 19 
|
Mots
encreuat 19
|
Índex
general de temes de 1r d'ESO |