Llegeix les explicacions sobre les malalties no infeccioses i realitza l'exercici "Test de resposta múltiple 17.1". Després llegeix les explicacions sobre la prevenció de les malalties i realitza els exercicis "Test de resposta múltiple 17.2" i "Mots encreuats 17".

1. Les malalties no infeccioses. Són les que no estan produïdes per microbis.

2. Tipus de malalties no infeccioses segons la causa de la malaltia. Es distingeixen quatre tipus:

2.1) Les malalties carencials. Són les degudes a la falta de nutrients (sobretot de proteïnes i vitamines). Són pròpies dels països molt pobres, encara que també es donen en persones de països rics que segueixen dietes agressives.

2.2) Les malalties degeneratives. Són les degudes a l'alteració d'alguns òrgans o teixits. Cal destacar:

• El càncer. Consisteix en la transformació d'algunes cèl·lules normals en cèl·lules canceroses, que són cèl·lules que es divideixen incessantment originant tumors. Aquests, amb el temps, poden començar a dispersar les seves cèl·lules per tot el cos (metàstasi), originant nous tumors en molts llocs del cos (metàstasi generalitzada). D'aquí la importància de les revisions mèdiques periòdiques a partir de certa edat.
• Les malalties autoimmunes. Consisteixen en la destrucció de determinats teixits a causa de un error del sistema immunològic que els considera teixits estranys. Per exemple, la diabetis juvenil, també denominada diabetis tipus 1, algunes tiroiditis i l'artritis reumatoide.
• Les malalties degeneratives del sistema nerviós. Per exemple l'Alzheimer (trastorn progressiu i irreversible en persones de més de 50 anys que acaba provocant demència) i el Parkinson (trastorn que comença amb tremolors a les mans i acaba amb rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteracions en la postura corporal).

2.3) Les malalties congènites. Són malalties que es presenten en el moment del naixement i que es poden deure a problemes durant la gestació, com algunes cegueses, o a que el nadó posseeix una o més informacions genètiques errònies, com per exemple l'hemofília, que és l'incapacitat de coagulació de la sang per manca de una determinada proteïna, o el Síndrome de Down.

2.4). Les malalties mentals o psiquiàtriques. Són les alteracions del pensament i de la personalitat. Per exemple l'esquizofrènia (alteració de la percepció, de l'afectivitat i del pensament, amb deliri i desconnexiódel món exterior) i la paranoia (sensació de ser víctima d'una persecució i d'una confabulació de tots contra ell).

3. Tipus de malalties no infeccioses segons l'aparell afectat. Es distingeixen 8 tipus:

3.1) Les malalties no infeccioses de l'aparell circulatori.

• Aterosclerosi. És el dipòsit de plaques de colesterol a l'interior de les artèries.
• Arteriosclerosi. Enduriment de les parets de les artèries a causa de l'edat.
• Trombosi. Obstrucció d'un vas generalment a causa de un coàgul de sang que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb els dipòsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artèries.
• Angina de pit. Dolor en el pit motivat per una forta contracció del cor al no rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucció de l'artèria coronària.
• Infart de miocardi. Malaltia que presenta els mateixos símptomes i causes que l'angina de pit però que al durar hores, provoca la destrucció d'una part del cor i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu.
• Buf cardíac. Insuficiència cardíaca deguda a un buidatge inadequat del cor.
• Taquicàrdia. Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.
• Hipertensió. És un augment crònic de la pressió arterial.
• Leucèmia o càncer de sang. És una proliferació anormal dels glòbuls blancs.

3.2) Les malalties no infeccioses de l'aparell digestiu.

• Úlceres pèptiques no bacterianes. Erosions de la paret interna de l'estómac o del duodè a causa de un excés de secreció d'àcid clorhídric. Poden derivar en perforacions.
• Hemorroides. Dilatació de les venes que envolten l'anus. Dificulten molt poder-se asseure.
• Càlculs biliars. Dipòsits de colesterol precipitat en la vesícula biliar.
• Obesitat. Augment excessiu de la capa de teixit adipós que es troba sota la pell en determinades zones. Pot deure's a un excés d'aliments o a un trastorn del metabolisme.
• Anorèxia nerviosa. Alteració psíquica consistent en no voler menjar per veure's obès malgrat que en realitat s'estigui esquelètic. Pot provocar la mort per desnutrició.
• Bulímia. Alteració psíquica consistent en una sensació de fam intensa que comporta grans ingestes d'aliment seguides de vòmit a causa de la sensació de culpabilitat.

3.3) Les malalties no infeccioses de l'aparell respiratori.

• Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos. Pot ser causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions, etc.
• Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable.
• Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant insuficiència respiratòria.
• Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul que obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars.

3.4) Les malalties no infeccioses de l'aparell urinari o que l'afecten.

• Insuficiència renal. Disminució de la capacitat del ronyó per a separar la urea de la sang. El malalt precisa sessions periòdiques d'hemodiàlisi en un ronyó artificial.
• Còlic nefrític. Espasmes molt dolorosos de l'urèter al fregar sobre les seves parets els precipitats sòlids (pedres o càlculs renals) que anormalment es poden formar en el si de l'orina.
• Prostatitis. Inflamació de la pròstata (glàndula exclusiva de l'aparell reproductor masculí que secreta un des components del semen) que constreny la uretra i dificulta la micció (acció de sortida de l'orina).

3.5) Les malalties no infeccioses del sistema nerviós. Consultar la unitat 11. Les malalties mentals

3.6) Les malalties no infeccioses de l'aparell locomotor. Consultar la unitat 10. L'aparell locomotor

3.7) Les malalties no infeccioses del sistema endocrí. Consultar la unitat 12. La coordinació hormonal.

3.8) Les malalties no infeccioses de l'aparell reproductor. Consultar la unitat 15. La reproducció

4. La prevenció de les malalties

4.1) Malalties infeccioses. Les principals mesures preventives contra les malalties infeccioses són:

• mantenir la pell neta (rentar-se les mans amb freqüència, dutxar-se, rentar-se les dents després de dinar, etc.),
• consumir aliments en bon estat (mantenir-los en neveres i consumir-los com més aviat millor),
• utilitzar objectes nets (canviar-se de roba interior amb freqüència i rentar bé els utensilis de cuina),
• posar-se les vacunes recomanades a l'edat establerta.

4.2) Malalties no infeccioses. Les principals mesures preventives contra les malalties no infeccioses són:

• mantenir una dieta saludable (evitar l'excés de greixos i de dolços i procurar que no faltin ni les fruites ni les verdures i llegums),
• mastegar correctament els aliments,
• realitzar exercici físic amb regularitat,
• utilitzar bona llum per a llegir o escriure,
• no veure la televisió massa prop,
• evitar el volum excessiu del so,
• evitar el consum excessiu d'alcohol (especialment els destil·lats) i el tabaquisme,
• fer-se revisions mèdiques periòdiques.

5. El trasplantament d'òrgans.

El trasplantament d'òrgans o de teixits és una tècnica quirúrgica que consisteix en l'extracció d'un òrgan o d'un teixit de la persona donant i la seva implantació en la persona malalta que ho precisa.

Generalment el donant és una persona que ha mort recentment però en ocasions pot ser una persona viva. Per exemple un donant d'un dels seus dos ronyons, un donant de medul·la òssia o un donant de sang. La donació d'òrgans pot salvar moltes vides. És el cas dels malalts de cor, dels que pateixen insuficiència renal greu, dels que tenen el seu fetge o el seu pàncreas totalment inutilitzat i dels que pateixen una leucèmia per trastorns a la medul·la òssia, ja que tots aquests òrgans són imprescindibles per a la vida.

La llei prohibeix la comercialització d'òrgans humans, per tant, la donació d'òrgans és un acte altruista i generós. Per a possibilitar la donació en cas de defunció s'ha de comunicar la decisió a la família i a les amistats perquè aquestes ho puguin transmetre a l'equip mèdic. El cos del donant no queda desfigurat. Al nostre país es pot obtenir un carnet de donant d'òrgans. El nostre país presenta un dels índex de donacions més alts del món.

Test de resposta múltiple 17.2

Índex general dels temes de 3r d'ESO