FEMENINS:

Anticonceptius de barrera:

• Preservatiu femení: Es tracta d'una funda de poliuretà, més ample que el masculí y provist d' un anell rígid d' unos 10 cm. de diàmetre en el extrem obert i d' un segon anell més estret situat a l' interior del preservatiu.
• Diafragma: És una caputxa de cautxú o de goma amb una vora flexible de distintes mesures que actua com obstacle mecànic tapant el coll de l'úter, impedint així l'entrada dels espermatozoides.
• Dispositiu *intrauterino (D.I.O.): És un petit aparell de plàstic i metall (coure o plata i coure) molt flexible, que s'introdueix en l'interior de l'úter. Davant la seva presència, es segrega major quantitat de fluix dificultant l'ascens dels espermatozoides a través d'ell. Altera el moviment de les trompes de fal.lopi dificultant la fecundació.

 

Anticonceptius químics i hormonals:

 

• Píndola anticonceptiva: És un compost d'hormones sintètiques similars a les naturals de la dona (estrògens i progesterona). Al prendre-les, la hipòfisis deixa de manar òrdens als ovaris perquè aquest produeixin aquestes hormones, motiu pel qual l' ovari queda en repòs i no hi ha ovulació. És en aquest moment quan no pot haver fecundació, el que fa impossible l'embaràs.

•  Injecció hormonal: Es tracta d'administrar a la dona en forma d'injecció la quantitat d'hormones d'un envàs o més de píndoles anticonceptives. Així la freqüència de les injeccions pot ser cada quatre, vuit o dotze setmanes. La composició pot variar: només de progesterona o combinant estrògen i progesterona. Produeix el mateix efecte anticonceptiu que la píndola.

• Implant hormonal: L'implant està format per 6 petits tubs de la grandària d'un llumí que s'insereixen sota la pell del braç de la dona i que van alliberant lentament hormones sintètiques (progestàgen, similar a l'hormona natural produïda pel cos de la dona) en l'organisme en una dosi constant i molt baixa, aquestes hormones eviten que els ovaris expulsen els òvuls a més de causar canvis en la paret uterina i en el moc cervical.

• Espermicides: Els espermicides es classifiquen com mètodes de barrera química. Existeixen en el mercat en forma de cremes, gels i òvuls vaginals. Tenen una doble acció, d'una banda l'ingredient actiu o agent espermicida immobilitza o mata als espermatozoides, i d'altra, l'emulsió que conté la substància activa forma una barrera que bloqueja l'obertura del cervix. Deuen ser sempre utilitzats en combinació amb altres mètodes anticonceptius, ja que per si sols tenen molt poca eficàcia.

 

Mètodes quirúrgics: 

 

Lligam de trompes: És una intervenció quirúrgica que es realitza en la dona, amb anestèsia general. Consisteix a seccionar o bloquejar les trompes de fal.lopi (amb clips, anelles o electrocoagulació), això impedeix el recorregut de l'òvul per la trompa en direcció a l'úter i per tant la fecundació. És permanent i irreversible

MASCULINS:                     

Métodos mecánicos o de barrera:      

 

• Preservatiu masculí o condó: Funda generalment de làtex, molt fina i resistent que es posa desenrollant-se al  penis en erecció, impedint així que el semen de la ejaculació s''introduieixca a la vagina.
• Vasectomia: És una intervenció quirúrgica que es practica en l'home amb anestèsia local. Consisteix en tallar  els conductes deferents amb la intenció  que el semen ejaculat no continga espermatozoides.
  
  

Mètodes hormonals:

Així com els anticonceptius femenins utilitza una combinació d' estrògen i  progesterona en dosis que prevenen l' ovulació i regulen els cicles menstruals. Existeixen mètodes que manipulen les hormones masculines amb la intenció d' impedir la producció d' espermatozoides. Les hormones que intervenen en la producció de l 'espermatozoide són la leutinizant (que activa la secreció de testosterona) i la folículoestimulant. Aquesta última, administrada artificialment junt a un esteroide, inhibeix la producció de gamets.

Però en l' home, aquesta posibilitat d' evitar temporalment la fertilitat és més complicada que en la dona,ja que la producció d' espermatozoides és contínua, i no està vinculada a periodes o cicles. Alguns estudis parlen d' una efectivitat molt elevada, encara que  no es compta amb nombres definitius. Alguns aseguren que en la majoria dels casos no s'arriba a la a-zoospermia, es a dir, a la ausència total d' espermatozoides.

D'altra banda, aquest mètode és menys confortable que la "píndora" femenina, ja que la seva presentació és injectable, i  en alguns casos els homes es resisteixen al mal de la punxada i als possibles eccemes.

No són mètodes anticonceptius:                                                                              

• Coit interrumpit o "marxa enrrere": Consisteix en retirar el penis de la vagina abans de l'ejaculació. Avuí en dia ja no es considera aquest mètode com un mitjà d' anticoncepció, ja que la seua efectivitat és molt baixa i dubtosa. Molt a sovint quelcom de semen es expedit a través del penis encara abans de l'ejaculació i això pot ser suficient per a iniciar un embaràs. No és, per tant, un mètode gens recomanable. Tampoc resulta molt confortable,ja que suposa un tall  de la relació en el moment de major excitació.

 

• Lactància prolongada: Sovint es pensa  que durant el periode de lactància  la dona queda excempta de risc d'embaràs. Aquest tòpic es fals, ja que una vegada la dona ha parit, el seu cos torna a funcionar de manera normal i està exposada a la fecundació.

 

•  Llavats vaginals: Un altre tòpic gens fieble és que una vegada finalitzada la relació sexual, la dona pot rentar la seva vagina i eliminar, així, qualsevol resta d'esperma que s'haja collat en ella. És un mètode  realment arriscat, ja que els espermatozoides avancen per la vagina ràpidament i es possible que en el moment del rentat, la dona hagi estat fecundada.

 

•  Durant la menstruació: Des de sempre s'ha pensat que mentre la dona es troba amb la mesntruació, no pot quedar embarassada. Això és vertaderament fals, ja que les dones gaudeixen de dos ovaris que poden ovular alternativamernt, mentre que l'altre es troba en la fase d'expulsió.

 MALALTIES DE TRANSMISIÓ SEXUAL(MTS)

GONORREA:El terme popular gonorrea o més tècnicament gonocòccia és una malaltia infecciosa de transmissió sexual. Es causada per Neisseria gonorrhoeae, un bacteri coc gram negatiu. Aquest pot infectar tant els genitals masculins i femenins causant disúria, dispareunia i supuracions d'un líquid blanquinós/groguenc. També pot infectar la faringe provocant una faringitis en cas de sexe oral. Rarament causa lesions greus. La gonorrea es troba entre les més comunes malalties venèries del món.

SÍFILIS:La sífilis o trepanomatosi és una malaltia infecciosa de transmissió sexual que està causada per un bacteri espiroquet Treponema pallidum del qual, des de 1998, se'n coneix la seqüència del genoma.

HEPETITIS B:L'hepatitis B és una malaltia infecciosa de transmissió sexual severa causada per una variant del virus de l'hepatitis que es transmet per via sanguinia o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa del virus de l'hepatitis B (VHB). Pot causar una infecció aguda, però sovint persisteix a la sang de forma crònica, podent cursar cirrosi hepàtica al fetge, càncer de fetge, insuficiència hepàtica i, eventualment, la mort. Actualment hi ha una vacuna per a la seua prevenció.

• Hepatitis D: és un virus defectuós que necessita el virus d'hepatitis B per a existir. El virus de l'hepatitis D (VHD) es troba en la sang de les persones infectades amb el virus.

SIDA:La sida (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) és una malaltia infecciosa causada pel virus VIH, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i malalties de pronòstic clínic greu. El virus de la SIDA, al contrari d'altres virus, és relativament poc resistent a l'exterior dels cos, de tal manera que a la pràctica només la sang, l'esperma, les secrecions vaginals o la llet materna són realment susceptibles de contenir-lo i, per tant poden transmetre'l. No sembla pas que hi hagi hagut casos de transmissió per altres humors, com llàgrimes, suor, saliva, tos, picades d'insectes, etc.

PAPIL.LOMA HUMÀ:El VPH és un grup de virus que infecten la pell i les mucoses. Poden produir berrugues cutànies, berrugues genitals i alguns tipus de càncer. Hi ha més de cent tipus que poden infectar diferents zones de l’organisme. Aproximadament quaranta tipus poden infectar les superfícies mucoses com l’anus, la vagina, la uretra, el coll uterí, la laringe o la boca. D’ells gairebé una dotzena de tipus poden afavorir l’aparició de càncer.

CANDIDIASI:La candidiasi és una malaltia causada per fongs a la vagina que produeix un excés de mucosa. Es recomana atenció mèdica ja que compta amb un tractament eficaç. La infecció es produeix per transmissió sexual. La candidiasi vaginal es desenvolupa a una alteració de la microflora vaginal, que afavoreix la proliferació del fong.