Siconi
de la figuera, periforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans
(llevat dels àmbits muntanyencs), han anat perdent terreny. La contracció
del conreu de figueres s'inicià a la fi del s XVIII, al Rosselló.
Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la
Plana, Alacant, Oriola i Mallorca. En la de Lleida, el centre principal
han estat els municipis riberencs del Cinca (Vilella, Saidí, Fraga
i Torrent); la producció de figues de Fraga, de les més prestigioses,
era d'uns 18 000 q el 1930, i ascendí a uns 30 000 el 1950; però
el 1973 la majoria de les figueres havien estat substituïdes per uns
altres fruiters. A la de Castelló, la segona regió més
productora, a la comarca dels Ports tenien prestigi les figues de Morella.
Les regions d'Alacant i Oriola, malgrat la qualitat de les figues, no han
generalitzat una marca determinada. A les Balears, ultra constituir un element
paisatgístic, Mallorca n'ha estat modernament la primera productora,
amb 400 000 q de mitjana anual en 1950-60, localitzades sobretot a la Mallorca
Septentrional, a llevant de la línia Inca-Alcúdia i fins a
Manacor (Santa Margalida, Muro, Sineu, Llubí, Sant Joan). L'any 1970
la producció de les Balears, superior a 436 000 q, representà
el 84% de la dels Països Catalans i el 42,8% de la de l'estat espanyol.