ELS
CNIDARIS
-
Cos
tou en forma de sac.
-
Boca
amb cavitat digestiva i amb tentacles retràctils amb cèl·lules
urticants (mecanismes de defensa).
-
Bàsicament
carnívors, petits invertebrats i petits peixos. Capturen amb
els tentacles i paralitzen o maten amb cèl·lules urticants.
-
Alguns
alternen la forma pòlip (reproducció asexual)
amb la forma medusa (reproducció sexual).
Aquest
grup comprèn animals aquàtics amb un nivell d'organització
senzill, semblant al de les esponges, però més evolucionat,
la qual cosa els permet per exemple ingerir aliments més
grans i viure en alguns casos lliures, nedant en l'aigua. Gairebé
tots viuen al mar, excepte certes espècies d'aigua dolça.
Pòlip
Adherit
al substrat, boca i tentacles cap amunt.
Actínia i anemone (sol pòlip)
Corall i gorgònia (colònies
de pòlips)
|
|

Reproducció
sexual de l'hidra
|

L'enorme
medusa chrysaora hysoscella (l'ombrel·la fa aproximadament
1,5 m de diàmetre i els tentacles poden fer-ne uns quants)
és una espècie comuna a les costes catalanes.
|
|
S'anomena
pòlips les formes que viuen subjectes a un substrat. Són
les més senzilles i tenen una estructura en forma de sac,
amb parets formades per dues capes de cèl·lules, una
d'exterior i una altra d'interior denominades ectoderma i endoderma,
respectivament. La cavitat interna es denomina cavitat gastrovascular
i és on es fa la digestió. Aquesta cavitat s'obre
a l'exterior per mitjà d'un orifici que a vegades fa de boca
i a vegades fa d'anus, ja que hi entren els aliments, i en surten
a l'exterior els productes de rebuig. Rodejant la boca hi ha unes
prolongacions del cos anomenades tentacles, la mida i nombre dels
quals pot variar. Per la part del cos oposada a la boca el pòlip
es fixa al substrat.
Revestint
les parets dels tentacles i d'algunes altres zones del cos hi ha
unes curioses cèl·lules anomenades neumatocists que
posseeixen en el seu interior un filament enrotllat, que es dispara
quan frega un altre organisme, s'hi clava i allibera una substància
tòxica en el seu interior. D'aquesta manera els pòlips
poden capturar petites preses i defensar-se si són molestats.
Medusa
Sura
o neda lliurement, forma de campana i boca i tentacles cap avall.
Pelagia (coneguda pels banyistes)
|

Els
cnidaris de vida lliure es coneixen com a meduses. La seva estructura
és semblant a la dels pòlips, però en sentit
invers. Tenen l'aspecte d'una parasol, amb una campana a la part
superior, l'ombrel·la, del centre de la qual surt cap a baix
una petita prolongació on se situa la boca. Rodejant la vora
de la campana hi pengen diversos tentacles, que en alguns casos
poden tenir dimensions considerables (no són rars els de
30 metres de longitud). Aquests tentacles estan carregats de neumatocists
urticants, característica per la qual a aquests organismes
se'ls coneix popularment amb el nom d'ortigues de mar.
Tenen
un sistema nerviós molt més desenvolupat i algunes
tenen ulls, òrgans olfactius i de l'equilibri, connectats
a un anell nerviós situat a l'interior de l'ombrel·la.
Per desplaçar-se les meduses contrauen l'ombrel·la
rítmicament. No obstant això, el moviment és
tan poc efectiu, que sovint els corrents les arrosseguen fins a
les platges, on és freqüent veure-les embarrancades.
|

|