Juntament amb Fred Astaire, Gene Kelly ha estat el ballarí amb més èxit de la història del cinema. Va néixer el 23 d'agost de 1912 a Pittsburgh. Inicialment, va estudiar economia,però amb el seu germà Fred va anar fent classes de dansa. El 1937, els germans Kelly ja feien coreografies a Nova York , sense èxit. Un any després, Gene va anar al càsting del cor de Leave It to Me, i el 1939 es va estrenar en un petit paper de la revista One for the Money.

Una interpretació més important en el drama The Time of Your Life va captar l'atenció de Richard Rodgers, que el va agafar per a Pal Joey. Kelly vadeixar Broadway per Hollywood quan David O. Selznick li va oferir un contracte per ser la prella de Judy Garland a For Me and My Gal (1942). per insistència del productor Arthur Freed, la Metro Goldwin Mayer el va contractar per a una pel.lícula bèl.lica, el 1943: Pilot No. 5.

Després d'unes quantes pel.lícules, va començar a fer d'assistent del director Stanley Donen, per a les coreografies de Christmas Holiday, que va ser un gran èxit. El 1945 va fer Llevant àncores, amb Frank Sinatra i es va estrenar en la nominació a Millor Actor per l'Òscar. El 1948 va fer The Pirate, amb el director Vincente Minnelli, seguida del seu paper de D'Artagnan en The Three Musketeers.

E1 949, Kelly and Donen van treballar junts en la història de Take Me Out to the Ball Game. I l'any següent, el duo va agafar les regnes de Un dia a Nova York, seguides d'una pel.lícula sobre la Mafia (Black Hand) i un altre musical amb Judy Garland, Summer Stock.

El 1951 va treballar amb Minnelli un altre cop per fer Un americà a París,un dels musicals més famosos de la història de Hollywood. Va tenir set Òscars, inclòs el de Millor Pel.lícula, i li van donar a Kelly l'Òscar especial per la seva "versatilitat com a actor, cantant, director i ballarí i especialment per les seves coreografies en els musicals".

El 1952, Kelly i Donen van muntar Cantant sota la pluja, un dels musicals més honorats i estimats perquè és un conte sobre com el Hollywood del cinema mut es va posar a parlar, i representa el zènit de la comèdia musical,especialment pel que fa a l'escena on Kelly balla sota l'aiguat, sense paraigües.

Després d'això es va dedicar a viatjar per Europa i fer pel.lícules allà fins que va tornar per fer Brigadoon, amb Minnelli. Un altre cop treballant amb Donen, va codirigir It's Always Fair Weather, el 1955. Després faria The Happy Road (1957) i la pel.lícula de George Cukor, Les Girls. Fou llavors quan la MGM li va dir que ja no faria més musicals i li va revocar el contracte. Llavors va fer la comèdia romàntica The Tunnel of Love, per la Warners.

A partir d'aquí va fer petits papers i alguna coreografia aïllada, i va sortir molt per la televisió, en sèries com Going My Way. El 1964, Kelly va aparèixer amb Shirley MacLaine a What a Way to Go! Dos anys després també va ser l'estrella homenatjada d'un musical francès, de Jacques Demy: Les Demoiselles de Rochefort.

Va continuar dirigint , amb la molt famosa Hello Dolly! (1969), però va restar molt inactiu durant els 70. El 1980 va fer Xanadú, amb Olivia Newton-John , però la seva actuació va ser la darrera en la gran pantalla. Va aparèixer n moltes minisèries de la televisió, però després es va retirar. Va morir el 2 de febrer de 1996 a l'edat de 83 anys.