
Chicago
fou una obra teatral de Maurine Dallas Walker, estrenada el
1926, que va ser duta al cinema en dues ocasions, el 1927 i
el 1942. Però no seria fins a convertir-se en un musical
de Broadway, el 1975 i en mans de Bob Fosse, Fred Ebb i John
Kander, que coneixeria l'èxit total. Tindria una reestrena,
com a musical, el 1994.

D'una manera corrosiva,
el film mostra unes dones i un home disposats al que calgui
per tal de sortir-se amb la seva. Enganyar el marit, vendre
la notícia d'un embaràs o associar-se amb la pitjor
enemiga, tot val per arribar al cim del show business, dels
mitjans de comunicació i de la justícia. Per exemple,
hi ha una escena d'una roda de premsa on les persones es converteixen
en titelles d'un guinyol molt particular. Perquè la major
part del món que retrata la pel.lícula és
un circ, vanitat de vanitats.


En els anys de la Depressió,
Roxie Hart, una noia que vol triomfar al cabaret, entra a la
presó. Un crim passional l'ha duta fins allà,
amb altres assassines: una és Velma Kelly, l'estrella
favorita de Roxie, a la qual demana consell, però que
manté una actitud de diva inaccessible. Aviat s'adona
que només sortirà d'allà si obté
l'atenció de Billy Flynn, un astut advocat, amant dels
diners i la fama.

Els números musicals
s'insereixen a través de la imaginació de Roxie,
que visualitza els seus problemes i situacions com un espectacle,
del qual ella és la protagonista: els interrogatoris
amb la policia, les converses amb les preses, la declaració
als tribunals, es converteixen en escenes brillants, amb un
to de vodevil.

El director, Rob Marshall,
posa fons minimalistes i foscos a les actuacions musicals, on
els focus il.luminen poca cosa més que els actors i actrius.
Aquests actors (Catherine Zeta Jones és Velma, Roxie
és Rennée Zellweger, i Richard Gere és
l'advocat) no són cantants professionals però
es van preparar molt dur i superen la prova de foc. Per altra
banda, també hi actua Latifah, que és l'única
cantant de debò de tot el grup. La pel.lícula
ha rebut sis Oscars, entre ells el de millor film i el de millor
actriu de repartiment, per a Zeta Jones.
