
Dirigida per Randal Kleiser
el 1978, Grease es va convertir
en un fenomen de masses, tot i que la pel.lícula era ensucrada
i engominada. Té una estètica dels anys 50 i ambient
de clàssic institut de secundària nord-americà
de l'època daurada del rock and roll.

Els dos protagonistes
s'han conegut a la platja i s'han enamorat, però l'inici
del nou curs escolar els ha de separar per sempre. No saben que
es tornaran a retrobar a Rydell Hight, on Travolta és el
rei dels fatxendes i ella acaba d'arribar, nova, pura i innocent.Una
sèrie d'esdeveniments, la transformaran en una mena de
mata-hari rockera i així podrà recuperar el seu
amor.

El 1980 es va produir la
darrera representació de Grease,
el musical més llarg de Broadway, després de vuit
anys, 3.388 representacions i vuit milions de dólars de
taquilla. La primitiva obra de teatre fou escrita per Jim Jacobs
i Warren Casey, però uns productors la van dur al teatre
Eden de Nueva York, el 1972. La pel.lícula, feta sis anys
després, va recaptar 50.000 milions de pessetes. La seva
Banda Sonora porta venuts 20 milions de discos.

John Travolta , en el rol
de Danny Zuco , va consolidar el seu prestigi com a l'actor més
versàtil i amb més magnetisme de la dècada,
un any després de Febre del dissabte
al vespre. L'estrella de la cançó, Olivia
Newton-John, feia el seu debut cinematogràfic en el rol
de la ingènua "Sandy", tot i tenir ja algunes
arrugues. La resta del repartiment és senzillament impressionant
, especialment els components del grup de T-birds, i les components
del grup Pink Ladies. Després hi ha una sèrie de
velles glòries del cinema dels anys 40 i 50 (la vampiressa
Joan Blondell, el còmic Sid Caesar, el cantant Frankie
Avalon o la tot terreny Eve Arden).

L'argument és el típic
de "noi troba noia, noi perd noia, noi recupera noia",
però està ple de cançons enganxoses, molts
balls acrobàtics i tonelades de nostàlgia dels anys
50.

Tot i això, la pel.lícula
fou rebuda amb fredor per part de la crítica, perquè
els semblava una comedieta de platja, i no pas una mena de Rebel
sense causa musicat, i perquè desvirtuva l'esperit
d'una època, on el grup d'adolescents suposava un substitut
de la família. A més, la música disco , que
dominava els anys 70, va tenir la culpa que les cançons
sonessin a música barata , sobretot perquè es van
compondre noves cançons expressament per la pel.lícula,
tan falses com l'exagerada estètica cridanera i el modelet
escanyat que llueix Olivia a l'escena final.


Per descomptat, la pel.lícula
va originar una moda d'admiradors de la parella Danny/Sandy en
discoteques i concursos de ball, àlbums de cromos, fotonovel.les,
texans, etc.
