Fa gairebé un quart de segle, Broadway va sostenir un cartell irrepetible. Anunciava l'òpera-rock Jesucrist Superstar. Un musical amb lletra de Tim Arrissi i acords de Lloyd Weber, que es va avançar al seu temps, tant en l'estil com en la forma.

Al llarg de l'espectacle s'incloïen temes com "I don’t know how to love him", "Could we start again", "Please" i la superconeguda "Superstar". Des que s'estrenés l'espectacle, ja res va ser igual en el món dels musicals. Webber va arriscar i es va atrevir a incloure ritmes i sons rockers, barrejats amb balades llànguides i malenconioses.

Donat l'èxit del musical, el 1973 Norman Jewison va dur Jesucrist Superstar al cinema. La seva proposta, igual que en la posterior Evita, es recolzava en la suggestiva base teòrica d'homologar el messianisme d'una figura religiosa (o política) amb el d'una estrella del rock: la religió i la història són, en essència, espectacles de massa i els seus motors més carismàtics, estrelles capaces de morir per la autocombustió de la fama.

Amb una estètica lliure, que jugava amb els anacronismes per a transcendir-los, la pel·lícula de Jewison es va convertir en una representació canònica en clau "més gran que la vida", d'una partitura que amalgamava registres dispars usant com element cohesionador l'alè èpico-dramàtic de la cançó rock.

Els jocs vocals entre Anàs i Caifàs, l'estripada veu de la consciència de Judes, l'esclat glam protagonitzat per Herodes i el pols angoixat i dubitatiu d'aquest Jesús enfrontat a la seva fragilitat en l'hort de Getsemaní van elevar als cels de la mitologia perdurable l'arriscada proposta d'aquest espectacle que no va intentar tant desmitificar com disseccionar un dels episodis fundacionals de la nostra cultura.

Una pel·lícula que va obtenir l'aplaudiment del públic i el rebuig de l'integrisme cristià , es va fer amb caràcter recreatiu i amb interpretació lliure de textos, llocs i situacions, però en països de repressió religiosa cristiana es va convertir en un cant d'alliberament. Especialment, cal remarcar el paper de Maria Magdalena, enamorada de Jesús, i el cert regust eròtic d'algunes de les escenes que interpreten en parella.