
El musical de terror i erotisme
de Jim Sharman ja és tot un clàssic.

Richard O'Brien, l'autor
de l'obra de teatre que dóna origen al film, barreja de
forma magistral el terror, la ciència ficció i la
música rock. La pel.lícula està protagonitzada
per Tim Curry, Barry Bostwick, i Susan Sarandon, acompanyats del
rocker Meat Loaf .


Per a trobar una definició
exacta i apropiada del culte prodigat en les projeccions de The
Rocky Horror Picture Show, tan sols hem de buscar el significat
de la paraula culte en un diccionari: "Reverend homenatge
a Déu (Frank), la Verge (Janet) o els Sants (Transilvans)
i conjunt d'actes i cerimònies amb el qual se'ls fan tributs".


El 1976, gràcies
a l'esforç de Denise Brodin, un culte va començar
a embolicar les projeccions nocturnes de The Rocky Horror Picture
Show. La seva idea de posar la banda sonora abans de la projecció
convidava al públic a sentir-se més còmode,
i com a resultat, l'audiència a poc a poc va començar
a esbroncar als villans, aclamar als herois del film, a aixecar
un osset de peluix durant la cançó "Eddie's
Teddy" (L'osset d'Eddie) o usar matasogres i carraques durant
la creació de Rocky.

Això tan sols va ser
el principi. A partir d'aquest moment The
Rocky Horror Picture Show es va convertir en una experiència
única i sense igual, una extravagant festa on qualsevol
cosa podia ocórrer, i per a alguns una original forma d'alleujar
les acumulades tensions setmanals. El seu missatge "no
ho somiïs, viu-ho" semblava estar arribant a la
realitat i arribant als cors d'un públic molt especial:
"És la primera vegada que un espectacle torna a
l'estil de Shakespeare, on l'espectador s'oblida que és
espectador. El públic participa com no es participava en
aquells temps. És la major pel·lícula de
culte de tots els temps", afirma un fan de la pel·lícula.

Segons Richard O'Brien la
contínua atracció cap al show és deguda a
que es tracta d'una rondalla, un conte per a adults com Hansel
i Gretel, només que al final Hansel es converteix en Gretel.
Però és Patricia Quinn qui realment sap l'autèntic
el secret de tota aquesta atracció obsessiva cap al film:
"Que si puc explicar l'èxit de Rocky? Sí.
Sexe, drogues i rock'n'roll. Això sembla ser. Abans de
començar hauries d'aprendre aquestes paraules i realitzar
el següent jurament: VERGE = Qualsevol persona que mai hagi
assistit a una projecció del RHPS. HORRORITA = Qualsevol
persona que hagi vist repetides vegades el RHPS (antònim
de verge). TRANSILVERARI= L'aniversari d'aquell que ha vist un
nombre especial de vegades el RHPS, per exemple, 50, 100, 200.
"Jo... [nom], prometo fidelitat als llavis del RHPS i a la
decadència que simbolitzen, amb somnis sensuals a plena
llum del dia, malsons eròtics i pecats de la carn per a
tots."

Estrenada en 1972, és
un musical que no té gens que veure amb el que s'havia
creat fins a llavors per a la gran pantalla. El film pren manllevades
moltes convencions del cinema de terror, i comença amb
una innocent parella de nuvis (Susan Sarandon i Barry Bostwick)
que es queden sense gasolina enmig d'una tempesta, i van a demanar
ajuda a la llar d'un científic boig que està fabricant
a l'home perfecte. El castell està ple d'estranys personatges
que adoren al seu mestre, el Dr. Frank-N-Furter, interpretat per
un magnífic Tim Curry amb cotilla, perles, mitjanes de
reixeta i grans quantitats de maquillatge.
L'autor de l'obra de teatre
en què es basa, Richard O'Brien , apareix en la pel·lícula
en el paper de Riff Raff). La pel·lícula cobra vida
per mitjà de números musicals que representen l'esperit
d'alliberament sexual dels setanta. L'extravagant vestuari i la
gran interpretació d'un grup d'actors que, en el moment
de la seva estrena, eren relativament desconeguts, han fet de
la pel·lícula un dels clàssics més
estranys del cinema musical, cosa a la qual també hi contribueixen
cançons com "Time Warp" o "Sweet Tranvestite".

