
L'any 1934, a París,
Victòria Grant, després del fracàs de la
seva actuació de prova al cabaret Chez Lui, camina afamada
pel carrer. Està a punt de prostituir-se per una mandonguilla,
però finalment se'n va a fer un gran tiberi confiant no
pagar gràcies a un escarabat que fica a l'amanida.

A l'escàndol del
restaurant coneix Toddy, un homosexual que li ofereix hospitalitat
i que té la brillant idea de convertir Victòria
en Víctor, un cèlebre travestí polonès
que triomfarà a París. King Marchan, propietari
de clubs nocturns a Chicago, assisteix a l'espectacle i s'enamora
de Victor. Després de descobrir que realment és
una dona, tots dos decideixen anar a viure junts.

Llavors, Marchan passa
per considerat, socialment, un homosexual, mentre que Squash,
el seu guardaespatlles, encoratjat pel comportament del seu patró,
manté relacions amb Toddy. Com que Marchan pateix amb la
situació en què es troba, Victòria està
disposada a no continuar simulant que és un travestí.

Malgrat que la història
és més aviat escabrosa, el film no cau mai en la
vulgaritat i sempre resulta divertit. A més a més,
la frivolitat del tema deixa entreveure una reflexió irònica
i agredolça sobre la condició femenina i sobre l'actitud
de la societat respecte a l'homosexualitat.

Blake Edwards condueix amb
mà mestra aquesta comèdia brillant i encantadora,
esplèndidament interpretada per Julie Andrews (Víctor
i Victòria) , Robert Preston (Toddy) , James Garner (King
Marchan) i una colla de secundaris excel·lents, com Lesley-Ann
Warren (Norma, l'ex-xicota del gàngster) i Àles
Karras (Squash).

La protagonista, Julie Andrews,
fa la seva millor interpretació, la qual cosa li valdrà
un Oscar a la millor actriu . El paper ( una dona que fingeix
ser un home que es fa passar per una dona ! ) suposa un canvi
de registre molt diferent del dels seus melosos papers dins del
gènere, com ara la protagonista de Somriures
i Llàgrimes.

Henry Mancini és l'autor
de la banda sonora, sofisticada i elegant, molt adequada per a
l'esbojarrada època en la qual transcorre l'acció.
Hi ha jazz, fox-trot, tot al servei de l'espectacle. Hi ha cançons
que perduren des de la pel.lícula: com ara l'electrificant
emoció de "Le Jazz Hot" o la quietud contemplativa
de "Crazy World"; l'humor de "Chicago, Illinois"
i la tendresa de"Almost a Love Song"... a aquest clàssic
no li falta de res!

Creada als escenaris de
Broadway, ja com a obra teatral musical fou immensament popular,
per la seva visió càlida, graciosa, molt vital,
de la naturalesa de l'amor , la percepció dels gèneres
sexuals i la lluita de sexes. Avui, encara es deixa veure amb
molt de grat.