 |
||
Què vols?
Em mires, em parles, em menysprees.
Què vols?
Potser amor?
Tenir una il.lusió
No és firmar una passió.
És més difícil encendre
L'aigua que apagar el foc.
I que es mori
El vol senzill
De l'au de presa
Sobre l'ocellet.
Tenim raó
I de vegades demanem perdó.
Què vols?
Potser el meu cor.
Jo vaig aprendre a estimar,
No em van ensenyar l'amor,
Va ser un gran ésser,
Que se m'entregà amb tot el seu fervor.
I ara em pregunto:
Què vols?
Però jo tinc la meva resposta:
"Viure amb plenitud
ara que disfruto d'aquesta,
la meva gran joventut".
Em vols?
No et demano res.
Només vull, que si saps estimar
Aprendre a esperar.
Amb un tros del
meu cor
Per a tu, Anna.
ROBERT, 29 de juliol de 1979
Sense tu,
La vida és breu, fugissera.
Sense tu,
La vida manca de valor.
Sense tu,
La vida és contradicció i lluita.
Sense tu,
La vida és anar morint.
Per això no vull dir mai més "sense tu"
Sinó sempre "amb tu"; perquè jo vull viure;
I potser també morir...
Però "amb tu"
ROBERT, 24 de setembre de 1979
Naixem per ser estimats,
Som un nus que s'ajunta,
Perquè si algun cop es despunta
Digui "Esteu casats".
Vivim per donar amor,
Ja tenim llibertat
Però hem de tenir fraternitat,
I donar-lo sense rencor.
Morim i rebem amor,
En un mar de llàgrimes
Som un diari sense pàgines
I alguns ens respecten amb temor.
Som estimats dos cops, i només n'estimem un.
Jo vaig néixer I encara no he mort, per
Això puc cridar al cel I a la terra:
"T'ESTIMO"
ROBERT- 24 de setembre de 1979
En una nit sense lluna
Jo vaig descobrir el meu amor.
Posava junt a una platja ben nua.
Els seus cabells brillaven
Al so de les oles del mar.
La seva esveltesa, posada en una barca,
Acaronant-la com una sirena a les roques.
Vaig tenir por, em vaig sentir dominat,
Vaig esperar i em vaig acostar.
Tot passà en una nit sense lluna
En les quals mai vaig creure i
De petit, a elles temia.
Ella em va parlar i jo a ella també.
Les notes musicals, que de la seva gola sortien
Em premien el pit.
En aquell moment vaig saber qui era
Vaig notar el buit que en ell va deixar
Una costella amb la qual ella va néixer.
Vaig comprendre que era un regal,
Regal que m'havia brindat
El mar i l'obscuritat.
Tot va passar en una nit sense lluna.
Jo vaig descobrir el meu amor,
Posava en una platja ben nua.
BOB VILAN: 19 de
novembre de 1979
T'estimo Anna,
Com el pardal al seu niu,
Com el mar a la seva platja,
Com l'amor al seu destí.
Tu ets per a mi
La deessa de l'infern
I l'ídol del cel.
Les nostres vides estaran
Sempre juntes amb les nostres
Ànimes i faran un nus
Que ningú podrà desfer.
T'estimo Anna
Com el pardal al seu niu,
Com el mar a la seva platja,
Com l'amor al seu destí.
T'estimo Anna.
ROBERT- 30 de novembre de 1979
Primer un record setmanal
D'aquella noia, que potser
Després de molt de temps
Voldria convertir-se en mama.
Un record fix i segur
D'aquella esvelta figura
Que sabia que al final
Em donaria tota la seva tendresa.
Vam ser past de la brisa
De les planes del mar,
Petons, plors, carícies i més,
Tot destinat al simple fet d'estimar.
Una concepció estranya però segura
Del que podria semblar-nos la vida,
Tutejar-se per arribar a treure a l'altre
que tot allò no era una mentida.
Vaig pensar molt i esclatà,
Vaig veure clarament que era veritat
Et vaig dir que t'estimava
I ho vaig fer amb tota claredat
A partir de llavors
Vaig saber que m'estimaves,
No sé per què ho vas fer, però
Em mossegaves com una piranya.
Dins de mi es va fer realitat
El que vaig somiar durant molt temps
Ho veia amb tota certesa
Sabia que estava essent estimat.
Passaren els primers set dies
Sabent que tot allò era real
Però mirant fixa i fredament
Es veu que tot era ideal.
Després quan tot va estar planejat
Va començar a saber continuar l'amor.
Avui que vivim el present,
Podem mirar enrera
I cridar,agafant-nos de la mà:
"vam néixer per trobar-nos i amar".
Som dos éssers reals
Que vivim en la felicitat
I malgrat tots els malgrats
Durarà fins a l'eternitat.
Una cadena no fa una presó
És un nus d'amor i fraternitat,
Perque el que mira cap al futur
Ha de mirar cap a la pàtria potestat.
Una família per formar
Que portarà amb ella mateixa
Noves cadenes de confiança
Per les quals haguem de lluitar.
Condició d'haver nascut
La té tot el món,
Però condició d'estar amant
La tenim tu i jo.
Una cadena no fa una presó
Però que bell és ser presoner
Quan la cadena és l'amor
Si aquest és correspost.
Som joves i vells
I hem de lluitar per viure,
La vida és llarga i al mateix temps
Curta, aprofitem-la.
Una cadena no fa una presó.
ROBERT. 27 de febrer de 1980
ALTRES VEUS (LLETRA PER A UNA ESTRANYA MÚSICA)
Escrius el Seu nom en una habitació buida.
Les serps guanyen: quelcom va malament.
Prens cavall. Proves el teu sexe.
Sorolls distants d'altres veus,
Amagats en el teu cor trencat.
Dins de tu, dins de mi.
Corre la vella dita de la veu:
Canvia la teva ment per sempre!
Malament ! Sempre Malament!, Sempre...Corre!
Ja arriba l'any nou, has de veure-la
Somriures de nen, una altra cara per veure.
Pot la meva solució entre un milió de persones?
Sorolls distants d'altres veus,
Amagats dins del meu cor trencat,
Dins de tu, dins de mi
Corre la vella dita de la veu:
Canvia la teva ment per sempre!
Malament ! Sempre Malament!, Sempre...Corre!
Per l'Anna, si arriba a entendre-la, AMOR.
MARCOS- 1982
Això no sé si és un poema, però és fàcil i m'agrada.
Anna, t'estimo i el meu amor per tu és:
Idíl.lic
Imperfecte
Igni
Inoportú
Igual
Il.legal
Incondicional
Impulsiu
Inesperat
Indefinit
Inalterable
Incalculable
Incansable
Incitant
Incoherent
Incontinent
IMPORTANT
T'estimo.
SALVADOR-1983
Dona de cabells rossencs
Vestal de foc i ferror.
Dona d'ombres rossenques
Amb el teu olor a pins.
Dona, ets marbre de magnífiques formes.
Dona, que de mi ha fet el ferro
On agafar-se, on arrelar-se.
Vestal de foc, que em crema per dins.
Dona que té per veu el vent,
Que no para d'agafar-se
Als meus sentits i que la sento
Com mormola dins la meva ment.
Dona que em diu amor meu, t'estimo.
I és dins el meu cor on ho sento,
Sí, jo també, amb tot el meu ésser, l'estimo.
Perquè ella és meva, perquè és ella.
Perquè és la dona que és tot foc de passió,
I amb ella hi ha més foc que dins de l'infern.
Perquè ella és per mi tot el que jo puc aspirar.
Perquè tu, Anna, ets aquesta dona.
No puc fer res més que estimar-te.
T'estimo, Anna.
SALVADOR, 31- agost 1984
La vida rutinària, monòtona
i avorrida,
Espera lentament, amb la insatisfacció aconseguida,
Resorgir de la terrible situació ja definida:
"Recordant els estels que ens han guiat,
els cims que ens hem permès pujar,
els llacs travessats, plens de felicitat,
l'aigua que ja no tornarem a tocar".
"I gaudint dels feliços moments passats,
aquelles mans plenes d'ansietat,
aquells ulls que no miren enlloc,
aquells llavis que mai més podré besar,
aquella figura que, definitivament, ens ha deixat".
Quan la teva ànima desitja l'amor,
el teu cor el cerca per tot l'entorn,
és tan forta la necessitat d'estimar
que no ens importa el camí emprat
si podem aconseguir la veritable felicitat.
JESÚS, estiu 1987
No puc caure en l'error,
Que sempre he comès en l'amor,
Tot comença com un joc,
Però lentament, a poc a poc,
Quelcom surt de dintre meu,
Que fa que em digueu: Amor meu.
Llavors és molt difícil afirmar
Que en el fons no us vull estimar,
Però la veritat és que no,
doncs, si ho faig, és pitjor.
Tot dóna voltes rodant,
Pel meu cap trontollant,
Mil històries d'amors i adéus,
Mil paraules que es fonen com la neu,
Un cop el sexe entre els dos,
Encén i apaga un gran foc.
la papallona JOSEP, març 92
Les hores que he passat amb tu
Han sigut de les millors de ma vida
Però sense preguntar a ningú
És el destí qui tria.
Ens vàrem conèixer
per casualitat
I el millor que ens hem dit,
Sense paraules ho vàrem dir aquella nit.
La força dels ulls , quina gran veritat.
un altre JOSEP - setembre 1992
El tercer component de la teva
mirada
I encara que sembli ridícul
Aquest és el títol
De la següent parrafada.
No sé què m'està passant
d'un temps ençà
Que no deixa de passar-me
Pel cap
Aquest ditxós component.
Dos d'ells ja els he reconegut:
Carinyo,
Amistat,
També sinceritat.
Jo no em vull aventurar
Per no arribar a pensar
Que l'Anna, la meva estimada Anna
Està boja de lligar.
Per què em mires amb
Aquesta estranya mirada?
Serà amor, serà enveja?
Passió? Desig? Capritx?
Va , sispli, digues-m'ho,
Serem igualment col.legues
Jo no em penso enfadar
Per la teva forma de pensar
Ja saps com sóc.
XAVIER,13 de febrer
de 1987