Curial e Güelfa és un llibre anònim, escrit en l'edat madura, perquè l´autor es plany de no haver servit les muses en "la mia tendra edat".

S´ha deduït que era una persona culta, perquè cita personatges de la literatura (com Amadís de Gaula) i llibres grecs ( com els d'Ovidi i Virgili) . També demostra conèixer els llocs (Montferrat) i els personatges històrics dels quals parla (com Joan IV Paleòleg) , i les novel.les d´aventures franceses, com el Lancelot i el Tristany, les italianes i les faules mitològiques del Renaixement. Totes aquestes són les fonts del seu llibre.

2.DATACIÓ D'ESCRIPTURA

Els personatges i llocs reals que surten ens permeten datar-la entre 1435 i 1462.

L'obra apareix en un sol manuscrit, del s. XV, ocult durant molt de temps a la Biblioteca Nacional de Madrid. Fou descobert i estudiat per Milà i Fontanals, al s. XIX. Més tard, Antoni Rubió I Lluch el va editar I li va donar títol, el 1901.

4. ARGUMENT

LLIBRE I

Un home vell té un fill, Curial. Quan el pare mor, el noi se´n va a fer de patge a la cort del senyor de Montferrat, que té una germana, Güelfa, de 15 anys, casada amb el duc de Milà, que ha enviudat fa poc. Güelfa el pren per amant i li fa aprendre Gramàtica, Lògica, Retòrica, Filosofia... amb un preceptor anomenat Melcior de Pando. Curial es transforma en un home d´armes i de lletres, en un poeta i un cavaller. S´estimen d´amagat però quan són descoberts, ell ha de marxar, perquè no és de la categoria social d´ella. Curial se´n va a Àustria, com a cavaller anònim, a defensar la duquessa d´Ostalric d´unes acusacions d´adulteri, que són falses. Venç als acusadors i confessen. Són cremats a la foguera. El pare de la duquessa, el duc de Baviera, li ofereix a Curial la mà d´una altra filla seva, Laquesis, també de 15 anys, i la sucessió al ducat. Ell la rebutja, per ser fidel a Güelfa.

Curial se´n va a Barcelona, on és rebut pel rei Pere, i després a Melú, amb una donzella de confiança de Güelfa, anomenada Arta, que viatja d´incògnit, amb el nom de Festa, i que espia al cavaller de part de la seva senyora. Pel camí , Curial lluita amb diversos cavallers, la majoria perquè pretenen robar-li la donzella. També va a un convent de monges, on arriba vestit de verd i blanc i amb un escut negre, com un cavaller errant, i sense poder dir el seu nom. Allà s'esdevenen un seguit de diàlegs divertits amb la priora i les monges sobre temes picants. Dorm sol, però les monges, excitades, es passen la nit xerrant.

A Melú es troba amb Laquesis i també hi arriba el rei Pere, d´incògnit, amb alguns cavallers aragonesos. Els combats del torneig serveixen per decidir qui és més bella, Festa o Laquesis. Guanyen Curial i el cavaller misteriós (el rei Pere). Curial obté un gran èxit, sobretot després de vèncer el cavaller Sanglier de Vilahir. Després resta a París, per ordres de Güelfa, on torna a ser temptat per Laquesis. Uns vells envejosos l´acusen falsament i perd el favor de Güelfa i del rei de França. Güelfa s´enfada i diu que només el perdonarà si tota la cort de França i tots els enamorats li demanen perdó. Curial es queda sol i desolat i Laquesis es casa amb el duc d´Orleans.

Curial marxa. Al mar, s´enfronta amb un corsari. És fet presoner pel rei Carles de Nàpols, i alliberat després. Va a Terra Santa i es troba amb Sanglier de Vilahí, un altre cop, que ara és frare, i el vol convèncer que renunciï al món. Però ell marxa. Arriba a Grècia i visita el mont Athos, Atenes, Tebes i el mont Parnàs, on té un somni. Al somni, parla amb Apol.lo i les muses, que li pregunten quin heroi era el millor, Aquil.les o Hèctor. Ell diu que cap dels dos, o bé tots dos, perquè no van lluitar mai a mort. Més tard, naufraga i cau presoner dels moros. Està a Tunis durant set anys, fent de jardiner. Canvia el seu nom pel de Joan. Güelfa envia diners per rescatar-lo, però no el troben. La filla del seu amo, Camar, s´enamora d´ell i però no és corresposta, encara que acaba convertint-se. El rei de Tunis la pretén i ella, per evitar la boda, es clava un ganivet , mentre es declara cristiana i de nom, Joana. Curial salva el seu cos de ser devorat pels lleons, cobreix la seva nuesa amb un mantell i l´enterra en lloc sagrat. El rei de Tunis fa matar el pare de Camar i fa lluitar Curial amb uns lleons. Guanya, i és alliberat. Fuig a Gènova I compon la cançó "Atresí com l´aurifany". Amb el tresor del pare de Camar, fa de mercader. Li canta la cançó a Güelfa, però ella no el vol. Duu una vida lasciva, amb més batalles. El senyor de Montferrat és fet presoner i Curial paga el seu rescat. Després ajuda l´emperador d´Alemanya contra els turcs. Mata el seu cabdill i esdevé heroi. Té una altra visió d´Apol.lo, que li diu que estudiï i deixi la vida luxosa. Ho fa i la cort de França demana pietat per a ell a Güelfa. Acaben casat-se i Curial esdevé príncep d´Orange.