1. EL CONTEXT HISTÒRIC

1.1 .L´obra se situa entre 1267 i 1285, pel que fa als esdeveniments narrats.
-Quins territoris mediterranis pertanyien a la corona catalano-aragonesa?
-Quins quatre reis catalans regnen en aquesta època?:
.........................el Conqueridor
.........................el Gran
...................... ..II, rei de Mallorca i Catalunya-Nord
.........................el Franc
1.2. Pel que fa als anys previs a la redacció de la novel.la:
-Què fou l´expedició de Roger de Flor?
-Quins altres territoris mediterranis es van ocupar?
-Què va ser el Compromís de Casp?
1.3. El feudalisme estava basat en la FIDELITAT. Explica què vol dir això. La noblesa era la classe social alta. Ordeneu aquests títols de major a menor importància: baró,comte, duc, emperador, marquès, príncep,rei.

2. EL CONTEXT CULTURAL

2.1. Parlem d´art, literatura i música:
-Quin estil predomina llavors, el romànic o el gòtic?
-Quin escriptor mallorquí pretén convertir tots els infidels amb les seves obres, que abasten molts gèneres d´escriptura (des de la Teologia a la Ciència, passant per la poesia i la narrativa) ?
-Com és la música laica de l´època?
-Quines quatre grans obres historiogràfiques s´escriuen?
-Com sobreviu la lírica trobadoresca?
-Com s´introdueix l´Humanisme a Catalunya?
-Quina gran obra italiana es tradueix al català?

3. LA CAVALLERIA

3.1. Quina era la funció de la cavalleria en la societat medieval?
3.2. Quan no hi havia guerres, en què s´entretenien els cavallers?
3.3. Quina diferència hi ha entre un torneig, una justa, una lliça,una batalla i un combat?
3.4. Com es diuen aquestes armes?
· Arma de fulla curta, de dos talls i punta aguda, dreta o una mica corbada........
· Arma amb una certa semblança amb la destral........................................
· Una fulla, generalment d´acer, amb un sol tall i amb el puny de vegades formant una sola peça amb la fulla..................................................................
· Arma blanca antiga, més curta que l´espasa, generalment de dos talls............
· Arc d´acer, muntat en creu a l´extrem d´una fusta llarga, amb un disparador que manté l´arc corbat, i que, si es deixa anar, fa sortir disparada la sageta......
· Làmina d´hacer llarga, recta, aguda i tallant, amb punt proveït de guarda, que es duu al costat amb una beina...........................................................
· Pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant.............
· Arma contundent consistent en un bastó, guarnit o no de ferro, de cap molt gruixut.......................................................................................
3.5. Per defensar-se, els cavallers usaven un arnès o armadura molt complicada. Busqueu a Internet una imatge i anomeneu les seves parts.
3.6. Per enaltir aquests defensors del poble, es van crear els llibres de cavalleries i les novel.les de cavalleries. Per què parlem de dos gèneres diferents? Busca´n 9 diferències, com a mínim.

4. EL RENAIXEMENT

4.1. L´autor de la novel.la introdueix elements mitològics (com Artemísa, Cupido, Eolo, Hèrcules...) i al.legòrics (com Fortuna, Enveja, Infortunis) entremig de les aventures del cavaller. Quina diferència hi ha entre ells?

5. AUTORIA I DIFUSIÓ

Els llibres anònims fan que molts filòlegs es llancin a provar de descobrir el seu autor. Curial e Güelfa no n´és una excepció. Heus aquí algunes hipòtesis:
-Antoni Rubió i Lluch diu que era un home de la cort d´Alfons el Magnànim, a Nàpols.
-Martí de Riquer suggereix que era del marquesat de Montferrat, perquè coneix molt bé la toponímia de la zona geogràfica.
-Pamela Waley l´atribueix a Ramon de Perellós, i a la cort de Borgonya.
-Antoni Ferrando diu que és de Joan Olzina, un valencià de la cort d´Alfons el Magnànim
-Anton Espadaler diu que prové de les terres del Solsonès.
-Júlia Butinyà situa l´autor a Cadaqués, per l´anàlisi de la llengua.

Però l´any 1991, Jaume Riera i Sans afirma, contundentment, que l´obra fou escrita, el s. XIX, pel seu descobridor , Manuel Milà i Fontanals. Hi ha coses curioses, com ara que Curial té el mateix nombre de lletres que Manuel, igual que Güelfa respecte a Josefa (la dona de Milà i Fontanals).

5.1.Imagineu una altra explicació a l´autoria, més imaginativa que aquesta, si voleu.

6. LA LLENGUA

6.1. La llengua de la novel.la és el català medieval, i és possible que algunes paraules no les entengueu. Relacioneu amb fletxes:

6.2. Llegiu aquest text:
La prosa de Curial e Güelfa presenta bàsicament dos registres de forma molt encertada. El primer s´aplica preferentment als passatges narratius i aconsegueix una notable eficàcia. Els proverbis, els refranys i frases fetes, les oracions amb doble sentit, la introducció del discurs directe en els diàlegs, les fórmules que involucren el lector [... ], l´aparició de diversos registres lingüístics o la combinació de temps verbals pertanyen a aquest vessant que té en les cròniques el seu model fonamental. El segon, més artificiós i erudit, en què les frases traeixen l´estructura de la frase llatina [... ] en què l´autor vol mostrar la seva "reverenda lletradura", és a dir, la seva cultura literària.
JOSEP CAMPS Estudi introductori, dins Curial e Güelfa (p.35)

Cerqueu un fragment d´exemple de cada un dels registres, en el llibre.

7. L´OBRA: LLIBRE PRIMER

a) Quins són els trets personals i familiars que es destaquen més en la descripció de Curial?
b) El nom de Güelfa té connotacions polítiques. Busqueu què van ser els güelfs i els gibelins a Itàlia I les seves lluites. Per què vol afavorir Curial? El seu amor s´assembla a l´amor cortès?
c) Compareu els dos petons que es fan, Curial i Güelfa, als capítols 9 i 10. Curial aprèn moltes coses, a nivell cortesà, intel.lectual i cavalleresc. Digueu quines.
d) Per què Curial, un cop desterrat de Montferrat, ajuda la duquessa d´Ostalriche?. L´episodi apareix a molts llibres més:
1. Romanç del comte de Barcelona e rey d´Aragó
2. El trobador Ramon Vidal de Besalú
3. La Crònica de Bernat Desclot (Com lo comte de Barcelona entrà en lo camp e guanyà la batalla, cap. IX)
4. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (cap XXXVIII, on ella es diu la comtessa de Bell Estar).
e) Com es descriu Laquesis en el llibre? El seu nom prové de la mitologia . Per què té aquest nom? Per què la seva roba I la del llit on dorm estan brodades d´ulls i llaços?
f) Curial i Laquesis s´enamoren, però ell no la pot correspondre. Per què? Tot i això, ell és convidat al llit d´ella. Digueu quines paraules del fragment corresponent al desig sexual I quines al defalliment.
g) Quina funció fa el cavaller Boca de Far, en relació als dos protagonistes, dins del desenvolupament de la novel.la?
h) Curial no havia matat abans cap adversari, però a Boca de Far , sí. Per què? Hi ha alguna mostra de cruesa del narrador en les batalles del cap. 43?

8. L´OBRA : LLIBRE SEGON

a) Per què Güelfa posa condicions a Curial abans de marxar? Per què fa que hi vagi la donzella Arta? Per què l´hi canvia el nom i fa que es digui Festa?
b) L´arribada al convent és humorística, irònica i picardiosa. Escriviu un parell d´exemples del que hem dit.
c) Per què en l´escut de Curial hi ha un falcó i és de color negre? Relaciona-ho amb la senyora de Milà, Güelfa.
d) En el torneig de Melú hi ha quatre equips, que pertanyen a 4 zones geogràfiques diferents, dins d' Europa. Identifiqueu-les.
e) Proveu de traduir la inscripció de la porta de la tenda que es tramet a Curial: "Comant porà mon paubre cuer porter la grant dolour que li faut a soufrir?" (Comme pourrà mon pauvre coeur porter le grand doleur que lui fait soufrir) Però quan Curial rep la carta de Güelfa, li respon amb un braçalet que diu "Ami sans amie" . Què vol dir?
f) Els cavallers catalans, d´escuts negres, guanyen totes les batalles I són comparats amb Tristany I Lancelot. Qui foren aquests dos cavallers?
g) Expliqueu la ironia que s´amaga darrere la negativa de Laquesis per acceptar la companyia del duc d´Orleans.

9. L´OBRA: LLIBRE TERCER

a) Llegiu el 2n i 3r paràgraf del capítol 41, d´una forta càrrega poètica i busqueu-hi personificacions, anàfores, comparacions, asíndetons i polisíndetons.
b) La tempesta i el naufragi està narrat d´una determinada manera: com és el seu ritme narratiu i amb quins mecanismes gramaticals, (frases) morfològics (presència de noms, adj. Adv. Verbs...) i semàntics (tipus de mots usats quant al significat) s´aconsegueix?
c) Curial naufraga i només se salva ell i Galceran de Mediona. Tots dos són criats de Faraig, però en diferent posició. Quina?
d) Camar (que, en àrab significa "lluna plena") es descriu com a culta, sensual, bella, fidel i valenta. Doneu-ne exemples de tot.
e) Joan no està enamorat d´ella. Com la rebutja sense ferir-la? Quins motius té ella per a suïcidar-se? Per què canvia de nom? Què significa aquest nom? Quines conseqüències té la seva mort per a Joan, Berenguer, Faraig i Fàtima?
f) Curial ha de lluitar contra dos lleons per obtenir la seva llibertat. Durant l´obra, aquest animal ha aparegut sovint. Com?
g) Quan torna a Montferrat, quina estratègia fa servir per vèncer els turcs? Amb quin sant somia Curial?
h) Què signifiquen les paraules finals del narrador, en llatí?

10. ELS ESPAIS GEOGRÀFICS

10.1. Busqueu un mapa mut d´Europa a Internet i feu el recorregut de Curial a la novel.la, marcant-lo amb línies:

Pontestura-CasaleMonferrato-Ostalriche(Àustria)-Hongria-Melun-París-CasaleMonferrato-París-CasaleMonferrato-Gènova-Alexandria-Sicília-Jerusalem-Alexandria-Atenes-Tebes-Trípoli-Tunis-Gènova-Casale Monferrato-Marsella-Avinyó-Le-Puy-en-Velay(Santa Maria del Puig)-Angers,Londres-Alemanya-Le Puy-en-Velay-París.

11. EL NARRADOR I LA TÈCNICA LITERÀRIA

11.1. Com cataloga l´autor la seva novel.la al cap. 1?
11.2. Quines intromissions, o interpel.lacions al lector , fa l´autor en els capítols 2, 20, 24 I 44?
11.3. De vegades, també opina sobre coses. Busqueu-ne exemples als capítols 44 I 45 del Llibre primer I al 43 del llibre segon.
11.4. Completa aquest quadre:

11.5. Podries dir quina edat té el protagonista en cada un dels tres llibres?
11.6. Hi ha vegades que l´autor fa servir l´economia narrativa (anomena els fets sense explicar-los) i altres que s´extén en el detallisme. Busqueu-ne un exemple de cada.
11.7. Altres cops, anticipa els fets que s´esdevindran, com passa al caps. 4 i 9 del Llibre primer. Quins són?
11.8. Hi ha alguna mostra d´estil directe? Busca-la al capítol 80 del llibre tercer.

12. L´HEROI

12.1. Comproveu la humanitat de l´heroi, buscant en la novel.la si hi apareixen accions quotidianes (vestir-se, dormir...) , si sent ira, alegria, tristesa, por; si és ferit, si pateix, si sua, si està gelós... Citeu el motiu i la pàgina.
12.2. Anoteu tres característiques del protagonista que reflecteixin:
· qualitats físiques
· qualitats morals
· qualitats intel.lectuals
· virtuts
· defectes
12.3. Curial evoluciona al llarg de la novel.la? Per què?
12.4. Ell sap parlar, com a mínim, quatre llengües. Quines són I amb qui les parla?
12.5. La Fortuna, com a al.legoria, té molta importància en la vida de Curial. Busqueu quadres que reflecteixin l´anomenada RODA DE LA FORTUNA, cercant a Internet, per aquest nom o "Wheel of Fortune". Què representa aquesta roda?

13. LES HEROÏNES

13.1. La història de Curial i Güelfa és la història d´una dependència d´ell envers ella, perquè si no fos així, ell no seria res, socialment. Güelfa és una presència permanent en tota la novel.la, ja sigui en presència o en el record dels altres personatges. Ella també evoluciona, com Curial?
13.2. A l´hora de comparar les tres dones de la vida de Curial, el narrador tria tres parts del cos diferents. Completa la graella indicant quines són i què signifiquen a nivell de significat profund o símbol d´una altra cosa:

13.3. Quina d´elles mostra més aspectes morals? I quina més eròtics? I quina més estètics?

14. L´AMOR

14.1. Les tres noies mostren el seu amor cap a Curial de formes diferents, que van del secret total a fer-ho obertament. Expliqueu com ho fan totes tres, i després digueu com reacciona Curial amb totes tres. Quina d´elles l´atrau més? En què es nota?
14.2. Totes li ofereixen regals i tresors, però cap d´elles li dóna amor físic. Per què?
14.3. El nom de les tres heroïnes també connota la intensitat amorosa envers Curial. Completeu aquest quadre:

14.4. Totes tres arriben a besar Curial. Compareu els tres petons. El narrador també dóna la seva opinió sobre l´acte de besar (al final del cap. 64 del llibre tercer). Expliqueu-la.
14.5. Les tres parelles són comparades amb parelles clàssiques . Busqueu els punts de contacte entre les històries de:
· Curial i Güelfa -Jason i Medea
· Curial I Laquesis- Píram I Tisbe
· Curial I Camar- Dido I Eneas

CURIAL I EL TIRANT

15.1. Les dues grans novel.les de cavalleries catalanes tenen algunes diferències que podeu cercar per omplir aquest quadre: