Llegeix aquests textos:
Text 1
1 Aristòtil era un meticulós organitzador que va posar en ordre els nostres conceptes. De fet, va fundar la
2 ciència de la Lògica. Va demostrar que hi ha unes lleis per saber quines conclusions o proves són vàlides. Un
3 exemple serà suficient. Primer diré que "Tots els éssers vius són mortals" (primera premissa), i després diré
4 que "Hermes és un ésser viu" (segona premissa). La meva conclusió serà, doncs, la següent: "Hermes és mortal".
5 L'exemple demostra que la lògica d'Aristòtil estava basada en la relació dels termes, en aquest cas "ésser viu" i
6 "mortal". Encara que s'ha d'admetre que la conclusió és vàlida al cent per cent, hem d'afegir que amb prou
7 feines ens diu res que no sabéssim. Ja sabíem que Hermes era "mortal" (és un gos i tots els gossos són éssers vius
8 que, a diferència de l'Everest, són "mortals"). Això ja ho sabíem, Sofia. Però la relació entre les classes de coses
9 no és tan evident. De tant en tant, pot ser útil ordenar els nostres conceptes.
 
Jostein Gaarner. El món de Sofia.

 

Text 2
1 La pel.lícula Full Monty (Nu integral) ha arribat avalada com un dels films més divertits presents a l'últim Festival
2 de Cine de Sant Sebastià. És una cosa semblant a un film del director Ken Loach passat per un filtre humorístic
3 que no deixa d'incidir en la realitat social, però sense recórrer als cops d'efecte dramàtics ni a les situacions
4 excessivament ideològiques.
5 La presència de Robert Carlyle, protagonista de les pel.lícules de Loach Riff Raff i La canción de Carla, reforça
6 aquesta sensació. L'estil visual és igual de malforjat, d'acord amb els ambients que retrata, i el relat es
7 construeix al voltant d'enginyoses rèpliques en què té un paper primordial l'habilitat dels actors per
8 no caure mai en el ridícul ni per reclamar l'adhesió fàcil de l'espectador.
9 El toc d'ironia present a la citada Riff Raff i a Lloviendo piedras, les dues obres més disteses de Loach, o
10 també a Cafè irlandès, d'Stephen Frears, es converteix aquí en una successió d'encadenats còmics en què el
11 clima social -l'atur, la separació matrimonial, l'educació dels fills, la divisió de classes- apareix de manera més
12 subterrània, és a dir, no s'imposa en cap moment al to díscol característic de tota la cinta.
13 Full Monty ésla història d'un grup d'homes d'atractius físics més aviat escassos que, davant la impossibilitat de
14 trobar una feina més bona, munten un espectacle d'striptease integral.La pel.lícula documenta els avatars
15 personals de cadascun dels improvisats artistes del nu, uns amb més protagonisme que altres, mentre preparen
16 la seva posada en escena -amb música més que adequada de Gary Glitter i de Donna Summer-, fins a arribar al
17 moment culminant de la funció.
18 Enmig queda el panorama desolador de la realitat laboral a la Gran Bretanya actual, encara que estructurat de
19 manera força intel.ligent a través del recurs còmic, insinuant , en molts casos, més que mostrant.
 

Quim Casas. El Periódico (28-X-97)

 

Text 3

 

Text 4
1 El català es troba immers en un procés agut de degradació. Superada aparentment la llosa de la diglòssia
2 (és a dir, el desprestigi social del català en relació amb la llengua de l'estat), la consolidació del bilingüisme ha
3 assentat les bases de la naturalització de l'espanyol entre nosaltres. El català estava més segur quan era només
4 una llengua familiar i col.loquial, però sense patir gens de competència en les relacions internes de la comunitat,
5 que no pas ara que és oficial. És certa, doncs,la paradoxa que estem pitjor ara que en l'època més fosca del
6 franquisme.
7 Mai els catalanoparlants actius no havien representat un percentatge tan baix al nostre domini lingüístic.
8 Segurament , s'ha guanyat en el nombre de persones que entenen el català, o que el poden fer servir
9 ocasionalment.
10 Però aquest contingent humà se sent més identificat amb la llengua majoritària, ja ambiental.La "normalització
11 lingüística" no pot anar més enllà. Es diria que el coneixement passiu del català creix en la mateixa mesura que
12 en disminueix l'ús efectiu [...] D'altra banda, la regeneració de la catalanitat del país es presenta força magra,
13 fins en aquelles zones en què l'idioma té una forta implantació demogràfica. En efecte: seguint el mateix procés
14 desencadednant, temps endarrere, a Alacant o al Rosselló, avui els joves abandonen la llengua dels pares a Palma,
15 a Castelló de la Plana, a Alzira, etc.
16 Però el procés que porta indefectiblement a l'extinció de la nostra llengua no solament és condicionat per la subs-
17 titució gradual dels diferents àmbits d'ús del català. Hi ha un altre tipus de pressió, que també és una conseqüèn-
18 cia aclaparadora del castellà en la vida quotidiana dels catalans. Ens referim a la degradació qualitativa de la
19 llengua parlada, a la pèrdua de la personalitat definitòria -distintiva- del català [...]
20 Tot això dibuixa un panorama certament desolador, al qual podem posar fins i tot una data límit. Efectivament,
21 el procés d'extinció del català pot quedar sentenciat d'aquí a uns cinquanta anys, quan l'última generació que
22 haurà tingut el català com a llengua materna, clarament minoritària al conjunt del país, l'abandoni per adreçar-se
23 als seus fills. Al capdavall, tots hem vist com passava això mateix en els pobles més recòndits de la Catalunya
24 francesa.
 
August Rafanell i Albert Rossich Quin futur hi ha per a la llengua catalana

 

Respon aquestes preguntes:

1. Què tenen en comú els quatre textos? Quina mena de persona o entitat és l'emissor de cadascun d'ells? Què pretenen aconseguir del receptor? Expresseu les tres respostes en forma de quadre de doble entrada.

2. Si l'argumentació intenta convèncer racionalment, amb arguments relacionats coherentment, i la persuasió evita els arguments lògics i vol influir indirectament en la capacitat volitiva del receptor, podries dir quins dels quatre textos són argumentatius i quins són persuasius i els motius?

3. Sabries enunciar la tesi principal de cada text? Amb quin d'ells t'ha costat més d'establir? Tots ells tenen una conclusió?

4. En un text argumentatiu, a banda de la tesi i arguments principals i de les conclusions, hi ha sempre alguna premissa o premisses. Són les raons que es basen en l'experiència comuna o en les creences dels interlocutors, fets coneguts per tothom i idees compartides. El receptor INFEREIX quan posa en relació les premisses no explícites amb l'argumentació que està coneixent.. Fixa't:

ARGUMENT
Qui de jove no treballa,
PREMISSA 1
[qui no treballa no pot tenir una casa]
PREMISSA 2
[els vells no poden treballar]
CONCLUSIÓ
quan és vell dorm a la palla.

Atenent a això, podries dir una premissa vàlida per als tres darrers textos? Et poso una com a exemple, per a cadascun i tu en trobes una altra:

Text 2: [Ken Loach és un director de cinema social]

Text 3: [Tothom vol ser feliç i tenir pau interior]

Text 4: [El català ha patit , històricament, diverses situacions negatives per a la seva supervivència]

 

5. Cerca connectors argumentatius en el text n. 4. Indica quina mena de relacions estableixen entre els arguments. Els textos argumentatius volen convèncer, per tant no usen mai oracions imperatives sinó assertatives o interrrogatives. També usen verbs causatius ( com fer, causar, produir, ocasionar, motivar) verbs relacionats amb l'emissor (com declarar, assegurar, dir, considerar) i verbs que argumenten (com argumentar, suposar, inferir, concloure). Aquestes característiques es compleixen en el text 4? Cerca exemples i cita la línia.

6. El text 1 es basa en el sil.logisme, que parteix d'una premissa major (d'abast general) , una altra menor (més particular) i totes dues menen a una conclusió, també explícita. La primera premissa inclou el predicat de la conclusió i la segona inclou el subjecte. La conclusió és una deducció equivalent a una generalització. L'autor diu: "Tots els éssers vius són mortals", "Hermes és un ésser viu", així doncs, "Hermes és mortal". Podries trobar els components d'aquests altres sil.logismes?

PREMISSA 1
PREMISSA 2
CONCLUSIÓ
La pena de mort és immoral
Si tens els cabells com Claudia Schiffer, has d'utilitzar el xampú Elvive
Res és millor que la felicitat eterna
Una truita de patates és millor que res

Què has notat en el tercer exemple? D'això se'n diu FAL.LÀCIA SIL.LOGÍSTICA, és a dir, un sil.logisme erroni.

7. Si un tractat científic presenta dades verificables, bases teòriques, i contrast de resultats, amb ànim de provar una hipòtesi; i l'assaig és una argumentació complexa però no exhaustiva, que defensa una idea , amb afany de polemitzar, i n'hi ha en forma de diàleg, de diari, de carta, de diccionari, d'article, etc. què diris que és el text 4, un text científic o un assaig?.

8. Quina estructura presenta el text 2? Sembla aparentment desorganitzat, però mira de trobar-hi un ordre lògic dels arguments. Es tracta d'una crítica cinèfila, i en els periòdics en solen aparèixer moltes de televisió, música, ràdio, literatura, arts plàstiques etc. La majoria tenen la forma de ressenya breu,amb una descripció molt sintètica, de les principals característiques d'aquella obra i una valoració global final, a mode de conclusió. Quina és la conclusió del text 2? A quins coneixements cinèfils previs del receptor fa referència la crítica de Full Monty?

9. A quina mena de receptors va adreçat l'anunci del text 3? Quins arguments utilitza per a convèncer als seus receptors d'identificar-se amb el producte, i per tant, consumir coca-cola? Són arguments "políticament correctes"? Així doncs, per què els utilitza?

10. Segurament, algun cop heu fet un debat. Què és? Què és un conductor o moderador? Què són els contraarguments? Quines cinc normes bàsiques han de regir un bon debat?