Abstracció:
Aptitud o capacitat humana que ens permet trobar trets comuns
en la diversitat del donat. Per Aristòtil és l'acció
pròpia de l'intel.lecte agent i és produeix per
analogia (semblança).
Ciència
(Episteme): Coneixement del que és universal i necessari
(Ontologia). Saber dels primers principis i de les primeres causes.
Causa
(aitía): Principi que produeix uns efectes. Respon
al per què es produeix quelcom. Hi ha diferents causes
que actuen en el moviment.
Categories
(Kathegorein): Maneres de ser, de manifestar-se l'ens
o ésser individual. En general: Predicats que s'atribueixen
a un subjecte.
Inducció:
Procés de coneixement o raonament, a partir de la sensació
(aísthesis), a través del qual es passa del coneixement
del particular i sensible a l'universal i necessari.
Demostració:
És el raonament mitjançant el qual es mostra la
necessitat de quelcom ; la seva estructura formal és el
sil.logisme. També és entès com a Deducció.
Principi:
Allò des d'on i a través del qual quelcom és,
s'explica o coneix. En la lògica : Principi de contradicció,
d'identitat o igualtat...
Definició:
Expressa l'essència permanent i real de quelcom.
Naturalesa:
És d'on procedeix, en cadascun dels ens o éssers
naturals (mòbils), el primer moviment. És el que
constitueix la substància o manera de ser dels éssers
naturals.
Substància
(Ousía): Causa immanent de l'ésser que fa
que sigui com és. És subjacent a totes les coses.
És el que està per dessota dels accidents o qualitats
contingents dels ens.
Substància
primera: és l'ésser concret i individual que
està composat per Matèria (hyle) + Forma (morphé)
= (Hilemorfisme).
Substància
segona: Està constituïda per les formes específiques
(espècies) i els gèneres (categories i accidents)
que són el conjunt del que es pot dir o predicar
dels subjectes individuals. Equivalen als Universals produïts
per l'intel.lecte agent.
Felicitat(eudaimonia): És el Bé suprem de l'humà.
S'adquireix mitjançant l'excel.lència o virtut del
caràcter.
Caràcter
(ethos): Manera de ser interna d'una persona que resulta
de la seva relació amb la realitat social i que s'expressa
amb l'acció (praxis).