ARMES I JOVES ALS ESTATS UNITS
TRAGÈDIA A L'INSTITUT
Els assassins de Denver volien "matar negres" el dia de
l'aniversari de Hitler
La policia confirma que els dos alumnes neonazis van sembrar de bombes
l'institut, van matar 13 persones i després van suïcidar-se
DENVER: Redacció
Dylan Klebold, de 17 anys, i Eric Harris, de 18, van escollir el
110 aniversari del naixement d'Adolf Hitler per entrar a la seva escola
armats fins a les dents i "eliminar" els alumnes que mensypreaven
particularment: negres i hispans. Però també van tirar
a matar contra atletes i contra alguns companys de classe que en alguna
ocasió els havien recriminat la seva condició de neonazis.
L'última xifra de víctimes és de 15 persones
mortes: nou nois, tres noies, un professor i els dos joves assassins,
que es van suïcidar. La xifra de ferits és de vint, molts
dels quals estaven molt greus. Les persones mortes van ser trobades
a la biblioteca, a l'entrada de la biblioteca i fora el pati.
La tragèdia va començar quan els dos joves, després
de sembrar de bombes casolanes l'institut i els seus voltants (la
policia en va trobar trenta), van entrar a l'escola Columbine, com
cada dia, a poc a poc i amb les seves gavardines. Quan van ser dintre
van anar directes a la biblioteca.
Primer van disparar contra objectius molt ben escollits (a un jove
d'origen afroamericà li van rebentar la cara d'un tret, segons
va explicar una noia supervivent de la tragèdia, que va narrar
que metre el mataven se'n reien). Després van començar
a disparar indiscrimadament fins que van decidir treure's la vida.
El terror va durar cinc hores.
Eric Harris i Dylan Klebold formaven part d'un grup, compost per
unes vint persones, que s'autodenomina la màfia de les Gavardines.
Són joves, neonazis, menyspreen els negres i els hispans, llueixen
esvàstiques. Segons alguns companys d'institut, no s'acostumaven
a relacionar amb la resta dels alumnes de l'escola Columbine. Els
dos nois vivien submergits en un "submón de cultura fantàstica
gòtica", segons alguns alumnes supervivents que els coneixien.
Aquesta subcultura, que va sorgir a finals dels anys 70 va adoptar
aspectes d'un tipus d'espiritualisme que en diuen goth (fascinació
per la mort i tot el que sigui tenebrós).
La tragèdia, la més gran que ha passat mai en un centre
escolar dels EUA, va commoure ahir tot el país. El debat sobre
la tinença lliure d'armes va tornar a posar-se sobre la taula
tot i que el president Bill Clinton, que va emetre un missatge a la
nació, no en va fer esment.
Un cas mai superat en l'historial de matances escolars als EUA
Els Estats Units tenen un llarg historial de matances a les escoles
però, tot i això, cap havia estat tan greu com la que
s'ha registrat a Denver. A més, el nombre de casos d'aquest
tipus a les escoles s'ha incrementat de forma important durant l'últim
any i mig.
El 24 de març de l'any passat, a Jonesboro (Arkansas) dos
nens d'11 i 13 anys van disparar contra els seus companys i van matar
quatre nens i una professora, a part de ferir 15 companys més.
Les armes eren de l'avi d'un nen, que els havia ensenyat a disparar.
L'endemà mateix, a Princeton (Texas) dos professors van ser
ferits per un estudiant que intentava suïcidar-se, i un mes després,
el 25 d'abril de 1998, un estudiant de 14 anys d'Edinboro (Pennsilvània)
va matar un professor de gimnàstica i va ferir greument dos
companys.El 19 de maig de 1998 hi va haver un altre cas a Fayetteville
(Tennessee), quan un estudiant de 18 anys es va posar a disparar a
l'aparcament d'una escola i va matar un company de classe.
Dos dies més tard, el 21 de maig de 1998, dos adolescents
van morir i més de 20 persones van resultar ferides quan un
noi de 15 anys que abans havia matat els seus pares va disparar indiscriminadament
en una escola de Springfield (Oregon).
Aquests tipus de casos, però, no són exclusius dels
Estats Units. Un dels episodis d'assassinats indiscriminats més
dramàtics que hi ha hagut al món es va produir fa poc
menys de tres anys, a Dunblane (Regne Unit), quan el 13 de març
de 1996 un pertorbat va entrar en una llar d'infants armat amb quatre
pistoles automàtiques i va provocar 17 morts (16 nens i una
mestra) i va ferir 13 menors més. Posteriorment l'assassí,
Thomas Hamilton, de 43 anys, es va suïcidar.
--------------------------------------------------------------------------------
© 22/04/99 AVUI.