fragment del llibre publicat per l'editorial Hesperus amb
traducció d'Esteve Serra. Palma de Mallorca 1994
El pell-roja sempre s'ha
apartat
de l'exigent home blanc,
igual com la boira del matí
cedeix,
en les muntanyes, davant
el sol naixent.
Però les cendres dels
nostres avantpassats,
llurs tombes, són
terra santa,
i per això aquests
turons, aquests arbres,
aquesta part de la Terra,
ens són sagrats.
Sabem que l'home blanc
no entèn la nostra
manera de pensar.
Per a
ell, una part de la Terra
és igual que qualsevol
altra, ja que ell
és un estrany que
arriba de nit
i s'empara d'allò
que necessita
de la Terra.
La Terra no és la
seva germana,
sinó la seva enemiga,
i quan l'ha conquerida,
torna a cavalcar.
...
Famolenc, s'empassarà
la terra
i no deixarà res,
tan sols un desert.
No ho sé, però
la nostra manera de ser
és diferent de la
vostra.
La vista de les vostres
ciutats
fa mal als ulls del pell-roja.
Potser perquè el pell-roja
és un salvatge
i no ho entèn.
No hi ha cap mena de silenci
en les ciutats dels blancs,
no hi ha cap lloc
on es pugui sentir crèixer
les fulles a la primavera
i el brunzit dels insectes.
Però tal vegada això
és perquè
tan sols sóc un salvatge
i no entenc res.
---
Seattle , Cap dels indis duwamish