LES RELACIONS SOCIALS
"Imagineu-vos una hipotètica estampa com aquesta : un estudiant
molt elegantment vestit es mira, des de la vorera, una noia que coneix
i que passa pel carrer enmig d'una manifestació, despentinada
i malgirbada ella, amb una pancarta que diu: « No a l'OTAN!»
Oi que no us lligaria gens, que el xicot s'adrecés a ella i li
digués: «Ens veurem aquest vespre, al local de les joventuts
del PP? » Això sol ja podria començar a donar-nos
una idea de les múltiples possibilitats de tria de grups de referència
que té avui, per exemple, qualsevol universitari. Qualsevol universitat
on siguin més de quatre gats de seguida oferirà tota una
colla d'aquests grups. L'estudiant assedegat d'associacionisme podrà
triar entre tota mena de grups de diversa coloració política,
o bé es podrà orientar cap a una massa de «passotes»,
o pot intentar enganxar-se a un grupet de nois de casa bona, o ajuntar-se
a la capelleta dels qui es dediquen a fer la pilota a un professor de
literatura. No cal pas que afegim que, en qualsevol cas, haurà
d'adaptar la seva vestimenta i el seu posat a les noves circumstàncies:
ja sigui esquitxant de paraulotes la conversa, o declarant-li definitivament
el boicot al barber, o portant camisa i corbata, o anant-se'n a jeure
a la gespa a partir del mes d'abril durant les hores de classe. Però
la tria de grup haurà de comportar també l'adopció
de tota una sèrie de símbols intel·lectuals, símbols
que li convindrà exhibir públicament: portar cada dia
La Vanguardia, El Mundo Deportivo o l'Avui (segons els casos), manifestar
gran plaer per la lectura de García Márquez amb música
de fons d'Albinoni, demostrar conèixer els noms i cognoms dels
presidents d'una sèrie d'empreses amb els quals ja està
en tractes, o expressar menyspreu olímpic per tot aquell que
confessa no haver llegit mai Kant o Hegel. Des del neofeixisme fins
l'independentisme, i des del budisme zen fins l'opusdeisme, qualsevol
d'aquestes possibles cosmovisions li poden omplir o fer malbé
els caps de setmana, poden enverinar-li les relacions amb els companys,
o bé poden esdevenir el fonament d'unes aliances incondicionals
amb individus dels quals altrament, hauria pogut fugir com de la pesta
bubònica. D'altra banda, a partir d'ací el nostre estudiant
descobrirà que hi ha a la Facultat noies que es deixen seduir
per la lectura de versos de Martí i Pol, i d'altres que es deixen
seduir per un Porsche. I sempre hi haurà algun sociòleg
malintencionat que pensarà que la tria de la línia Martí
i Pol o de la línia Porsche s'haurà fet en funció
de càlculs d'estratègia."
P.L.Berger: Invitació a la sociologia
Ed. Herder