![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
EDAT
MITJANA
|
Els
àrabs van envair la Península en poc temps, de vegades a mata-degolla
i d'altres infiltrant-se pacíficament a través del comerç.
Però quan van arribar aquí, un altre poble que
vivia al nord dels Pirineus, els francs, els van parar els peus i els
van fer fora. La
gent d'aquí es va posar al costat dels francs, i aviat els àrabs
no hi van tenir res a fer a Catalunya. Però la nostra comarca va ser
durant molt de temps "terra de ningú". Tan aviat els
àrabs se'n feien els amos, com eren expulsats pels cristians.
Va ser llavors quan es van construir aquestes torres de guaita tan curioses
que trobem a Banyeres, a Lleger....També n'hi havia una a Albinyana.
I es van construir els castells de Santa Oliva, el de Calafell, el de Sant Vicenç
de Calders,...Amb tantes fortificacions, no és estrany que, finalment,
els àrabs deixessin d'amoinar-nos.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Torre
de Banyeres
|
Torre
de Lleger
|
Castell
de Calafell
|
Castell
de Santa Oliva
|
Van passar més anys i Catalunya ja tenia govern propi: els Comtes de Barcelona, que després també van ser reis d'Aragó. Els grans senyors o els monestirs eren els amos de la terra, i la nostra comarca era una propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Els pagesos d'aquí treballaven de valent, però havien de donar una part de la collita als monjos de Sant Cugat. D'això se'n deia el delme. A Bonastre, encara ara hi ha una casa medieval que s'anomena "la casa del delme".
moment de l'entrega del delme (dibuix Daniel Nin)
![]() |