Aquestes closques tan diverses pertanyen a un grup d'animals molt abundants, els mol·luscs. Tots els mol·luscs tenen el cos tou, en el qual es diferencien la massa visceral, on s'allotgen els òrgans digestius, respiratoris i reproductors, i un peu musculós, que es fa servir per al moviment. Alguns tenen el cap molt visible i d'altres, no. El mantell és un replec del cos que en recobreix una part i que produeix la closca.
 

Coneguts també com bivalves o pelecípodes, tenen una conquilla proveïda de dues peces o valves que s'obren i es tanquen a voluntat de l'animal mitjançant músculs que les uneixen. No tenen un cap diferenciat i el peu té forma de destral, la qula cosa els permet excavar i enterrar-se al substrat. Respiren mitjançant brànquies de forma laminar. A aquest grup pertanyen mol·luscs com les ostres, els musclos, les cloïsses o els gegantins tridàcnids.
 

1. ostra (Ostrea edulis), 2. musclo (Mytilus edulis), 3. petxinot de sang (Callista chione), 4. escopinya verrucosa (Cardium tuberculatum), 5. ou o escopinya de frare (Mactra corallina), 6. escopinya gravada (Venus verrucosa), 7. cloïssa fina (Tapes decussatus), 8. tellerina (Donax trunculus), 9. rossellona o escopinya maltesa (Venus gallina), 10 escopinya (Cerastoderma glaucum)

Nuculana pella (a dalt), Nuculanasulcata (al mig) i Nucluana nucleus (a baix)

Les navelles viuen enterrades a la sorra, a poca fondària, on excaven llargues galeries.

Tenen el peu transformat en una sola reptant, un cap molt ben diferenciat, proveït generalment d'ulls pedunculats i tentacles, i una conquilla característica, on s'allotja el cos enrotllat en espiral. A aquest grup pertanyen els únics mol·luscs que poblen la terra ferma, gràcies al fet que tenen transformada la seva cavitat pal·lial en una espècies de pulmó. És el grup de mol·luscs més ric en espècies, abundant tant al mar com a l'aigua dolça i en medis terrestres humits.
S'inclouen dintre d'aquesta classe, com a espècies més conegudes, les orelles de mar, els cargols marins, els buccins, els corns amb pues, els llimacs de mar, les llebres de mar, els cargols de riu, els llimacs i els cargols terrestres.
 

Cargol bover (Helix aspersa)	gènere Clausilia	gènere Zonitoides
Turritella comunis (esquerra) i Archimediella triplicata (dreta)	Els ous dels mol·luscs són de mida i forma molt variats. En el cas dels murícids, les femelles poden arribar a pondre més d'un centenar de càpsules ovígenes en forma de copa plena.	reineta (Pseudotachea splendida)
Llimac		Ariònid

Grup de mol·luscs molt evolucionat el principal tret anatòmic del qual és el sifó, per on     l'animal projecta raigs d'aigua produïts en comprimir el mantell i amb els quals pot desplçar-se a reacció. Aquest òrgan procedeix d'una part del peu transformada. La resta del peu s'ha convertit en una sèrie de braços o tentacles que rodegen la boca, que disposa d'una boca dura, semblant a un bec, amb la qual trosseja les preses de què s'alimenta. 
Són el grup de mol·luscs més gran i també el més evolucionat, com ho demostra el gran desenvolupament del seu sistema nerviós (amb el qual han desenvolupat una conducta molt complexa, que inclou la capacitat d'aprenentage) i dels òrgans dels sentits, especialment els ulls, que tenen una estructura molt elaborada, equiparable a la de l'ull dels vertebrats. A aquest grup pertanyen els mol·luscs com els pops, les sèpies i els calamars. 
 
 

Pop roquer o pop comú (Octopus vulgaris)

Onychoteuthis banksi