Des d'una concepció constructivista de l'educació, és important considerar dins de l'acte didàctic els
processos d'ensenyar a pensar i d'ensenyar a aprendre, que en definitiva són mecanismes que afavoreixen el
coneixement d'un mateix, ajuden a l'aprenent a identificar-se i a diferenciar-se dels altres. Els estudiants arribarien
així a ser conscients dels seus motius i intencions, de les seves pròpies capacitats cognitives i de les demandes de
les tasques acadèmiques, arribant a ser capaços de controlar els seus recursos i regular la seva actuació posterior.
(tasca important de tutoria i orientació).
Voldriem incidir, però, en alguns termes implicats en aquest concepte:
D'una banda es parla molt sovint de tècniques d'estudi i de la seva manca, com a factor negatiu en el procés
educatiu. És molt cert que tradicionalment l'acte didàctic s'ha caracteritzat per una transmissió gairebé unívoca
dels coneixements (amb molta frequència solament conceptuals), sense parar a fer esmen en els processos
cognitius que alumne desenvolupa en aquest moment. També s'abordat el domini de certes tècniques com a
l'aprenentatge de mètodes per aprovar...
I és que en realitat el coneixement d'unes determinades tècniques no és sinònim d'èxit, però ajuda a la realització i
concrecció de tasques educatives. No podem pretendre només ensenyar i aprendre tècniques i els procediments
algoritmics del seu ús. Hem de procurar raonar i determinar la conveniència de la seva utilització en funció de
diferents factors personals, ambientals, de la demanda de la tasca etc..
Aquesta actitud d'anàlisi prèvia de les condicions que envolten un fet didàctic suposa un nivell superior de
procediments d'aprenentatge. En referim, evidentment, a una actitud estratègica envers les coses. És allò que
faria un expert davant d'un tema del seu domini. Primer planificaria l'acció i les seves possibles consequències.
Més tard desenvoluparia i regularia el procediment escollit, per acabar avaluant tot el procés.
La pràctica estratègica genera inferència i transferència dels continguts a d'altres àmbits semblants, i per
consiguient, aquesta negociació intra-inter psicológica (Metacognició) fa crèixer la zona de desenvolupament
proper (ZDP) de l'individu.
© 1996 Carles Dorado Perea
Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 25-1-97