REFLEXIÓ INTRODUCTÒRIA: Aprendre a Pensar
Aprendre a aprendre..., ensenyar a pensar..., ensenyar a aprendre... i també alguns dirien...
aprendre a ensenyar... Són frases que estan en boca de molta gent dins d'aquest món educatiu que
ens envolta.
Darrerament hom descobreix que la veritable funció de l'escola és la de transmetre una habilitat que
sintetitzi tota la resta de funcions que li són pròpies: pensar. Després, i depenent de l'estil i formació
de l'intelocutor, s'afegeixen altres complements al verb pensar: "creativament", "críticament" o
"autònomament".
Però si tractem d'entendre i comprendre què és això de pensar i per quina raó és ara el centre de
l'educació, els arguments no acostumen a ser, ni creatius, ni tant sols crítics, ni molt menys
autònoms... Només cal revisar l'abundant producció de llibres amb títols seductors, programes
informàtics amb molta publicitat, sessions "psicopedagògiques" per especialistes..., que es limiten a
oferir un repertori de "receptes" amb les quals ens podem acomodar a les exigències de la
concepció escolarista del pensar:
- com subratllar un texte,
- memoritzar una fòrmula,
- fer un resum,
- llegir i assabantar-se,
- com relaxar-se i carregar-se d'optimisme davant d'un exàmen...
"A l'escola, sovint... l'únic que s'aprén és a ser alumne ..."
... com si tot el procés de l'escolaritat obligatòria s'esdevingués un acte d'ensinistrament socialitzat
continu i permanent, ornamentat amb certs continguts disciplinaris més o menys contextualitzats.
I és que ... si l'escola no és capaç d'ensenyar a pensar, és que realment no és escola. I ensenyar de
veritat no és limitar-se a impartir i repartir ... paquets d'informació i, de tant en tant, controlar... la
seva ingestió.
Tornar | Projecte Estrateg |
© 1996 Carles Dorado Perea Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 1-12-96