etapa agrària (cont.)

La Monarquia Hispànica
 a l'Edat Moderna

nivell de reforç

  1. Avaluació Inicial
  2. La conquesta i la colonització d'Amèrica
  3. La situació socio-econòmica
    dels segles XVI-XVII
  4. La situació política: els Àustries
  5. Espanya al segle XVIII

Avaluació Inicial

1. Indica  el segle o els anys que corresponen  a:


quadre

2. Defineix:

  • Monarquia Hispànica
  • capitalisme
  • arrendatari
  • moriscs

3. Selecciona les idees correctes per la monarquia hispànica dels segles XVI-XVII:

  1. Al 1493, era legal la pràctica del judaisme.
  2. La comunitat musulmana era molt nombrosa en el s.XVI.
  3. La nova dinastia dels Borbons va implantar l 'absolutisme
  4. En el segle XVII no existia Espanya.
  5. Els catalans  no van intervenir en el comerç colonial en lel s.XVI perquè la debilitat de l'economia catalana no ho feia possible.
 

La conquesta i la colonització d'Amèrica

• Llegeix l’apartat de la lliçó sobre les causes dels descobriments europeus i les conseqüències del domini europeu i subratlla les idees més importants. Després estudia els apunts:

Apunts per estudiar :   
Les causes dels descobriments van ser molt diverses: creixement de la població europea, trobar una nova ruta pel comerç de les espècies, noves teories que defensaven que la terra era rodona i avenços tècnics i científics com ara la brúixola o nous vaixells com les caravel.les. També els monarques tenien interès en conquerir noves terres.


El descobriment d’Amèrica va comportar una sèrie de conseqüències:
•  formació d’imperis colonials (portuguès, hispànic, britànic, francès) on la potència conqueridora (metròpoli)  governava i explotava econòmicament la colònia (que era el territori conquerit).
• creixement de l’economia: augment del comerç (colonial), i, a travès d’aquest comerç,  arrivada a europa de nous productes (blat de moro, patata, tomàquet, café, cacau, canya de sucre, tabac...).
• emigració d’europeus a les colònies.
• disminució de la població indígena per la introducció de malalties desconegudes.
• tràfic d’esclaus africans a Amèrica per suplir la mà d’obra indígena.
• quasi desaparició de les cultures indígenes.

• Exercicis:

1. Fes un esquema  sobre les causes i les conseqüències dels descobriments.

2. Completa el quadre següent:

quadre


NOTA: Recorda que molt sovint s'aprecia una certa confusió entre el fet causa i el fet conseqüència: quan es tracta d'averiguar la causa d'un fet, la causa sempre és l'orígen del fet i, per tant, la causa sempre és anterior, en el temps, al fet que produeix.

3. Selecciona les idees que siguin causes dels descobriments:

    • el creixement de la població europea
    • l'existència d’imperis colonials europeus
    • la necessitat de trobar una nova ruta pel comerç de les espècies
    • les noves teories que defensaven que la terra era rodona
    • els avenços tècnics com ara la brúixola o nous vaixells com les caravel.les.
    • la disminució de la població amerindia
    • el sorgiment del comerç colonial

4. Copia a la teva llibreta un mapa mut d’Amèrica com el que tens a continuació i indica el territori que pertanyia a l’Imperi colonial espanyol fins al segle XIX. Després, posa el nom dels països actuals. Per confeccionar el mapa segueix els passos següents: 

  1. Tria un color o un signe identificador per l'imperi colonial i realitza la llegenda.
  2. Amb la informació que et proporciona la lliçó del llibre, situa i acoloreix en el mapa mut les colònies de l'imperi espanyol
  3. Escriu el títol del mapa confeccionat.
mapa

"il.lustració" guerrero inca antes de la conquista

"il.lustració"


La situació socio-econòmica de la monarquia hispànica als segles XVI-XVII

 

Apunts per estudiar: Els territoris que governaven els reis Catòlics  es van dir monarquia hispànica, però aquests territoris no formaven un sol Estat i en cadascun d'ells hi havia diferents lleis, moneda i institucions. En la Corona de Castella el rei tenia el poder absolut. En la Corona d'Aragó el sistema polític era el d'una monarquia feudal. La monarquia hispànica es converitrà en la primera potència europea durant el s. XVI.


 

•Llegeix en el llibre la demografia, l'economia i la societat de la monarquia hispànica a l'Edat Moderna i fes un resum. Després estudia els apunts:

Apunts per estudiar:

 La situació socio-econòmica de Castella i Catalunya als segles XVI-XVII

Castella iniciava l’Edat Moderna amb una situació força optimista: posseïa un immens imperi colonial controlant les noves rutes atlàntiques i un gran dinamisme demogràfic, social i econòmic. Per tot això, Castella serà al llarg del segle XVI  la primera potència europea.
               L’impacta colonial a l'economia castellana va suposar un increment immediat de la demanda estimulat també per un increment important de la població. L’increment dels preus agrícoles va provocar un augment de la producció d'aliments, però continua predominant una agricultura tradicional sense que les transformacions agrícoles que s'estaven produint en altres zones de l'Europa Atlàntica s’haguessin iniciat. L’increment de la demanda de la primera meitat del XVI també va provocar un augment de la producció tèxtil i va repercutir en un augment dels preus de les manufactures castellanes. Davant la inflació (augment constant del preus) es va facilitar l’importació de teixits estrangers. Aquesta política va suposar una dura competència a la indústria nacional que primerament va aturar l'expansió iniciada i, finalment, acabaria arruïnada (inicis del XVII) mentre el mercat indià era ocupat per comerciants estrangers. Tots aquests factors van determinar que tampoc en aquest sector es poguessin produir innovacions i, en definitiva, l’imperi colonial no va poder ser aprofitar pel desenvolupament de l’economia castellana.

              El segle XVII va ser una època de crisi general per a tots els Estats europeus (crisi demogràfica i econòmica, revoltes socials i guerres internacionals). La monarquia hispànica, especialment, Castella, va patir una de les crisis més greus.

               A Catalunya, l’evolució demogràfica i econòmica  es caracteritza per la  lenta recuperació al XVI i un XVII de crisi fins a la renovació a l’últim quart de segle.  Així, el cens de 1685 indica que la població catalana havia disminuït en relació a 1553 (epidèmies, augment de les taxes de mortalitat, expulsió dels moriscos i fi de la immigració anterior), però ja a  partir de 1660 s’ha iniciat  la recuperació demogràfica. Durant aquest període segeuix el predomini de l’agricultura de tradicional, però a finals del segle s’inicien una sèrie important de transformacions en les terres dels pagesos emfiteutes* (increment del conreu de la vinya, ametlles i avellanes i  la rotació de conreus en el litoral). Continua la indústria gremial (especialment la draperia) però a finals del XVII, degut a l’augment de la demanda interna, va sorgint el nou sistema industrial del comerciant-fabricant. El comerç dels segles XVI i gran part del XVII continua amb Europa  però no hi ha comerç colonial ja que  la Corona catalano-aragonesa no té colònies a Amèrica  i, per tant, no hi participa directament, a més, l’escassetat de la producció manufacturera catalana no ho permet.  A finals del XVII s’inicia la recuperació del comerç exterior cap a Europa amb l’exportació a Anglaterra de productes alimentaris de luxe (vi, aiguardent, fruits secs). En resum, l’estructura de l’economia catalana continua sent agrària però a partir de 1660 aproximadament s’inicien transformacions agrícoles, industrials i mercantils que permetran els grans canvis econòmics de la propera centúria.


*arrendataris: pagesos que conreen terres d’un propietari que les ha llogades a canvi d’una determinada renda. Els contractes d’arrendament a l’Edat Moderna podien ser a molt llarg termini (contractes d’emfiteusi que passaven de pares a fills), cosa que convertia a l’arrendatari en quasi propietari de les terres

 

                      La societat és manté jerarquitzada estamental. Els grans títols nobiliaris (castellans i catalans) constituiran la majoria de la noblesa cortesana que compensa l’alçament dels preus amb els ingressos que els proporcionen els alts càrrecs de l’Estat Les despeses que tenen són quantioses perquè el nivell de vida que porten és d’un gran luxe, un nivell molt llunyà del que porta la petita noblesa empobrida (els hidalgos en Castella) que solament l’ingrés en l’exèrcit o l’església, o el matrimoni amb una burgesa pot millorar. A Catalunya, la petita noblesa feudal empobrida  compensa la pèrdua del poder adquisitiu amb els ingressos que obtenen pels seus drets senyorials i pels càrrecs que ocupen en el govern del Principat  (tanmateix, alguns s’empobriran i es convertiran en bandolers). L’alta burgesia s’ha enriquit però ja a finals del XVI el nombre de burgesos a Castella anirà disminuint convertits en funcionaris o ennoblint-se i comprant terres per viure de rendes, tot el contrari del que passa a Catalunya que a finals del XVII, degut a la recuperació econòmica, inicia el nou segle amb una burgesia molt més consolidada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

•Exercicis:

1.Escriu en el marge de la dreta de què tracta cada paràgraf del apunts estudiats més amunt:

2. Defineix:

  • inflació
  • demanda
  • expansió econòmica
  • comerç colonial
  • noblesa cortesana
  • hidalgo
  • bandoler
  • emfiteuta

3. L'economia castellana del segle XVI va travessar una època de:

  • expansió
  • crisi

4. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

                                        El comercio colonial español con América  en el s. XVI


            A lo largo del s. XVI se establecen relaciones comerciales entre la metrópoli -España- y los colonos establecidos en las Indias. Se van descubriendo minas de oro y especialmente de plata (El Potosí). Las minas legalmente eran propiedad de la Corona de España, que las arrendaba a particulares a cambio de una quinta parte. El metal precioso financiaba tres cosas: el quinto del rey, las mercancías que a cambio se mandaban a América y el negocio del arrendamiento de la mina. La necesidad de controlar las llegadas de cargamentos de oro y plata fue la causa de que los Reyes establecieran el monopolio sevillano: todo el comercio americano sólo se podía hacer a través del puerto de Sevilla, y ejercido por súbditos de la Corona asentados es esta capital. Muy pronto la inseguridad del comercio marítimo, a causa de los corsarios y de los ingleses y holandeses, que frecuentemente atacaban a  los navíos procedentes de América, hizo que los viajes se efectuaran con el sistema de flotas, que estaban protegidas por galeones armados durante el trayecto de ida y vuelta.
                                                                    M. Llorens, J. Roig, R.Ortega. Història de Catalunya. Ed. V. V.

  1. Comenta quins els productes s’intercanviaven  entre la metròpoli i les colònies
  2. Explica les conseqüències que va comportar el comerç amb Amèrica.
  3. Participava Catalunya en el comerç colonial?. Raona la resposta.
  4. Explica el tipus d’economia de la Corona de Castella a l’època del text i les seves característiques.
  5. Quins territoris formaven part de l'Imperi colonial castellà?.

 

5. Observeu el gràfic sobre l'evolució de la població catalana i responeu les qüestions:

                 gràfic   

                   Qüestions:            

A)Interpretació del gràfic lineal:

  1. De quina estructura ens informa el gràfic?
  2. Quina cronologia correspon?
  3. On el situeu?.
  4. A quina època  de la Hª pertany?.                                                           
  5. Expliqueu de què ens informen les fases del gràfic.

B)Anàlisi del gràfic:                                                                       

  1. Analitzeu  com va evolucionar la població en cada una de les fases anteriors (causes i conseqüències).
  2. Quines causes econòmiques varen influir en l'evolució de la taxa de mortalitat en la segona fase?
  3. Es podria parlar de crisi demogràfica?

6. Llegeix el text següent i respon les qüestions:  

           Catalunya restà al marge de l'expansió econòmica que es produí a Europa al segle XVI. La crisi econòmica del segle XVII, general a tota l'Europa Occidental, també afectà l'economia catalana. En canvi, l'ultim terç del sis-cents el Principat participà d'un manera notable en la revifalla econòmica que es va iniciar a altres països europeus.
            L'agricultura catalana dels segles XVI i XVII es pot caracteritzar per dos trets fonamentals: és una agricultura de subsistència i treballa amb unes tècniques molt tradicionals i poc productives. Barcelona, a l'edat mitjana, havia estat un centre on s'havien desenvolupat algunes indústries importants basades en la típica organització gremial. Doncs bé, durant el segle XVI els gremis de la ciutat comtal continuaven fidels als vells models, tan pel que fa a l'aspecte tècnic com a l'organització del treball. I a la resta de Catalunya el model industrial era el mateix. En arribar el s. XVII tot aquest teixit industrial entra en crisi. A les darreries del segle, es començarà a adoptar els nous sistemes de producció que ja s'havien desenvolupat en alguns països.

                                    M. Llorens, J. Roig, R.Ortega. Història de Catalunya. Ed. Vicens Vives pàg.197

  1. Quin  tipus d’economia tenia Catalunya a l’Edat Moderna?
  2. Analitza les característques de les principals activitats econòmiques.
  3. Com evoluciona l’economia catalana?.

7. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

La noblesa catalana

    Lluïset està molt bonico, guard-lo Déu, i continua son estudi i parla lo castellà molt bonico, i juga a moltes maneres de jocs amb son mare i tenen conversació molt sovint i, venint a propòsit, diu-li "no está bien informado vuestra merced" i, altres voltes, "eso no hace al caso", i mil altres cosetes de què gustan raonablement.

               Estefania de Requesens: Epistolari, segle XVI

  1. Identifica el tipus de font.
  2. On i quan situeu el document?
  3. A quin Estat pertanyia aquest territori en l'època del document?
  4. A quina època històrica correspon?
  5. Resumiu la idea fonamental.
  6. A quin estament pertany l'autora? En què et bases per deduir-lo?
  7. Quines llengues parlava la noblesa catalana?. Per què?
  8. Quines llengues parla avui en dia una persona culta catalana? Per què.

• Llegiu el capítol del llibre sobre la situació política de la monarquia hispànica sota el govern dels Àustries, subratlleu les idees fonamentals i feu-ne un resum. Després, estudieu els apunts i escriu en el marge de la dreta de què tracta cada paràgraf: :

Apunts per estudiar:

La situació política de la monarquia hispànica als segles XVI-XVII

A partir de 1517 la monarquia passa a ser governada per Carles I (Carles V d’Alemanya) que va heretar dels seus avis immenses possessions que constituïen Estats independents amb les seves pròpies lleis i  interessos, i amb una absència total de vincles comuns. En el cas dels regnes pròpiament hispànics, Carlos I era rei de la Corona de Castella i rei de la Corona d’Aragó. A Castella heretava una monarquia autoritària, mentre que  la Corona d’Aragó era un Estat integrat per entitats independents amb lleis i institucions pròpies. Com a rei d’Aragó, de València i de Catalunya, Carles I tenia el poder limitat: no podia recaptar impostos, modificar les lleis o reclutar tropes sense el consentiments dels respectius parlaments.
            A Castella, Carlos I va mantenir i reforçar la tendència centralitzadora  i  a Catalunya va mantenir el sistema de monarquia de poder limitat perquè la seva principal preocupació política va ser aconseguir implantar una monarquia autoritària a l’imperi germànic que l'oposició dels senyors feudals alemanys (els prínceps luterans) va impedir-ho.

               El seu fill, Felip II, que a pesar de què no va heretar l’imperi alemany era considerat el monarca més poderós d’Europa gràcies a l’immens imperi colonial castellà i a la resta de territoris diseminats per Europa,  es va concentrar en el reforçament del poder monàrquic a Castella i l’intent d’accentuar-lo en la resta de les seves possessions (Països Baixos i Aragó). Quant a la política exterior, el seu projecte va ser el d’ imposar  l’hegemonia de Castella a Europa: L’intent de imposar l’autoritarisme al Països Baixos va derivar en una guerra que conduirà a l’independència de les Províncies del Nord i el de limitar el poder de les institucions catalanoaragoneses va suposar que les relacions entre la monarquia i els representants de les forces polítiques d’aquests regnes es van refredar considerablement. Quant a implantar el domini de Castella a Europa va ser possible durant una gran part de la  segona meitat del XVI  gràcies a  les quantioses fonts de finançament amb que comptava el rei (especialment l’arribada de plata americana i els préstecs dels seus banquers), que li permetien un poderós exèrcit de mercenaris (els terços) però a costa de continues i costoses guerres: contra Turquia, contra Anglaterra (intent d’invasió) i intervenint en les guerres de religió a França. Al 1580 es va anexionar Portugal. Aquesta política intervencionista a Europa com a primera potència va suposar un progressiu endeutament de l’Estat castellà que conduirà a la Bancarrota de 1596 (suspensió de pagaments).


                 Felip III, hereu d’un situació financera molt delicada, va practicar una política continuista en l’interior, i pacifista en l’exterior (es va signar la Treva dels Dotze Anys -1609- amb Holanda, acceptant la situació d’independència durant aquest període). L’expulsió dels moriscs per garantir la veritable unitat religiosa provocarà un descens demogràfic (especialment a València) i pèrdues agrícoles al disminuir la mà d’obra, contribuint a la crisis demogràfica i econòmica que fa afectar especialment la monarquia hispànica.


               Felip IV (1621-1665), per tal de recuperar el domini sobre els Països  Baixos prosseguirà la política imperialista a l’exterior intervenint en la Guerra dels Trenta Anys, però les necessitats financeres en un moment en què Castella està en una profunda crisi econòmica (i la plata d’Amèrica s’ha reduït considerablement)  li empenyen a intensificar el poder de la monarquia en la resta dels regnes d’Espanya. El programa cap a l’absolutisme monàrquic va ser assumit pel primer ministre (valido) el Conde Duque de Olivares a pesar de l'oposició de les Corts catalanes i d'altres territoris. Quan França entra en la Guerra dels Trenta Anys en contra de Felip IV l’exèrcit  del rei va penetrar en el Principat per la defensa del nord. El comportament de les tropes va ser el propi d’un exèrcit estranger d’ocupació –saquejos, requises i violacions- i la conseqüència d’aquesta situació va conduir a una revolta general dels segadors (1640) que arrossegaven anys de misèria i descontentament contra tota autoritat. La revolta social de la pagesia, dirigida contra els funcionaris reials i els rics en general,  va ser reconduïda per les autoritats catalanes (dirigides per Pau Claris)  en una rebel·lió contra la monarquia. La crisi política de la Corona es va agreujar amb la sublevació de Portugal (que aconseguirà la independència). Finalment es va firmar la Pau de Westfalia (1648) que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys consagrant la independència d’Holanda i el declivi del prestigi internacional de Castella, però la guerra contra França es va perllongar fins la Pau del Pirineus (1659) que va suposar la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.

                  Carles II hereta, en mig d’una crisi econòmica profunda a Castella, una política de respecte a les institucions pròpies de cada regne en l’ordre intern, i una situació de debilitat exterior. Quan el rei va morir al 1700 sense fills, la successió a la Corona de la monarquia hispànica, que encara conservava el rang d’una primera potència, es va convertir en una guerra civil i en una guerra internacional.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

              

Qüestions:

  1. Què era la monarquia hispànica?
  2. Observeu el mapa del territoris de Carles V. Escriviu els que pertanyien a la monarquia hispànica.
    • Com es deien també els Països Baixos?.
    • Qui eren els Habsburg?
    • De quin imperi Carles V va ser emperador?
  3. Com es deia la dinastia que governava la monarquia hispànica al segle XVI?.
  4. Com es deien els reis que van regnar al s. XVI?.
  5. Observa els mapes que trobaràs en la web:
        http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/5-historia-moderna/2-el-segle-xvi-l%e2%80%99epoca-del
        -renaixement-i-la-reforma/
    • Quin territoris no va heretar Felip II?
  6. Explica el programa que van seguir en relació a Europa.
  7. Eren monarques absoluts? Raona la resposa.
  8. Quina va ser la primera potència europea al s. XVI?. Comenta en què ens basem per afirmar-lo i les causes que ho expliquen.
  9. Quan s'inicia la decadència de la monarquia hispànica i quins factors ho determinen?
  10. Qui era el representant del rei a Catalunya?.
  11. Comenta les característiques del sistema polític que hi havia a Catalunya.
  12. Què vol dir aquest refrany del segle XVII?: "En procés amb el senyor, el pagès mai té raó"
  13. Expliqueu les funcions del virrei. 
  14. a) Completeu la taula següent sobre les institucions polítiques pròpies de Catalunya als segles XVI-XVII.
    b) Què era el Consell de Cent?

    Institucions

    membres

    Mecanisme d’accès

    funcions

    Monarquia

    rei

    herència

     

     

    Govern

    consellers

     

     

     

    Corts

    diputats

     

     

     

    Generalitat

    diputats

     

     

     



  15. Observa i completa la taula següent. Respon les qüestions:

                                                          Reunions de les Corts Catalanes als segles XVI-XVII

    Reis

    Anys

    Carles I

    1519, 1528, 1532, 1537, 1542, 1547, 1552

     

    1563, 1585

     

    1599

    Felip IV

    1626, 1632

     

    Cap vegada

     

    1. Quina dinastia governava Catalunya?
    2. Qui convocava les Corts?
    3. Quina finalitat tenia la convocatòria?
    4. Quants cops es van reunir al segle XVI?
    5. I al segle XVII?
    6. A les corts hi havia representació de la pagesia?. Raona la resposta.
    7. Quina funció política tenien les Corts?
    8. De què s'ocupava la Generalitat?
    9. Què passava durant els anys que no es reunien les Corts?
    10. Qui recaptava els impostos?
    11. Explica el que sàpigues sobre la situació política que hi havia al 1626.

• Estudieu en el llibre La revolta catalana. Responeu les qüestions

  1. Com es deia la dinastia que governava la monarquia hispànica al segle XVII?.
  2. Com es deien els reis que van regnar al s. XVII?.
  3. Eren monarques absoluts? Raona la resposa.
  4. Explica el que sàpigues sobre la Guerra dels Trenta Anys.
  5. Qui era el Comte Duc d'Olivares?. Quin programa polític defensava?
  6. Resumeix els fets principals de la Guerra dels Segadors en un eix cronològic.
  7. Classifica les causes de la Guerra dels Segadors en immediates i llunyanes, socials i polítiques.
  8. Llegeix el text següent, selecciona les idees fonamentals i respon el qüestionari:
                La revolta catalana va presentar (...) dos conflictes paral.lels. El primer, de caire social, va ser una revolta dels pobres contra tota extorsió, tant si venia de l'aparell de l'Estat, com si venia de les mateixes classes dominants del Principat. El segon, de caire politic, va ser protagonitzat pels representants de les institucions catalanes, que van intentar defensar els seus privilegis, tant davant dels interessos populars com de la dominació castellana. En definitiva, va ser aquesta última condició la que es va imposar en el procés de la revolta.         

                                                                                                                                                             M.García: Sepharad

    1. Explica les causes de la revolta social a Catalunya de què parla el text.
    2. Explica les causes del conflicte polític a Catalunya de què parla el text.
    3. Quin sistema polític  a Catalunya i a Castella va heredar Carles II, el fill de Felip IV?.
    4. Després de la fi de la Guerra dels Segadors va continuar existint la Generalitat?.

 

Espanya al segle XVIII

L’evolució històrica d’Espanya al segle XVIII és semblant a la de la resta d’Europa, amb un cert retard respecte a l’Europa Occidental.

Estudia els apunts següents  i escriu en el marge de la dreta de què tracta cada paràgraf:

Apunts per estudiar:

              L'increment de població suposarà un augment de la demanda i dels preus  agrícoles i la roturació de més terres, el que va permetre un augment de la producció d’aliments que, a la vegada, sostindrà l’augment de població.  A Catalunya i a altres zones minoritàries de l’Espanya perifèrica, però, l’increment agrícola va venir acompanyat de la intensificació de millores tecnològiques (ja iniciades a finals del segle anterior), com la rotació de conreus, i el consegüent  abandó del guaret i la introducció de plantes forratgeres o de la patata. És a dir, s’iniciava la revolució agrària, o sigui, el pas a una agricultura de mercat capitalista.
             La comercialització dels excedents agrícoles va permetre un cert increment del comerç interior encara que molt lent. També va augmentar el comerç colonial, afavorit pel Decret de Llibertat de Comerç amb Amèrica (1778) que va permetre acumular grans beneficis a la burgesia mercantil catalana.
               L'expansió de la producció industrial va ser especialment de la nova indústria cotonera de fabricació d’indianes radicada a Catalunya. En aquest cas, es tracta d’una indústria nova, que introdueix tecnologia gracies al capital acumulat en l‘agricultura i el comerç i que té característiques de tipus capitalista (mà d’obra assalariada, interès en obtenir màxims beneficis, esperit  competitiu, de risc, d’innovacions...).
               Al compàs de l’evolució econòmica, que manté una economia agrària tradicional en la major part del territori, la societat estamental espanyola continua en lenta transició (la mobilitat social és molt escassa).

              La Guerra de Successió, tras la mort de Carles II, va suposar a nivell exterior la pèrdua definitiva de la categoria de potència europea per a Espanya, i, a nivell interior, la unificació de l’Estat espanyol  (amb la desaparició de la Corona d'Aragó) i la implantació de l’absolutisme i d'una nova dinastia: Els Borbons. A partir del triomf militar caldrà consolidar la dinastia i la unificació, i per aconseguir-lo serà necessari un ampli programa reformista que permeti garantir el suport de la població a la nova monarquia absolutista i unificadora.
                 El programa reformista s’inicia amb Felip V però s’accentua fonamentalment amb Carles III, el Dèspota Il.lustrat espanyol més representatitu. Des del govern s’afavorirà l’evolució econòmica, es promociona la mobilitat social i s’introdueixen noves Ciències en les Universitats. L’equip il.lustrat de Carles III recolçat per una minoria de nobles i d’eclesiàstics i per  la burgesia,  tracta d’assegurar la monarquia absoluta practicant una política reformista en un difícil equilibri de defensa dels interessos dels privilegiats i dels de la dèbil burgesia, d’acceptació de les noves idees racionalistes sense atacar els principis religiosos de la mentalitat tradicional predominant, reformant però sense moure els principis socials i polítics de l’Antic Règim. Però quan esclata la Revolució Francesa (1789), el nou monarca, Carles IV, s’enfronta a una situació molt difícil, i això precipitarà l'aturada del programa reformista i, amb el seu fracàs, la crisi defintiva de l’Antic Règim a Espanya.

 

 

1. Qüestions de teoria:

  1. Com és l'economia del segle XVIII a Espanya?.
  2. Es troba en crisi o en expansió?. Digues en quines idees et bases per deduir-lo.
  3. Es pot dir que s'ha iniciat la revolució industrial?. Raona la resposta.
  4. Explica per què la mobilitat social continuava sent molt escassa.
  5. Busca informació sobre la Guerra de Successió i fes un breu resum.
  6. Quina dinastia governarà Espanya a partir del segle XVIII?
  7. Quan i per què sorgeix Espanya?
  8. Què és el Despotisme Il.lustrat?.
  9. Explica alguna de les característiques del govern de Carles III.

2. Llegiu el tex següent i responeu les qüestions:


 Edicto de D. José Patiño: Habiendo cesado por la entrada de las armas del rey nuestro señor (que Dios guarde) en esta ciudad y plaza, la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña, el excelentísimo Sr. mariscal Duque de Berwick y liria, General del Ejército felipista, me ha encargado que ordene y mande a los diputados y oidores de cuentas del General de Cataluña que arrimen todas las insignias, cesen totalmente así ellos como sus subalternos en el ejercicio de sus cargos, empleos empleos y oficios y entreguen las llaves, libros y todo lo demás concerniente a dicha casa de la diputación y sus dependencias, a los señores administradores de la ciudad D. Francisco de Junyent y de Vergós y doctor José Graells, en cuyo cumplimiento lo ejecutaron así prontamente y sin réplica alguna, por convenir así al real servicio.
                                                                           Barcelona, 16 de septiembre de 1714   

  1. Tipus de font
  2. De què tracta.
  3. On i quan el situeu
  4. Època històrica.
  5. Seleccioneu la idea fonamental.
  6. Indiqueu les causes dels fets que s'expliquen.
  7. Indiqueu les conseqüències que se'n deriven.
  8. Relacioneu el document amb la situació que es vivia aquell any.

                                                      

3.   Comenteu el text següent, o sigui, redacteu un text responent a les següents qüestions: 

Pragmática Sanción de Carlos III 1783  

                     Declaro que no sólo el oficio de curtidor, sino también los demás artes y oficios del herrero, sastre, zapatero, carpintero y otros a este modo, son honestos y honrados; que el uso de ellos no envilece la familia ni la persona del que lo ejerce; ni la inhabilita para obtener los empleos municipales de la república en que están avecindados los artesanos y menestrales que los ejercitan; y que tampoco han de perjudicar las artes y oficios para el goce y prerrogativas de la hidalguía, a los que la tuvieren legítimamente (...); en inteligencia de que  mi Consejo, cuando hallare que en tres generaciones de padre, hijo y nieto ha ejercitado y sigue ejercitando una familia el comercio o las fábricas con adelantamientos notables y de utilidad al Estado, me propondrá , según le he prevenido, la distinción que podrá concederse al que se supiese y justificase ser director o cabeza  de tal familia que promueve y conserva su aplicació.           

  1. Tipus de font
  2. De què tracta.
  3. On i quan el situeu
  4. Època històrica.
  5. Seleccioneu les idees fonamentals.
  6. Qui és l'autor? Comenteu el que sabeu sobre ell.
  7. a) Què significa la primera idea: "Declaro que no sólo el oficio de curtidor, sino también los demás artes y oficios del herrero, sastre, zapatero, carpintero y otros a este modo, son honestos y honrados" .
  8. Què es pretenia aconseguir amb aquesta llei? .
  9. Relacioneu el document amb la Il.lustració?. Raoneu la resposta.
  10. Relacioneu el document amb el Despotisme Il.lustrat? Raoneu la resposta.

                       


Tornar al guió del T.1 reforç