Tema 1 etapa agrària (cont.)

Edad Mitjana

EL SORGIMENT DE LA
CIVILITZACIÓ MUSULMANA 

nivell de reforç

Avaluació Inicial
Mahoma i la religió islàmica
L'expansió de l'Islam
Al-Àndalus
Exercici de repàs

Tècnica d'estudi: el resum (repàs)

Avaluació inicial

LES CIVILIZACIONS DE LA MEDITERRÀNIA  A L’ALTA EDAT MITJANA II (s.V-X)

1. Indica quina era la principal font de riquesa en la  civilizació musulmana del s. VIII. Raona la resposta.
   
2. Quins constituien la classe dominant en la civilizació  musulmana de l’època que estudiem? Raona la resposta.  
   
3. Relaciona las dates següents amb un esdeveniment  històric que coneguis i situa-les en  un eix cronològic :      
          622 
          8OO  
          711    
   
4. Digues el que saps sobre:
   visigot
   musulmà
   califa  
   jueu
   mesquita
   Al-Andalus 

A) Consulta la informació sobre la civilización musulmana del llibre. Llegeix el text següent i subratlla les idees fonamentals:

MAHOMA i LA REL1GlÓ ISLÀMICA

L'Arabia preislàmica
            La península d'Arabia és un ampli desert envoltat de muntanyes. Al començament del segle VII, la plana central era ocupada per beduins nòmades, que vivien agrupats en tribus i es dedicaven a la ramaderia de xais i cabres. Per altra banda, a la zona costanera central del mar Roig  hi havia dues grans ciutats -la Meca i Yatrib (Medina)-, que eren centres de la ruta comercial que enllaçava la Mediterrania oriental amb l'Orient llunyà, a través de l'ocea Índic. Aquest comerç travessava el desert d'Arabia amb caravanes de camells.
                La religió d'aquestes tribus es basava en l'adoració de les forces de la natura i en el culte de diversos deus. A la Meca hi havia el santuari més important d'Arabia, amb un temple en forma de cub, la Kaaba.
Mahoma
Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es va casar amb una vídua rica i es dedicà al comerç. Al mateix temps, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judàica i cristiana. El 610, quan tenia 40 anys, se sentí cridat per Déu, a través de la veu de l'arcangel Gabriel Des d'aquell moment, Mahoma va considerar que Al.là ('déu', en àrab) l'havia escollit com a profeta i missatger, i començà a predicar una nova religió, l'islamisme, que recull molts elements de les religions hebràica i cristiana. Tot i que va iniciar la seva predicació en cercles reduits, el fet que defensés l'existencia d'un sol déu el portà a enemistar-se amb els mercaders de la Meca, que tenien por que perillés el negoci dels pelegrinatges. L'any 622 va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors, i es refugià a Medina ('Ciutat del Profeta'); aquesta emigració (hègira) marca l'inici del calendari musulmà o i islàmic.
La religió islàmica
            Els musulmans creuen en un sol déu (Al.là), que es comunica amb els homes a través dels seus profetes, el darrer dels quals va ser Mahoma. La doctrina bàsica està reunida en un llibre sagrat, l'Alcorà. La religió islamica té com a complement un altre llibre, la Sunna, que recull fets de la vida de Mahoma.
                Els musulmans han de complir cinc preceptes bàsics:
-Creure que “Només hi ha un déu, Al la, i Mahoma és el seu profeta”.
-Orar, recitant fragments de l'Alcorà, cinc cops al dia. Cal fer-ho de genolls i mirant en direcció a la Meca, després d'haver dut a terme previament les ablucions (purificació del cos amb aigua). Tanmateix, el divendres, dia sant dels musulmans, la pregaria s'ha d'efectuar a la mesquita.
-Dejunar des de l'alba fins que el sol es pon, tots els dies del mes del ramadà.
-Fer almoina als pobres.
-Pelegrinar a la Meca un cop a la vida i visitar el santuari de la Kaaba. Als fidels, com a premi després de la mort, se'ls promet el paradís.
                En la religió musulmana, els aspectes propiament religiosos alternen amb els preceples socials. S'accepta l'esclavitud, la poligamia i el divorci; es prohibeix beure vi, menjar porc, i practicar la usura, els jocs d'atzar i el culte idolàtric. En el món musulmà, la dona viu sotmesa a l'home i, per evitar les mirades dels desconeguts, ha de portar el rostre tapat amb un vel. En la doctrina islàmica no hi ha clergues: els interprets de la llei alcorànica són laics que destaquen per la seva saviesa i rectitud.

                                                            Alcoberro, A. i altres. Geografia i Història Ciències Socials 2 Primer cicle Ed. Teide
Exercici

1. Defineix: islàmic, La Meca, Alcorà, musulmà. 
2. Que va ser l'hègira?
3. Quina importancia té aquest esdeveniment per a la civilització musulmana?
4. En quin any ens trobem, segons el calendari islamic?
5. Quina diferencia hi ha entre l'Alcora i la Sunna?
6. Explica els preceptes que han de complir els musulmans.
7. Fes el resum del text que has subratllat i memoritza la informació fonamental.
8. En un eix cronològic situa: el naixement de Crist, la fi  de l’Imperi Romà d’0ccident,  l’any 313 (la fi de la persecució del cristianisme a l’Imperi  Romà ),  Mahoma.
   

B)Llegeix la informació del llibre sobre l'expansió de l'Islam i subratla les idees fonamentals. Fes un resum de la informació llegida en el que constin els apartats següents:. La formació de l'imperi islàmic en l'època de Mahoma L'evolució política de l'imperi i la seva expansió La fragmentació de l'Imperi a partir del s.X

.Apunts per estudiar:
                                                                  La  civilització musulmana
L’economia de la  civilització musulmana a l'Edat Mitjana es basava en l’agricultura irrigada  i la ramaderia (van difondre per Occident el regafiu i el conreu de l’arròs, el cotò, la canya de sucre i fruites) encara que les activitats urbanes (comerç i artesanía) tenien gran importancia sent les ciutats el centre de la vida islámica. Les principals ciutats (Còrdova,  Alexandria, Damasc i  Bagdad) constituien punts claus d'un important comerc internacional  de mercaderies de luxe (teixits de seda i cotó, materials per l’orfebreria, cuirs, perfums, especies, vori, or i esclaus) entre Orient i Occident ( l'Europa mediterrania, Africa, i Asia). Degut a aquestes extenses  relacions també va intervenir en la difusió per Occident de coneixements científics, tècnics i filosòfics sintetitzar  elements indis, perses xinesos, grecs i llatins.
La societat musulmana era jerarquitzada estamental. El grup majoritari eren els pagesos i n'hi havia una important classe mitjana que hi vivia a les ciutats, la classe dominant eren els terratinents. El sistema polític sota el califat era un monarquia absoluta ja que el califa tenia el poder polític i també era el cap religiós.

Exercici

1. Defineix:
• imperi
• califa
• civilització 
2. Explica les causes de la conquesta islàmica.
3. Quina era la capital de l'imperi sota el califat Omeia?
4. Fes un esquema de les característiques econòmiques, socials, polítiques i culturals de la civilització islàmica.
5. Quin tracte rebien els seguidors d'altres religions en ser conquerits pels musulmans?
6. Per quina raó molts es convertien a l'islamisme?

7. Descriviu el dibuix. 8. A qui representa aquest personatge?, 9. Com es deia l’espasa que porta? 10. D’on era o vivia?

11. Llegeix l’entrevista següent a Juan Vernet, historiador de la ciència àrab, realitzada per Víctor-M. Amela :
-¿En qué áreas del saber hicieron aportaciones los árabes andalusíes?
En astronomía, matemáticas y física. Y en medicina, en navegación y en filosofía Y en literatura, arquitectura, alquimia, zoología, botánica, geología...
-Alto, alto...
Introdujeron en España los números que hoy usamos, trayéndolos desde India. 
- ¿de dónde sale tal abanico de saberes?
Verá: en Bagdad, en el siglo IX, son traducidos al árabe muchos textos clásicos griegos y latinos, y también antiguos textos persas y babilonios. Y, desde allí, esos textos en árabe circulan rápidamente por el islam hasta desembarcar en España.
-¿Y qué contenían esos textos?
Sobre todo, secretos científicos, saberes técnicos. (...)  los árabes salvan el saber clásico, pero no sólo eso: sobre esos saberes trabajan los árabes de España (Al Andalus), los andalusíes, ¡y desarrollan avances y logros originales en todos los campos de la ciencia y de la cultura! El momento más floreciente se dará en el siglo XI.
-Todo el saber griego y latino, persa y babilónico llegó a Occidente, pues, gracias a los árabes de España. Entendido. Pido ahora a Vernet ejemplos particulares de saberes que, desarrollados por los andalusíes, acabasen modelando en algún aspecto la cultura europea, nuestra cultura occidental.
-¿Empezamos por la astronomía?
Averroes (Córdoba, 1126) es el español que mayor influjo ha ejercido sobre el pensamiento humano en toda la historia.
-¿Tanto?
Sí: en medicina, en astronomía, en metafísica, en filosofía....
-La influencia árabe, ¿fue sólo científica?
Principalmente, sí. (...) Yo me pongo muy nervioso cuando alguien equipara islamismo a terrorismo. ¡No!: hay que hablar de "extremismo islámico", o de extremismo judío o extremismo cristiano.

                                                                                                   LA VANGUARDIA  el 01/09/2002

Qüestions:   Què és una patent? Quina és la idea principal, de l’entrevista? Quina va ser l’aportació fonamental del musulmans a la cultura de la humanitat segons l'autor?. Què significa l’última idea?.

C) Llegeix la informació del llibre sobre Al-Àndalus i subratla les idees fonamentals. Pots completar la informació amb : http://www.terra.es/personal2/pfigares/historia. htm#emedia (clica la Edad Media) Presentación en ppt sobre la formación del Al-Andalus (sobre la conquesta i l'evolució). els enllaços 1,2 i 3. Presentación en ppt sobre la economía y la sociedad en Al-Andalus Cultura y arte islámicos.pps   Fes un resum de la informació llegida en el que constin els apartats següents (després, memoritza'l): La conquesta islàmica de la península lbèrica Les etapes polítiques de la dominació islàmica La societat i l'economia d'Al-Àndalus. La cultura i l'art musulmans a la península ibèrica.

Exercici 1

. Llegeix el text següent i subratlla les idees fonamentals:

                                                                             Les ciutats i la vida quotidiana
            Les ciutats musulmanes de la Península tenien algunes característiques comunes. La seva part fonamental era la medina: nucli emmurallat que contenia els principals mercats, l'alcasser o residencia del govern i  la mesquita. Les grans ciutats disposaven de clavegueres, fonts, diversos banys públics i zones enjardinades (de caracter públic i privat).
            Els barris exteriors a la medina, que tenien els seus propis mercats, mesquites i muralles, solien estar ocupats per grups de menestrals i per gent d'altres etnies o religions, com ara berbers, jueus i mossàrabs. Les ciutats musulmanes més importants de la península Ibèrica eren Còrdova, Sevilla, Toledo, Granada, Badajoz, Saragossa i Valencia; a Catalunya, hi destacaven Balaguer, Tortosa i Lleida.
             L'ambient de la ciutat era bulliciós amb carrers i mercats sempre plens de gent.  La gent modesta vivia en habitatges molt reduits, mentre que les cases de les famílies acomodades destacaven pel seu pati enjardinat, que constituia el centre de la vida familiar; el pis superior era reservat a les dones. En l'ambit familiar, el marit tenia tota l'autoritat sobre l'esposa, els fills i els servents. Les lleis islàmiques acceptaven la poligamia, limitada a quatre dones, pero només els rics podien practicar-la, ja que la majoria dels homes es veien obligats a ser monogams per manca de recursos. La dona restava sotmesa al marit, vivia semireclosa a la llar i no participava en cap reunió social. Per altra banda, la dona només podia mostrar el seu rostre al marit i als familiars propers, tot i que sembla que a Al-Àndalus les dones benestants gaudien de més llibertat. Els nens barons rebien l'educació bàsica (llegir, escriure i comptar) a l'escola alcorànica. La mesquita constituia, a més, un lloc de reunió social per als homes. Els banys públics també eren un lloc de reunió social, i hi podien entrar, si bé en horaris diferents, tant homes com dones.
                Les aportacions d’Al-Andalus a la cultura europea medieval van ser enormes. A través de l'Islam, Europa  rebé, entre d'altres, el paper, la numeració, la brúixola, I'astrolabi (per guiar els vaixells amb l'ajut dels estels), el quadrant (per fer mapes del cel) i la pólvora, a més de coneixements matemàtics, geografics, astronòmics, químics i mèdics. En molts d'aquests ambits, els intel lectuals islamics van preservar el saber grec i llatí, perdut aleshores a l'Europa occidental. En relació amb la llengua, a les zones on el domini islamic va perdurar més, I'arab hi esdevingué progressivament la llengua habitual.

                                                                A. Alcoberro i altres. Geografia i Història. Ciències Socials 2 primer cicle. Ed. Teide

Descriu el dibuix. Quins devien ser aquests tres personatges? Què va passar a Guadalete?

 Exercici  2

Defineix: Al-Àndalus berbers francs hispanovisigot mossàrab muladí dinar. Respon les preguntes del dibuix.

     3. Qüestionari:

1. Quin Estat hi havia a la península ibèrica quan van arrivar els musulmans?
2. La majoria de l’exèrcit musulmà eren àrabs?.Raona la resposta.
3. Entre el 711 i el 720 els muslmans van conquerir tota la Península excepte la franja cantábrica. Per què va ser tan ràpida?
4. Què va passar quan l'exèrcit musulmà va travessar els Pirineus?
5. Què era la Marca Hispànica?  On estava situada?
6. Com es deia el territori musulmà a la península ibèrica?
7. Al començament, Al-Andalus era una província de l'imperi musulmà. Explica en què es diferencia un Estat d’una província.
8. Quina serà la capital de l'emirat independent?
9. Quan es va convertir en un califat? Què significa això?.
10. Qui va ser el califa més important?
11. Què van ser els regnes de taifes?
12. Indica com es deia l'últim regne musulmà a la península ibèrica.
13. Quants anys va durar la presencia política dels musulmans a la Peninsula?
14. Fes un esquema amb les etapes polítiques d’Al-Andalus. 
15. Quin tipus d'economia, societat i cultura tenia Al-Àndalus?
16. Quines tècniques i productes agraris van introduir els islamites a la península Ibèrica?
17. Què era una medina? De quins edificis principals estava composta?
18. Entre les paraules del llistat, escriu 20 paraules d'origen àrab que normalment utilitzis.
19. Busca en el llistat el significat d'altres 20 que desconeguis.
20. A l’eix cronològic que has dibuixat, situa el regne visigot, l’inici d’Al-Andalus,  la batalla de Guadalete, la fi de la presència política dels musulmans a la península ibèrica   i Abd al-Rahman III.

1. Indica què signifiquen aquestes dates i a quin segle pertayen:
   476 
   
   622
   
   711 
   

2. Escriu el que sàpigues sobre:
   
• Mahoma 
              
• Alà
  
  
• Damasc 
                      
• Alcorà
  
  
3. Explica què és l’Islam (quan va sorgir i actualment)
   
   
4. Quan es va crear l’Imperi islàmic?.
   
5. Què era Al-Àndalus?.
   
6. Defineix:
• Omeia
  
• muladi
  
• mesquita 
        
  
  
7. Explica la situació religiosa a Al-Andalus i les relacions que hi havia entre les diferents comunitats religioses.
   
8. Fes un esquema amb les característiques econòmiques, socials, polítiques i culturals d’Al-Àndalus.