pagina 2 aguila

Glossari

ÀGUILA
Nom donat a diversos ocells de la família dels falcònids que pertanyen principalment als gèneres Hieraetus (que engloba l'antigament anomenat Aquila), Haliaetus, Pithecophaga, Circaetus i Pandion. Són ocells de rapinya, de grans dimensions, amb un bec fort i corbat, el cap prominent i cobert de plomes, les potes curtes amb les plomes fins al començament dels dits, i les urpes molt fortes. Tenen les ales llargues i volen a gran altura. Nien en arbres o en roques dels penya-segats. Estan distribuïdes per tot el món.

Àguila real

ÒLIBA
Tyto sp, família dels titònids

Gènere d'ocells de l'ordre dels estrigiformes, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l'interior del qual també hi ha el bec. De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d'europea, l'òliba vulgar (T.alba), de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres. S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors. Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l'Escandinàvia.

ADALBERTI ADULT

HELIACA ADULT

OCA
Nom donat a 15 espècies d'ocells de l'ordre dels anseriformes que pertanyen al gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d'aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs. Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes. Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració. Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera. L'oca vulgar (Anser anser) fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa. Habita a prop d'aiguamolls. És l'avantpassat de la majoria de les races d'oca domèstica. N'existeixen dues subspècies: l'oriental, que té el bec rosat i habita a l'Àsia Menor i a l'Àsia central, i l'occidental, de bec ataronjat, que habita a l'Europa septentrional i oriental, i que a l'hivern és comuna, en nombre reduït, en determinats indrets dels Països Catalans, com l'illa de Buda. L'oca salvatge (Anser fabalis) és més fosca i té el bec groc i tacat de negre, i les potes ataronjades. Habita a l'Europa septentrional i hiverna a l'Europa central i la Mediterrània oriental i central. És ocasional als Països Catalans.