Algunes de les combinacions més conegudes en el mercat són:
És un dels lligats
més simples i
més utilitzat per a
fer teles. Cada fil d’ordit s’entrellaça amb un fil de la trama, que
passa un cop per sobre i un cop per sota del fil de l’ordit, és a dir,
la trama passa alternativament a l’ordit. El lligament de TAFETÀ permet
obtenir una gran varietat de teixits, que no tenen ni dret ni revés,
les dues cares queden idèntiques.La superfície és plana per la qual
cosa també s’anomena lligat de pla.
Els fils de l’ordit i els de la trama s’entrellacen
passant dos fils per sobre i dos per sota formant un lligament que dóna
com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament
es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama,
fent un lligat escalonat. El teixit que se n’obté fa unes ratlles en
forma de diagonal. Per a fer teixit de sarja cal un teler amb tres
lliços com a mínim. Les teles de sarja tenen dret i revés. S’utilitza
generalment amb la seda, el cotó i la llana.
El fil de la trama passa per sobre de 4 fils de
l’ordit i un per sota. Els lligats de la trama i de l’ordit es
caracteritzen per una perfecta separació geomètrica en la seva
combinació, la qual cosa proporciona un aspecte superficial molt llis.
Aquests tipus de teixits tenen un ordit de gran densitat. Per la seva
fabricació es fa servir fil de seda, lli, cotó o fibres químiques, per
això una de les cares és més brillant que l’altra.
són teixits formats per un sol fil de llargada
indefinida, que
s’entrellaça amb ell mateix formant malles. S’obtenen treballant amb
agulles, passadors i platines amb les quals s’efectuen minucioses
operacions que imiten la tècnica del ganxet, la qual, tradicionalment
es feia a mà. Actualment el gènere de punt es confecciona amb modernes
màquines anomenades tricotoses. Els esquemes d’entrellaçament que
permeten aquestes màquines són innombrables, partint sempre d’una
variació simple.
Una característica particular del punt és la seva resistència i
elasticitat, que fan que s’adapti bé a la forma del cos. S’aplica a la
confecció de roba interior i de tot tipus de jerseis i samarretes de
cotó.
Hi ha dos tipus bàsics de gèneres de punt, segons el punt amb què
s’elaboren:
El fil forma com uns bucles que s’entrellacen de manera successiva, regular i transversal. El teixit resultant és molt flexible, però les malles es poden desfer si es trenca un fil i es formen carreres. Els gèneres de punt de trama es poden fer manualment, amb agulles de fer mitja o amb màquines de diferents tipus.
Les malles segueixen el sentit longitudinal de la peça. El teixit no és tan flexible com el de mitja, però les malles no fan carreres si mai es trenca el fil. El gènere de punt d’ordit es pot teixir amb petits telers manuals o en grans màquines automàtiques.