ELS
DOFINS 
El dofí, és un mamífer
aquàtic que juntament amb els seus parents de majors dimensions,
les balenes i les marsopes,
acostumen a rebre el nom comú de cetacis.
La diferència entre el dofí i la marsopa és clara:
el dofí té un nas allargat en forma de bec i dents còniques;
en canvi, la marsopa no té bec, les dents són aplanades i
corbes i el cos és una mica més ple. La seva distribució
és molt àmplia i es poden veure dofins en quasi tots els
mars del món.
Els dofins pertanyen a una gran família que conté unes
32 espècies. Entre els exemples més coneguts es troben: el
dofí mular, molt popular pels seus espectacles en els aquàrium
dels zoos, i el dofí comú, inspirador de moltes llegendes
populars en el món Mediterrani. Ambdues espècies són
comunes en aigües obertes; pel contrari, d'altres només es
donen en aigües dolces i en estuaris d'Amèrica del Sud i d'Àsia.
La ínia, dofí gràcil
i petit, ha arribat a remuntar 2000 km d'aigües amunt en el riu Amazones.
La ínia és el dofí més petit, amb una longitud
inferior a 1,2 m; el més grandària és el dofí
mular, que pot arribar fins els 3 m. de longitud. Malgrat la seva grandària,
l'orca comuna o balena assassina
és considerada com un dofí (mesura uns 9 m.); els caps
d'olla són també un tipus de dofí.
Els
dofins eren caçats en l'antiguitat per extraure l'oli que es trobava
en petites quantitats en una zona del cap, i que s'utilitzava com a lubricant
per certs mecanismes de rellotge. En l'actualitat s'han trobat fonts alternatives
i més barates per a l'obtenció d'aquests olis, cosa per la
qual la caça de dofins ha desaparegut; no obstant molts d'ells queden
atrapats a les xarxes dels vaixells de tonyina i , entre 1959 i 1972, s'estima
que al voltant de 4,8 milions de dofins havien mort per aquesta causa.
Amb l'ajuda de la pressió exercida per ecologistes i consumidors,
s'ha aconseguit que bona part de les empreses conserveres i del sector
de la tonyina rebutgin el peix procedent de flotes que no protegeixen als
dofins. A més a més, també s'ha mostrat la preocupació
que causa el tractament donat als dofins en els aquàriums públics.
Els dofins poden menjar en un sol dia una quantitat d'aliment ( sobretot
peixos i calamars) que és equivalent a un terç del seu pes
corporal. Atrapen les seves preses amb les mandíbules, en concret,
amb les seves dents esmolades, el nombre de les quals oscil·la entre
200 i 250 en funció de l'espècie. Els dofins acostumen als
bancs de peixos formant grups amb un nombre variable d'individus; algunes
espècies, com el dofí llistat del Pacífic nord, constitueixen
agregacions de cents de mils d'individus. Hi ha espècies, menys
gregàries, com el dofí mular, amb grups formats per pocs
individus.
Igual que les balenes, els dofins respiren a través d'un únic orifici situat a sobre del cap, el espiràcul. Surten a la superfície aproximadament cada dos minuts, i després de realitzar una curta però explosiva espiració, prenen aire abans de capbussares altra vegada. L'aleta horitzontal de la cua, similar a la d'altres mamífers aquàtics ( com en el cas del manatí) es mou en sentit vertical i permet la propulsió de l'animal cap endavant; les aletes situades a ambdós costats del cos actuen com estabilitzadors. La forma dels dofins, perfectament hidrodinàmica, els capacita per mantindre velocitats de 30km/h, amb puntes de velocitat màxima de 40 km/h. Tenen uns pulmons molt ben adaptats per solventar problemes derivats dels canvis de pressió i poden baixar fins a profunditats de més de 300 metres.
Pel que fa a la reproducció, el dofí mular, que és l'espècie millor estudiada, arriba a la maduresa sexual entre els 5 i 12 anys en les femelles, i entre els 9 i 13 anys en els mascles. Les còpules es fan a la primavera, i després d'un període gestació de 11 o 12 mesos, la femella pareix només una cria que és capaç de nedar i respirar pocs minuts després del naixement. Aquesta és amamantada durant 18 mesos i pot seguir sense dificultat a la mare, nedant prop d'ella i aprofitant les avantatges hidrodinàmiques que li brinda el cos de la seva progenitora.
Vocalitzacions i intel·ligència
Els
dofins emeten de forma contínua espetecs i xiulets. Els primers
consisteixen en petits polsos de 300 sons per segon que es generen des
d'un mecanisme situat just a sota del espiràcul i que s'utilitza
per la ecolocació dels objectes (funciona com un sonar). El meló
(abombament del front situat a sobre de la mandíbula superior),
consta principalment de grassa i oli, i actua com una pantalla acústica
que millora la resolució de l'emissió de sons. La mandíbula
inferior, també plena d'oli, ajuda a la oïda. Aquest sistema
de ecolocació, similar al de les rata-pinyades, permet als dofins
navegar i detectar a les seves preses amb molta facilitat.. Pel que fa
als xiulets, són sons de to uniforme que provenen de la part profunda
de la laringe. s'utilitzen per comunicar estats d'alarma, excitació
sexual i, potser, altres estats emocionals.
Espetecs de dofí 
Cries de dofí
Estudis
realitzats amb animals en captivitat, han mostrat que els dofins són
capaços d'aprendre, realitzar feines amb cert grau de complexitat,
comunicar-se entre ells i, amb entrenament, vocalitzar sons semblants a
paraules. Si ens basem en això alguns investigadors han suggerit
que els dofins podrien aprendre un llenguatge pròpiament dit i comunicar-se
amb els éssers humans. No obstant, la majoria dels experts mantenen
que les habilitats exposades, i que situen als dofins amb un nivell d'intel·ligència
similar a la dels primats, no són prova suficient per demostrar
que les seves vocalitzacions poden arribar a la complexitat d'un llenguatge
de veritat.
El nom de dofí s'aplica també a un determinat tipus de
peix del gènere Coryphaena, anomenat també orada,
que posseeix una aleta dorsal llarga i continua. Aquest peix habita en
mars tropicals i pot arribar a una longitud de 1,5m.
Els dofins pertanyen a la família dels Delfínits (Delphinidae), cetacis amb dents, dintre de l'ordre dels Cetacis. El dofí mular rep el nom científic de Tursiops truncatus, el dofí comú Delphinus delphis, y la ínia Sotalia fluviatilis. La orca es classifica com Orcinus orca. Els caps d'olla constitueixen el gènere Globicephala i el dofí llistat del Pacífic nord és Lagenorhynchus obliquidens.
Taula de característiques del dofí mular
Enllaços d'interès:
Informació extreta de la Hiperenciclopèdia, Enciclopèdia Encarta i Zoo de Barcelona