|
||
La gent anava endiumenjada amb la roba millor que tindria en ses
calaixeres; les cases s'endiumejaven també, empal·liant-se ses
finestres i balcons i cobrellits i d'humils domassos. Los carrers i les places estaven tan sembrats de flors de ginesta i coberts de capblaus i roselles, que dolia haver-los de trepitjar; de vegades me feia la il·lusió de que em passejava per un bocí de sembrat o per una tiroia de prada que, retallat amb unes estisores de gegant, algú hi hagués transportat.(...) |
||
|
||
|