23 El Temple d’Hera

El Temple d’Hera, l’Hereo, es troba a l'oest de les construccions prehistòriques ja citades, i és un dels temples més antics de Grècia. Va ser construït cap a l'any 600 a. de C., era d'estil dòric, perípter, amb columnes de 16 x 6. Tenia una longitud de 50 m i 18,75 m d'ample i una altura de 7,80 m, aproximadament.

La part superior de les parets era de maó mentre que la base, que encara es conserva, estava feta d'un tipus de pedra local (formada de conquilles fòssils). Les columnes, que a l'origen eren de fusta, van anar posteriorment reemplaçades per unes altres de pedra de la zona.

El pródomos (part anterior del temple) està a l'est i té davant dues columnes. A continuació es troben dues sèries de pilars. Entre cada segona columna d'aquestes sèries i els murs del temple s'aixecaven petites parets que formaven compartiments rectangulars, els quals estaven adornats amb diverses estàtues. En el segon a la dreta es trobava l'Hermes de Praxíteles, tal com va ser trobat al fer-se les excavacions.

Se sap també que l'estàtua de la deessa Hera asseguda en el seu tron havia estat col·locada en el fons; al seu costat estava una imatge de Zeus, dempeus, representat com guerrer; però d'aquestes estàtues tan sols es conserva el cap d’Hera. El opistódomos del temple de l'oest està separat per un mur; té davant dues columnes, el mateix que el pródomos. Allí es guardaven diversos objectes sagrats i preciosos, com la taula d'or i d’ivori sobre la qual es col·locaven les corones dels vencedors. Aquesta taula era obra de Colotes, deixeble de Fídias. També es trobava allí la urna de Cipselo, decorada amb nombroses representacions mitològiques, etc.

A l'oest del temple es conserva l'Altar d’Hera, on en l'actualitat s'encén la Flama Olímpica.

24 El Pritanèon

Al nord-oest del Temple d’Hera estan les ruïnes del Pritanèon, on es celebraven les festes en honor dels vencedors olímpics i de les visites distingides, durant els dies dels Jocs. Les restes arquitectòniques de l'edifici mostren que va ser construït cap a finals del segle VI a. de C.

De temps en temps, l'edifici va ser modificat i ampliat fins al punt de perdre gairebé la seva forma original. En el Pritanèon es trobava l'altar de la deessa Hèstia i allí cremava permanentment “el Foc inextingible”. Cada any, els sacerdots de Olímpia, seguint la tradició, realitzaven una barreja amb les sagrades cendres de l'altar i amb aigua de l’Alfeu i untaven amb ella l'Altar de Zeus. Sembla ser que l'altar de la deessa Hèstia s'erigiria en l'habitació quadrada que està en el costat sud del Pritanèon. Tant les habitacions que havia en el costat oest com el pati peristil del nord eren usats com sales per als banquets i, també, com cuina.