La dentició: Els artiodàctils remugants presenten unes especialitzats que afecten a la seva dentició. Tant el nombre com la disposició de les peces dentàries, així com la disposició general de la boca, obeeixen a adaptacions relacionades amb el règim alimentari del grup.

En els herbívors hi ha una disposició heterodonta, comparada amb un carnívor, que no té incisius ni canins de la mandíbula superior i les molariformes tendeixen a uniformar-se. Entre els incisius i els canins apareix un ampli espai, anomenat diasterma, pel qual circula la l'herba tallada entre les parts labial i bucal.

Els herbívors tenen un moviment mandibular rotatori, de manera que trenquen l'herba per abrasió sobre les corones dentàries i s'estableix una circulació de l'aliment per la boca, gràcies al disterma.

Esquema de quatre tipus d'estómac herbívor. En el tipus pècari (A) o suiforme, l'alimentació cau en un compartiment gàstric central (1) on se sotmet a moviments cíclics; d'ací passa a un compartiment cec (2) o bé a un altre glandular o estómac veritable (3) amb glàndules que secreten pepsina. En el tipus remugant (B), l'aliment cau damunt del compleix reticulorumial (4) on dóna diverses voltes abans d'ésser retornat a la cavitat bucal (remugació) o bé passa al llibret (5) i posteriorment al quall o estómac veritable (3). En els tipus hipopòtam (C),l'aliment va parar a dos sacs cecs (6) i d'allà passa a una llarga regió tubular amb diversos compartiments transversals (7) que redueixen la velocitat del bol alimentari. En el tipus macropòdid o cangur (D), apareix una estructura semblant a la de l'hipopòtam, però els plecs transversals són mòbils i poden canviar de forma. En tots els casos, l'objectiu final és retardar el pas de l'aliment per tal que els bacteris i els protozous simbionts, capaços de digerir la cel·lulosa, puguin actuar amb m,és eficàcia.

En els remugants hi ha quatre cavitats: rumen, reticle, llibret i quall. L'herba és acumulada al rumen. L'aliment és freqüentment regurgitat des del rumen i el reticle a la cavitat bucal; una vegada mastegat, insalivat i de nou deglutit, torna a l'estómac on és digerida la cel·lulosa gràcies a l'acció de bacteris i protozous; durant aquest procés, gran quantitat de productes són absorbits a través de les parets i passen al torrent circulatori. Des del reticle, l'aliment passa al llibret, de parets musculoses, i, finalment, al quall, típica regió glandular, on s'inicia la digestió de les proteïnes.

A l'extrem de l'estómac, hi ha una glàndula, el pílor, que franqueja el pas del contingut estomacal s l'intestí prim, en el qual es distingeixen tres parts: el duodè, el jejú i l'ili, de característiques glandulars i absorbents. El contingut intestinal passa a través de la vàlvula iliocecal al budell gros, que presenta cec, còlon i recte. En el cas dels remugants el cec és reduït (la digestió de la cel·lulosa es fa a l'estómac).En el còlon, que és ampli, s'absorbeix, fonamentalment, aigua i, en part distal de l'intestí, es fan sòlides les defecacions, en els quals queden gravats els plecs de la part distal de l'intestí, per la qual cosa es pot saber a quina espècie pertanyen les defecacions.